01.12.2016 - 15:51
Veu “especial transcendència constitucional” per una col·lisió de drets
BARCELONA, 1 (EUROPA PRESS)
El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit dos recursos d’empara presentats per cinc condemnats en el Tribunal Suprem (TS) pel setge al Parlament que hi va haver el juny del 2011, segons consta en una sentència a què ha pogut accedir Europa Press.
El TC veu “especial transcendència constitucional” en el cas perquè afecta una faceta d’un dret fonamental pel qual no hi ha doctrina del TC: la col·lisió del dret a manifestació amb el dret dels parlamentaris com a càrrecs electes.
El 15 de juny del 2011, una concentració del 15M davant del Parlament va derivar en el bloqueig a més de deu parlamentaris, inclòs el llavors president del Govern, Artur Mas, a qui es va impedir el pas quan viatjava en el seu vehicle oficial, que va ser copejat i sacsejat, de manera que va decidir accedir en helicòpter a la Cambra al costat d’altres diputats.
En la seva sentència de 28 de novembre del 2016, el TC demana al Suprem i a l’Audiència Nacional que li enviïn en 10 dies totes les actuacions vinculades al cas: al Suprem, perquè va condemnar vuit persones a tres anys de presó per delicte contra les institucions de l’Estat (article 498 del CP); i a l’Audiència Nacional, perquè els havia jutjat i absolt abans.
Els cinc condemnats pel TS –que havien estat absolts per l’Audiència Nacional, òrgan que els va jutjar– demanen empara al TC perquè anul·li la sentència del Suprem de 17 de març del 2015 en el recurs de cassació 1828/2014 que va cassar i va anul·lar la sentència 31/2014, de data 7 de març del 2014, dictada per la Secció Primera de l’Audiència Nacional, segons el recurs a què ha pogut accedir Europa Press.
Demanen empara al·legant diverses raons: vulneració de drets fonamentals, com el dret a un procediment degut i equitatiu en relació amb el dret fonamental a la defensa, a un procés amb totes les garanties i a la presumpció d’innocència; al dret fonamental a la llibertat d’expressió i de reunió; i per vulneració de l’article 25.1 del TC, del dret fonamental a la legalitat penal i a la proporcionalitat, i de l’article 24.1 del dret fonamental a la tutela judicial efectiva.
EL TC VEU COL·LISIÓ DE DRETS
Sobre la col·lisió que el TC veu entre el dret a manifestació i l’afectació al dret de representants electes a fer la seva feina, “suposa una qüestió constitucional nova, que no ha estat tractada en la jurisprudència fins a dia d’avui, per la qual cosa es justifica per aquest motiu la transcendència constitucional”.
A més, considera que “els assumptes tractats en la present demanda han tingut i tenen una especial transcendència general i social tenint en compte que suposen un nou marc per a l’exercici d’un dret fonamental d’especial transcendència com és el dret de manifestació i de reunió”.
LA DEFENSA
Les defenses demanen que s’estudiï si caldria escoltar un altre cop els acusats abans de modificar la sentència; per això demanen analitzar els principis d’indemnització i contradicció –amb la presència del condemnat– per modificar una sentència condemnatòria a segona instància.
En declaracions a Europa Press, l’advocat Eduardo Cáliz ha valorat que estan “molt satisfets que el TC entri a valorar sobre el fons del recurs i la vulneració del dret a la llibertat de reunió, d’expressió i de manifestació que va suposar la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem”.
“No podem esperar una altra cosa que una sentència que revoqui la vulneració de drets fonamentals que suposa aquesta condemna i restitueixi els mateixos en forma de lliure absolució”, ha afegit.
