22.02.2017 - 13:39
Demana reduir el Poum, amb 1.700 habitatges en hàbitats naturals d’interès comunitari
GIRONA, 22 (EUROPA PRESS)
El Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha demanat a l’Ajuntament de Pals (Girona) i a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat que excloguin de futurs projectes urbanístics els sectors del Paratge de Rodors, els Jonquers i Interpals, perquè posaria “en greu amenaça el mitjà natural de la zona”.
En un comunicat aquest dimecres, Ribó ha observat que les consideracions ambientals del Pla d’ordenació urbanística municipal (Poum) no garanteixen la conservació d’aquests hàbitats, després d’investigar aquest projecte urbanístic, sobre el qual ha rebut 447 queixes sobre afectacions mediambientals.
Excepte algunes àrees molt concretes en el nucli existent de Platja de Pals, gairebé la majoria de sectors urbanitzables del Poum se situarien en zones en les quals hi ha “hàbitats d’interès comunitari”, alguns de prioritat, com les dunes litorals fixades per pinedes.
A més, si s’apliqués el Poum en aquestes àrees, es contravindrien les directrius de conservació i millora dictades per la Generalitat per a aquests hàbitats.
En la resolució, ha demanat que es redueixi “dràsticament” el nombre d’habitatges previstos, així com l’altura de les edificiaciones i la densitat en els sectors que tinguin zones de dunes amb pins i pinedes mediterrànies.
POBLACIÓ DECREIXENT
També ha assenyalat que els criteris demogràfics que fonamenten la previsió d’habitatge que incorpora el Poum per als propers dotze anys “no s’ajusten a la tendència decreixent que ha mostrat el nombre de població de Pals” des del 2009.
EL Poum preveu construir 2.479 habitatges nous, de les quals 1.700 poden afectar zones amb dunes amb pinedes, declarades per la Generalitat hàbitats d’interès comunitari (HIC), que tenen un grau d’amenaça de tres sobre quatre.
El síndic ha recordat que un dels límits de la discrecionalitat municipal és la preservació del medi ambient, que es considera interès supralocal, i ha lamentat que no es tracta d’un cas aïllat, sinó que hi ha nombrosos projectes urbanístics amb característiques especulatives a Catalunya, segons queixes de la ciutadania.
