06.04.2017 - 16:38
Recorda que la prevaricació la cometen els càrrecs públics i suposa una “burla al respecte” dels ciutadans
MADRID, 6 (EUROPA PRESS)
El Tribunal Suprem ha rebutjat suspendre la condemna d’un any i un mes d’inhabilitació que va imposar a l’exdiputat del PDeCAT Francesc Homs per desobeir el TC per la seva participació en l’organització de la consulta del 9N mentre es resol el recurs que ha anunciat que presentarà davant el Tribunal Constitucional.
En un acte amb data d’aquest dijous, que coincideix amb el criteri del fiscal Jaime Moreno, la Sala Segona del Suprem explica que és el propi Tribunal Constitucional el que ha d’acordar suspendre l’execució de la condemna, d’acord amb l’article 56 de la seva Llei Orgànica. Així mateix, diu que plantejar la possibilitat de prendre una mesura com aquesta, en sentit “contrari, excepcional i limitada en el temps”, exigiria que s’analitzés la impossibilitat de “evitar la consolidació de situacions difícilment reversibles”.
La Sala recorda que Homs ha estat condemnat per negar-se “obertament” a complir una resolució dictada pel Tribunal Constitucional del 4 de novembre del 2014, que suspenia la celebració del referèndum, i tenint explica la seva condició d’autoritat pública per exercir un càrrec polític.
En aquest sentit, afegeix l’acte del que ha estat ponent el magistrat Manuel Marchena, que la inhabilitació és una pena que s’imposa a càrrecs que impliquen l’exercici de funcions públiques perquè és aquest l'”àmbit en el qual es comet el delicte”.
BURLA Al RESPECTE DELS CIUTADANS
A més, el Suprem recorda que en una sentència anterior d’aquest tribunal ja va destacar que la comissió del delicte de prevaricació per part d’un polític constitueix a “una burla al respecte que els ciutadans han del bon funcionament dels poders públics”. Per això, no es pot permetre que el condemnat continuï “cometent aquesta classe de delictes en un altre càrrec anàleg, fruit directe o indirecte d’unes eleccions polítiques”.
Finalment, l’exconseller de Presidència de la Generalitat de Catalunya va demanar també que s’aclarís el motiu pel qual no es va incloure en la fallada l’absolució pel delicte de prevaricació. La Sala tampoc atén a aquesta pretensió perquè, segons explica l’acte, el delicte de prevaricació és “absorbit” pel de desobediència greu, pel qual ha estat condemnat.
Els magistrats del Suprem afirmen que el que es descarta “és la punició conjunta d’ambdues infraccions” i no l’existència del delicte de prevaricació.
En l’escrit que va remetre Homs al Tribunal Suprem el passat mes de març demanant l’aclariment de la sentència, va destacar que no es deia res que no pogués ostentar un càrrec públic en el Parlament Europeu. L’alt tribunal recorda que és la Junta Electoral Central la competent per a totes les qüestions relacionades amb la presentació i proclamació de candidats a les eleccions a aquesta institució.
