16.04.2017 - 11:16
La deliberació es produirà tres dies abans del clàssic entre el Reial Madrid i el FC Barcelona
MADRID, 16 (EUROPA PRESS)
La Sala Penal del Tribunal Suprem revisarà a porta tancada dijous que ve els recursos que tant el jugador del FC Barcelona Lionel Messi com el seu pare, Jorge Horacio Messi, van interposar contra la sentència de l’Audiència de Barcelona que els va condemnar a 21 mesos de presó per tres delictes contra la Hisenda Pública.
El futbolista, que ja va retornar la quantitat defraudada abans del judici, va ser condemnat després d’expressar la Sala en la seva sentència el seu “ple convenciment” que Messi i el seu pare van eludir el pagament d’impostos derivats dels ingressos de l’explotació dels seus drets d’imatge a través d’una complexa maniobra de negocis a paradisos fiscals.
En concret, Messi va ser condemnat a set mesos de presó per cadascun dels tres delictes, més una multa de 532.313,31 euros pel frau comès en 2007; de 792.300,54 pel de 2008 i de 768.387,70 pel de 2009.
El seu pare va rebre la mateixa pena de presó i multes de 532.313,31 euros pel frau a la declaració de 2007; de 532.313,31 euros pel de 2008 i de 532.313,31 euros pel de 2009.
Aquestes condemnes es van imposar malgrat que la Fiscalia no l’acusava en considerar que desconeixia l’entramat per defraudar a Hisenda, per la qual cosa només assenyalava al seu pare pel qual sol·licitava un any i mig de presó.
Durant el judici l’acusació la va sustentar l’Advocacia de l’Estat, en representació de l’Agència Tributària, que va donar “credibilitat zero” a la versió que el jugador del FC Barcelona no estava al tant que s’havia creat un entramat, per la qual cosa demanava 21 mesos de presó per a Messi, la mateixa pena que per al seu pare.
La línia de defensa de Messi i els seus advocats durant tot el procés inclòs el judici –on es va negar a respondre l’acusació que exercia l’Advocacia de l’Estat– era que el jugador desconeixia per complet les gestions que es feien dels seus drets d’imatge, doncs ell només jugava al futbol i mai preguntava al seu pare perquè es fiava d’ell.
En aquesta línia incideixen en el seu recurs davant l’alt tribunal.
No obstant això, el tribunal va argumentar en la seva decisió que el seu desconeixement es deu a la seva “indiferència” i que això no pot provocar que se l’eximeixi de responsabilitat, doncs existien sospites justificades que els seus ingressos no tenien un origen clar i nítid.
“VA DECIDIR ROMANDRE EN LA IGNORÀNCIA”
Segons l’Audiència, i malgrat les oportunitats del jugador de saber com es gestionaven aquests ingressos, ell no ho va fer, i va decidir “romandre en la ignorància al llarg del temps, mantenint-se en la voluntat de no accedir a informacions que li poguessin resultar rellevants”.
“La informació que l’acusat va evitar tenir, estava, en realitat, al seu abast, per mitjans fiables, ràpids i ordinaris”, sosté la sentència condemnatòria, que afegeix que de voler saber com es gestionaven els seus drets podria haver-ho preguntat al despatx Juárez, encarregat de la gestió. El tribunal també assenyalava que d’eximir de responsabilitat aquests comportaments s’estaria dirigint a la ciutadania el missatge que és preferible inhibir-se a preocupar-se”.
