21.09.2025 - 21:40
|
Actualització: 21.09.2025 - 21:44
Com si no hagués passat res. Com si el 29 d’octubre de 2024 no s’hagués esdevingut un drama físic i humà damunt el País Valencià, avui a les Corts es reprendrà el curs amb la retòrica coreografiada del debat de política general. Diuen els tòpics que, després del debat dels pressuposts, és el més important de l’any. El president de la Generalitat ha de fer repàs de la gestió de l’exercici anterior i ha de fer propostes per continuar avançant la legislatura. De fet, dissabte, a les 13.10, el gabinet de premsa del president va enviar una nota amb una fotografia. El titular deia: “Carlos Mazón ultima a Alacant la seua intervenció en el debat de política general.” A la fotografia es veia un Mazón vestit d’esport amb un dels seus col·laboradors. Damunt la taula, col·locats perquè es puguen veure bé, llibres sobre qüestions locals. Un got de cafè de cartó. Una ampolla d’aigua de plàstic. Un bolígraf BIC. Papers, fitxes i clips.
Aquesta és la imatge guionitzada d’un president que treballa sense descans per als valencians. Que, fins i tot, els dissabtes els dedica a preparar un discurs, encara que ho faça al seu refugi d’Alacant, bo i robant hores al descans i a la família.
Diu la nota que, en la primera part de la intervenció, Mazón parlarà de les víctimes i dels esforços que s’han fet per a ajudar-les, per a recuperar les comarques afectades, de les inversions que s’han fet. I que després anunciarà noves mesures i nous plans. I que el to que emprarà serà enèrgic i dur amb el govern espanyol.
D’ençà del 29 d’octubre, totes les fotografies del president Mazón ofereixen la mateixa sensació de teatre, d’escenari, d’irrealitat. Com que sobreactua tant, sempre, ni assegut en una taula mentre revisa papers, el president és creïble.
La mateixa sala de màquines que ha preparat aquesta fotografia postissa de dissabte és la que rema perquè el vaixell no s’enfonse, i és la que, dins l’anomalia que representa tenir un president que el 29 d’octubre es va absentar de les seues responsabilitats, malda per donar la imatge d’una normalitat impossible.
La incògnita del Nou d’Octubre
Però res no és normal quan aquest gabinet ha llançat un globus sonda per fer veure que tot és normal i real, quan, en realitat, tot és més fals que l’escenari d’El show de Truman. Diuen a Presidència que treballen per poder fer el lliurament de les medalles i distincions del Nou d’Octubre, Diada del País Valencià, al Palau de les Arts, a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, en comptes de fer-ho en el Saló de Corts del Palau de la Generalitat. L’any passat van voler descentralitzar aquest acte, i el Premi de les Lletres i la Distinció al Mèrit Cultural es van lliurar, el 8 d’octubre, a Alacant. La resta, com sempre, el dia 9, al Saló de Corts.
L’objectiu de l’entorn del president és d’allunyar-lo de la gent, de les possibles protestes i escridassades que són la nova normalitat d’ençà que va protagonitzar la gestió negligent de l’emergència de la gota freda. Com que el Palau de les Arts és prou lluny del centre de la ciutat, podria passar que Mazón no arribara a temps de participar en la processó cívica que ix de l’Ajuntament de València a les 12.00 i recorre el centre de la ciutat. Així, no s’exposaria durant tants minuts a l’escrutini de la ciutadania.
Aquest és el capteniment del president de la Generalitat, amagar-se de la gent. L’home que fa prop d’un any que no fa cap conferència de premsa, que no concedeix entrevistes i que, quan no té més remei que respondre als micròfons que li surten al pas, fa giragonses desganades per amollar, com un autòmat, les frases que escriuen els mateixos que li preparen les fotografies dels dissabtes a migdia. L’home que, quan se sap segur, és capaç de dir frases tan ofensives com aquesta: “Som els que ens prenem seriosament les emergències”, i rebre aplaudiments.
Aquest és el context en què es mou la política institucional valenciana. I així s’ha arribat al debat parlamentari que comença demà. La llarga ombra de la gota freda ho embolcalla tot i ho tenyeix amb un to sinistre del qual Carlos Mazón no pot escapar.
Semblava que l’estiu li havia provat, al president. Els casos de corrupció del PSOE, la dimissió del comissionat per a la reconstrucció, el veterà socialista valencià, José Maria Ángel, i l’allunyament del lloc dels fets, li han donat una mica d’oxigen. Mazón va tornar bronzejat al palau, després de les vacances, però al final de la primera setmana, la comunicadora Maribel Vilaplana va fer una carta oberta en què el situava, una hora més tard del que s’havia dit, dinant al Ventorro. Per tant, la Generalitat va mentir quan va dir que Mazón era al palau a les 18.00. També es van destapar uns àudios en què se sent l’ex-consellera Pradas donant ordres i prenent decisions al CECOPI, amb una actitud indolent. I encara, Miguel Polo, president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, va descriure davant la jutgessa l’ambient de caos d’aquell CECOPI.
