10.09.2025 - 20:23
Els tribunals estrenyen cada vegada més el marge jurídic per a protegir el català a l’escola al Principat. El nou revés del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al decret sobre el règim lingüístic dels centres del 2024 fa preveure un futur complex per a la llengua en un context alarmant pel retrocés de l’ús social. Sobretot perquè el Tribunal Constitucional s’ha de pronunciar encara sobre la llei i el decret del 2022 amb què el govern i la majoria de partits parlamentaris van provar de frenar la imposició del 25% de castellà. El govern de Salvador Illa ja ha anunciat que recorreria contra la decisió del tribunal. Hi interposarà un recurs de cassació. I això vol dir que, mentre el Constitucional no mogui fitxa, Illa tindrà marge polític per moure’s, però la situació és especialment delicada per a un PSC que ha fet bandera d’acatar les lleis i els tribunals. De la decisió del TSJC, se’n pot deduir que la situació del català a les escoles perilla, perquè res no fa pensar que, al final del camí, els tribunals no imposin definitivament més hores de castellà: o bé un percentatge més alt, o bé condicionants en l’ús de les llengües.
La situació de perill de la llengua a l’escola és políticament complexa també per a ERC i els Comuns, defensors de la immersió i fins ara garants de l’estabilitat d’Illa. ERC va condicionar la investidura, en part, a un conjunt de mesures de protecció de la llengua: l’existència del departament de Política Lingüística que encapçala Francesc Xavier Vila, l’aprovació del Pacte Nacional per la Llengua que promovia el govern d’Aragonès, l’ús del català com a llengua normal a les institucions i la preservació del català en el sistema educatiu com la llengua normalment utilitzada –llengua vehicular i d’aprenentatge. “El govern de la Generalitat, si es posa en risc la prevalença d’aquest criteri pedagògic promourà, amb el consens de la resta de forces polítiques i entitats que defensen el model de l’escola catalana, les reformes i accions necessàries per defensar-lo i garantir-lo”, deia l’acord. Les reformes i accions necessàries poden ser ara exhaurir totes les vies de recurs jurídic. Però, i després?
La llengua és un àmbit especialment sensible per als militants i els electors d’ERC i era un front que li podia ser incòmode si Illa no feia un tomb en l’ús i la defensa de la llengua. D’aquí vénen els condicionants de la investidura. A més, el maig passat, Junts i la CUP ja es van desvincular del Pacte Nacional per la Llengua, amb l’argument que, precisament, no havien negociat la resposta a una imposició judicial definitiva del castellà. Es trencava definitivament la unitat política i social en la defensa del català.
El futur de la llengua a les escoles trontolla enmig d’una crisi educativa sistèmica més gran, que es manifesta en els resultats de les proves de competències bàsiques i la falta d’inversions perquè els mestres puguin exercir la feina en un context de creixent complexitat social.
Fa mesos que sembla una bomba política pendent d’esclatar. La decisió del TC es preveia imminent ja a la primavera, però no ha arribat. No convé a ningú. Pot ser un sotrac per a l’agenda política catalana però també per a l’espanyola. Pedro Sánchez, que depèn d’ERC i Junts al parlament espanyol, pot arribar a l’equador de la legislatura sense haver complert bona part dels acords a què s’havia compromès amb els partits independentistes i amb la voluntat declarada d’aprovar un pressupost. Un detonant com aquest ho complicaria encara més.
El decret parcialment anul·lat el va aprovar el maig de l’any passat, ja en funcions, el govern de Pere Aragonès. Pretenien donar a la comunitat educativa un marc normatiu que protegís l’elaboració i l’aprovació dels projectes lingüístics de les escoles i instituts, bo i desenvolupant els principis de la Llei d’Educació de Catalunya i de la llei i el decret del 2022 amenaçats. Una llei i un decret, aquests últims, que ja havien estat pensats per provar d’esquivar la imposició judicial del 25% de castellà, i que van tenir el suport de la majoria dels partits defensors de la immersió, tret de la CUP, que es va trobar sola demanant un blindatge del català com a única llengua vehicular.
Amb el decret de l’any passat, la Generalitat volia donar més seguretat jurídica a les escoles. És a dir, deslliurar les direccions dels centres de la possible responsabilitat d’esquivar els percentatges. L’objectiu era garantir el sistema actual amb la premissa que el català és la llengua normalment usada com a vehicular i d’aprenentatge a Catalunya i que els criteris pedagògics havien de ser prioritaris. Però el TSJC va trigar poques setmanes a suspendre’l cautelarment. Va estimar el recurs que havia presentat l’entitat espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe de Catalunya, el juliol de l’any passat. El tribunal, ja llavors, va dir que creia que hi havia aspectes de lesió en els drets fonamentals i, concretament, en el dret de rebre educació en castellà. La raó era que no es garantia un mínim d’ús del castellà com a llengua vehicular al marge de les assignatures de llengua castellana i literatura.
Aquests arguments s’han consolidat en la sentència d’avui. El tribunal admet que la llei i el decret del 2022 no desplaçava completament el castellà perquè en reconeixia l’ús educatiu i curricular i en garantia el domini al final de l’ensenyament obligatori. Considera, tanmateix, que aquest últim decret no garanteix la presència “adequada” del castellà ni veu prou elements de control i avaluació que facin possible que tot l’alumnat tingui prou competències en castellà. Diu que “l’ús normal” del català no pot significar l’exclusió del castellà com a llengua d’aprenentatge ni que quedi relegada a un ús instrumental, circumstancial o residual. Per al TSJC, no hi ha una “presència raonable del castellà en l’ensenyament”, sinó una situació de desequilibri a favor del català.
Mentre hi hagi recorregut jurídic, les entitats defensores de la llengua també es poden preparar per a un futur advers per al català a l’escola. La clau serà què passarà després. Com a reacció als fets d’avui, tan sols l’ANC ha fet una crida a la desobediència en un comunicat.
