02.12.2016 - 18:41
Considera que l’exdirector general i l’expresident de la Comissió de Control no van intervindre en la determinació del seu import
MADRID, 2 (EUROPA PRESS)
La Sala Penal del Tribunal Suprem ha confirmat l’absolució dictada per l’Audiència Nacional de l’exdirector general de la Caja Mediterráneo (CAM) Roberto López Abad i de l’expresident de la Comissió de Control Juan Ramón Avilés per afavorir dietes presumptament irregulars que haurien cobrat 19 membres de l’entitat, que van oscil·lar entre els 9.000 i 308.700 euros, assolint els 1,37 milions d’euros.
Es tractava de la segona vegada que l’Audiència Nacional els absolia després que l’alt tribunal obligara a este òrgan a corregir la sentència inicial i dictar una nova, a causa que a la primera no s’havia acceptat les personacions de la pròpia CAM i el Fons de Garantia de Dipòsits per exercir l’acusació. Estes dues entitats són les que van recórrer al Suprem després de dictar-se la segona absolució.
S’absol a tots dos exdirectius, concretament, dels delictes d’administració deslleial i apropiació indeguda en relació amb el cobrament irregular de dietes i la concessió de préstecs.
En la resolució donada a conèixer este divendres el Suprem afirma que es declara provat que els acusats no van tindre cap intervenció en la determinació de l’import de les primeres. Respecte de López Abad “res es diu (…) sobre l’existència d’un acord amb els qui van fixar l’import de les dietes, ni tan sols que haguera percebut algunes de les qüestionades”, subratlla la resolució.
DIETES COBRADES
En relació amb l’altre acusat, Juan Ramón Avilés Olmos, el Suprem indica que tot i que es declara provat que va percebre unes determinades quantitats en concepte de dietes, res es diu sobre l’existència d’un acord amb les persones que en els òrgans competents van establir el seu import, situant-lo així en la mateixa posició que ocupen els qui són considerats només partícips a títol lucratiu.
Per al Tribunal Suprem, en la sentència recorreguda “no s’ha declarat provat que la creació de la Comissió de Seguiment i Control de TIP no trobara justificació de cap classe en l’activitat de la societat, i tampoc es declara provat que, una vegada creada, no realitzara treball ni cap tasca relacionada amb les seues competències”.
“No s’aferma, doncs, per esta Sala que la creació de la Comissió de Seguiment i Control de TIP tinguera finalitats legítimes i que, per tant, estiguera justificada, ni tampoc que desenvolupara una funció útil que explicara la seua creació. Més limitadament, es constata que el Tribunal d’instància no ha declarat provat que no complira cap funció i que la seua única finalitat fora aportar una justificació formal al percebo il·legítim de dietes no justificades”, subratlla la sentència.
PRÉSTECS
Sobre la participació d’Avilés en la concessió de préstecs a societats amb les quals estava vinculat, la sentència destaca que el préstec a l’esmentada empresa havia estat concedit molt temps abans, l’any 2008, procedint-se al 2011 a la seua modificació, mitjançant l’aprovació acordada pel Consell d’Administració, al qual este no pertanyia.
Tot i que és cert que Avilés era President de la Comissió de Control, que havia de supervisar l’activitat del Consell, “no es declara provat que esta Comissió intervinguera amb posterioritat sobre esta concreta operació, ni els qui han assistit a la sessió, ni qual ha sigut el sentit del vot de cadascun d’ells, ni qual ha sigut el resultat final. No pot establir-se, doncs responsabilitat penal pels esmentats fets”, subratlla la Sala.
De la mateixa manera, afirma que dels fets provats tampoc es dedueix que produís un perjudici a la CAM. La sentència destaca que el fet de concedir un préstec a una societat, dins del marc de l’activitat d’una entitat bancària que actua com a prestamista, no suposa un perjuí per a esta, sinó tot al contrari si l’operació arriba a bon final.
Per tot això, conclou que l’acusat no va infringir un deure de lleialtat que probablement conduiria a la causació d’un perjuí, tot i que este no haguera arribat a concretar-se o a determinar-se prou.
La CAM i el Fons havien demanat penes de sis anys de presó per a López Abad i de fins a deu anys de presó per a Avilés, en atribuir-li també un delicte de contracte simulat en perjuí de l’entitat financera per un préstec de 19 milions.