L’oposició li ho retraurà, li demanarà que dimitesca, li diran que ell no hauria de ser allà en aquell moment. I Mazón parlarà de corrupció i de l’escanyament el govern espanyol.
La presència de les víctimes
Una part de les víctimes de la gota freda ja ha avisat que no entrarà a l’hemicicle a sentir el discurs del president, i es quedaran fora perquè Mazón els senti a ells. Crits, pancartes, llàgrimes i dignitat.
Però, com ha fet unes altres voltes, Mazón entrarà per qualsevol porta que li estalvie la vergonya. Ja ho va fer el 15 de novembre, amb les ferides tendríssimes, quan va comparèixer a les Corts per donar explicacions. Les víctimes hi eren, però ell no les va voler sentir. Encara no ho ha fet.
La feblesa del govern
Entrarà a l’hemicicle rodejat dels seus, com una guàrdia de corps sorda i muda, aliena a què passe fora. A una certa distància, els diputats de Vox se’l miraran amb displicència per recordar-li que és allà on és gràcies a ells, i que en qualsevol moment poden apujar el preu del suport parlamentari que encara li donen. I quan s’assega a l’escó, Carlos Mazón tindrà al costat la vice-presidenta primera, consellera d’Afers Socials i portaveu del Consell, Susana Camarero. Camarero ha exercit aquests darrers mesos de can cerber del president Mazón. Ha estat un mur inexpugnable fet de paraules i de retòrica per a exculpar el president de la seua actuació negligent. La tàctica ha estat, fins ara, intentar de desviar l’atenció cap al govern espanyol, cap a la delegada Pilar Bernabé, i cap a les agències estatals AEMET i Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Però al final de l’estiu hi ha hagut un inesperat gir de truita quan s’ha fet públic que Camarero va participar durant els minuts inicials de la reunió del CECOPI. S’hi va connectar de manera telemàtica, cosa que també va fer la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé, i ella va criticar a bastament. Quan se sospitava que l’embassament de Forata es podia trencar, cosa que finalment no va passar, ella va abandonar la reunió i se n’anà a un lliurament de premis de la patronal. Quan li van preguntar per què ho va fer, es va excusar dient que en tot moment va estar pendent de què passava en les residències, que és la seua competència. Diu que va parlar personalment amb totes i que, gràcies a uns documents lliurats a la jutgessa que instrueix la causa de la gota freda pel número dos d’Emergències, es pot veure que va participar activament en els grups de WhatsApp. En una residència de Paiporta van morir sis ancians.
Amb tot, per defensar-se, Camarero va mentir. Va dir que no es parlava de Forata quan ella va marxar, i per les declaracions judicials s’ha sabut que sí que ja se n’havia parlat.
En les darreres compareixences, a Camarero li ha costat més, per exemple, de respondre amb contundència i credibilitat la novetat aportada per la carta de Maribel Vilaplana sobre l’hora que va acabar l’àpat que va compartir amb Carlos Mazón el 29 d’octubre.
A banda de Camarero, tots els consellers i conselleres estaran inquiets i malenconiosos, tot pensant que viuen un dels seus darrers plens en el lloc que ocupen, perquè Carlos Mazón ha anunciat una remodelació en diferit per al 5 de novembre. Ho ha fet per intentar de tapar amb fum les darreres revelacions aportades per Maribel Vilaplana, la comensal del Ventorro, i per la difusió d’un àudio captat en la reunió de CECOPI. El 5 de novembre hi haurà crisi de govern per a destituir el vice-president segon encarregat de la reconstrucció, Francisco José Gan Pampols. Després de presentar el pla que ha comprat a la consultora Price Waterhouse Cooper, ha dit “missió acomplida” i marxarà. El dubte està a veure fins on Mazón vol aprofundir en la crisi de govern per fer-se fort al Palau de la Generalitat.
Si durant el seu discurs Mazón aixeca el cap, a la tribuna de convidats veurà els ulls dels familiars de les víctimes de la gota freda del 29 d’octubre. Uns seran al carrer, demanant-li la dimissió, uns altres hi entraran per escoltar-lo atentament, marcant-lo, perquè no li siga tan fàcil com unes altres voltes de frivolitzar amb les associacions, perquè no faça com si no hagués passat res. Perquè cada cara de cada víctima siga un espill que li recorde qui és i què va fer.
