04.12.2025 - 10:35
|
Actualització: 04.12.2025 - 15:32
El sots-director general d’Emergències, Jorge Suárez, declara avui com a testimoni davant la jutgessa de Catarroja que instrueix el cas de la gota freda que va fer 230 morts. Es tracta del funcionari de més rang que hi havia aquell dia davant l’emergència. La magistrada investiga la gestió de la barrancada i, entre més aspectes, el retard en l’enviament de l’avís a la població.
Pel que ha transcendit de la seua declaració, Jorge Suárez, que ha consultat diverses notes en una llibreta, ha dit a la jutgessa que ell va informar a les 17.15 i a les 17.38 de la possibilitat d’enviar un missatge massiu a la població, encara que no va usar l’expressió “Es-Alert”. Són els primers minuts de la reunió del CECOPI i hi ha imatges que demostren això. En l’entrevista al programa Salvados, l’ex-consellera Salomé Pradas, va dir que la primera notícia que va tenir de l’Es-Alert va ser passades les set de la vesprada, i davant aquestes imatges de Suárez va dir que ell hauria d’explicar què volia dir. Segons Suárez, aquesta possibilitat la va posar damunt la taula després de veure les imatges de persones dalt les teulades a Utiel.
I, en veure aquest escenari d’Utiel aïllada, i amb l’amenaça del desbordament de la presa de Forata, a les 17.45 va aconsellar d’enviar un missatge on es demanàs a la gent que pujàs a les zones altes en cerca de refugi. En aquell moment, qui era el cap del Consorci Provincial de Bombers, José Miguel Basset, va comentar que s’havia de parar compte amb això per a no generar alarmisme. Ja eren les sis de la vesprada.
Finalment, això del refugi en zones altes es va dir en el segon Es-Alert que va rebre la població, a les nou del vespre. Segons Suárez, el retard d’aquest segon enviament va ser provocat per la sol·licitud de l’UME per a tota la demarcació i no només per a la comarca de la Plana d’Utiel-Requena.
La desconnexió i els dubtes dels polítics
Com ja s’ha dit en diverses ocasions, a les sis va haver-hi una desconnexió del CECOPI que és quan, segons Suárez, es va començar a escriure un text per a alertar sobre l’emergència de Forata.
Fonts presents en la declaració afirmen que Jorge Suárez ha explicat els motius del retard en l’enviament de l’alerta. Segons que ha declarat, el primer esborrany es tenia fet a les 18.15, però va haver-hi un debat sobre la frase “romanguen a casa”. Això, a alguns polítics els sonava a confinar la població, i per això, Salomé Pradas va decidir de consultar-ho amb un jurídic. Suárez li va dir a la consellera que la llei habilitava el comandament únic, que ostentava ella, a adoptar qualsevol mesura de protecció. Aquestes paraules de Suárez també s’han escoltat en alguns dels vídeos de l’interior de la reunió que han transcendit.
Un altre debat que es va produir en la reunió és que els polítics Salomé Pradas, Emilio Argüeso, Vicent Mompó i Alberto Moratilla van demanar d’avisar els batlles de les poblacions de la ribera del Magre abans d’enviar l’Es-Alert. Això era al voltant de les sis de la vesprada, quan tota l’atenció se centrava en aquest riu i en la presa de Forata que en recull les aigües. Per a fonamentar encara més aquesta afirmació, Jorge Suárez ha dit que es va intentar de fer una videoconferència amb aquests batlles, però ningú no es va connectar.
Canvis lingüístics
El subdirector d’Emergències també ha explicat altres motius que van causar el retard en l’enviament del primer Es-Alert. L’ex-consellera Salomé Pradas i el president de la Diputació de València els van fer canviar aspectes lingüístics del text. I com a exemples ha posat la supressió de l’accent a “València” i substituir “tipus” per “tipo” i “aquest” per “este”.
Picanya i Massanassa: “no és només Forata”
Jorge Suárez ha dit que Pilar Bernabé va explicar la caiguda del pont de Picanya i que a ell li arribaren missatges al mòbil amb imatges de Massanassa, i va ser quan va tenir clar que no es tractava només de la presa de Forata. Va ser quan es va canviar la idea del missatge i es va decidir que el missatge, que continuava debatent-se, havia de ser per a tota la demarcació, no únicament per a la Ribera.
Després es va haver de validar. Segons que ha dit, ell té el record molt clar que l’ex-consellera li va manar que li deixàs veure el missatge abans d’enviar-lo. El vist-i-plau el va obtenir a les 19.45.
Segons que ha explicat durant la declaració, Jorge Suárez no va escoltar les trucades entre la consellera i Carlos Mazón.
Víctimes mortals a les 20.30
Una altra dada que Suárez ha facilitat és que a les 20.3 0 ja se sabia que hi havia víctimes mortals. En la intervenció que Carlos Mazón va fer a les 9.30 no en va fer cap referència, i sí que ho va dir a les 00.30. En la comissió d’investigació del congrés espanyol, l’ex-president va dir que no va ser fins a la matinada que no va saber que hi havia hagut víctimes.
Les imatges de l’arribada de Mazón al CECOPI
També ha defensat el fet que conservassen les imatges de l’arribada del president al CECOPI, i que es va sorprendre quan va saber que Carlos Mazón arribàs a les 20.28.
Jorge Suárez és considerat un testimoni clau en aquesta causa i la seua declaració era molt esperada. Ell era, el dia de la gota freda, subdirector d’emergències i director tècnic de l’emergència. Suárez és que feia declaracions a la premsa aquell dia i qui, poc després de les tres de la vesprada, va parlar en directe per la televisió d’À Punt i, entre més coses, va dir que es mantenia una vigilància especial sobre els llits del riu Magre i del barranc de Torrent o Rambla de Poio.
