12.01.2017 - 18:34
Es preveu que funcioni a ple rendiment el 2019-2020
BARCELONA, 12 (EUROPA PRESS)
El Programa públic d’Analítica de Dades per a la Recerca i la Innovació en Salut (Padris), que substituirà el polèmic Visc+, facilitarà dades sanitàries “anonimitzades i desidentificadeos” únicament als centres d’investigació acreditats, als agents de la xarxa sanitària pública, a centres d’investigació de les universitats públiques i a la pròpia administració sanitària, a més de comptar amb un comitè ètic d’investigació (CEI).
El nou programa de ‘big data’ sanitari, que estarà gestionat per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (Aquas), ha estat presentat aquest dijous pel conseller de Salut de la Generalitat, Toni Comín, a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB), ha informat la Conselleria de Salut en un comunicat.
Aquests actors “només podran accedir a les dades sota el compliment de criteris establerts per garantir el respecte als principis ètics, de seguretat i d’anàlisi de riscos del Padris” amb l’aval del CEI.
El programa estableix els principis ètics de “respecte a les persones, solidaritat de pacient a pacient, justícia, eficiència, transparència, investigació responsable i protecció de les dades personals”.
GESTIÓ DE L’AQUAS
El Padris tindrà els òrgans de govern i control i de recursos tecnològics i humans necessaris per dur a terme direcció estratègica, vigilància, assessorament i execució operativa, anonimització i relació de les dades del Siscat i per a finalitats d’investigació.
El pla vol posar a disposició de la comunitat científica dades sanitàries relacionades i “permetre l’impuls de la investigació, la innovació i l’avaluació a l’àmbit de la salut”, que serà possible gràcies a reutilitzar i creuar dades sanitàries generades pel Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública (Siscat) per a la investigació, d’acord amb el marc legal i normatiu, els principis ètics i de transparència ciutadana.
Segons el departament, el potencial de gestió, reutilització i anàlisi d’aquestes dades “obre la porta a fer més i millor investigació científica”, en un temps d’execució menor, amb uns costos inferiors, i amb un nombre més gran de pacients involucrats que podran ser seguits en períodes temporals molt més llargs.
Aquesta eina podrà facilitar estudis com, per exemple, el seguiment i la vigilància de fàrmacs, dispositius o implants mèdics d’introducció recent, la detecció d’interaccions i efectes adversos que els estudis clínics habituals no hagin posat de manifest, estudis d’efectivitat comparada, seguiment de cohorts de pacients o ampliar el coneixement de malalties minoritàries.
IMPLANTACIÓ
El Padris tindrà tres etapes d’implantació: el 2017 s’elaboraran el disseny i els fonaments del programa, es dotarà dels òrgans de governança previstos, i es definiran tots els procediments per a la tramitació de sol·licituds amb la major brevetat possible.
En el període 2017-2018 es preveu la seva consolidació i en el 2019-2020 el programa ja estarà en ple funcionament, garantint un control de qualitat i un rendiment de comptes que faciliti arribar a l’objectiu “amb les garanties ètiques necessàries”.
El programa també busca “contribuir a millorar el posicionament de Catalunya en el panorama internacional”, com un territori que avança cap a un nou model de territori especialitzat en serveis d’alt valor afegit i que promou la innovació com a motor de la millora de la salut dels ciutadans i de la competitivitat del seu model productiu.
Les sol·licituds de les dades aniran acompanyades de la descripció dels projectes d’investigació, una justificació detallada de l’interès científic de l’estudi, el seu alineament amb plans estratègics, i una descripció del benefici potencial en la salut de la ciutadania i en el sistema sanitari.
Per la seva banda, els usuaris de les dades es comprometran a fer públics els resultats científics obtinguts i l’Aquas posarà en marxa accions de comunicació i de suport a la implementació dels resultats científics.
