31.01.2026 - 21:40
Comencem aquest calidoscopi amb l’ofensiva de Google en intel·ligència artificial. OpenAI, amb el ChatGPT, és líder del mercat, però Google no acota el cap. Per això ha rebaixat el preu de la subscripció del pla Plus de 21,99 euros a 7,99, i amb una oferta de 3,99 durant dos mesos. Inclou tant l’accés a Gemini, el bot conversacional, com als models de creació de vídeos i imatges. Tinguem en compte que el ChatGPT Plus costa 23 euros. OpenAI ha hagut de reaccionar creant un pla Go més limitat, a 9,99 euros. Comença una guerra de preus al sector? A més, Google ha integrat més el seu bot de conversa Gemini al cercador, on tindrà una visibilitat assegurada. I també a Google Maps, on podrem conversar-hi mentre caminem o anem amb bicicleta, i no tan sols mentre conduïm un automòbil, com fins ara. Més important ha estat l’acord amb Apple per a incorporar la tecnologia de Gemini a l’assistent Siri, que arribarà al febrer. Fins ara, Apple havia fracassat en intel·ligència artificial. Tanmateix, no renuncien a tenir un bot conversacional propi, que sembla que presentaran al juny i que s’incorporarà a la nova versió de l’iOS, la 27.
La IA continua causant acomiadaments en massa
Però de Google no tot són bones notícies. La companyia ha pagat 68 milions de dòlars per tancar un procés judicial en què és acusat d’espiar els usuaris. Segons que sembla, el seu assistent es va activar per error amb paraules comunes i va enregistrar converses sense que els usuaris ho volguessin ni en fossin conscients. Apple, el 2021, ja va tenir un cas similar amb Siri, i va haver de pagar 95 milions de dòlars. Per una altra banda, els responsables del sector diuen i repeteixen que la IA ajudarà els treballadors en la feina diària més que no pas substituir-los, però la realitat no és ben bé així. Aquest mes la xarxa social Pinterest ha anunciat que acomiadarà el 15% de la plantilla, que serà substituïda per intel·ligència artificial. Amazon també ha anunciat que despatxarà 16.000 treballadors, que s’afegeixen als 14.000 de l’octubre passat. La companyia addueix que vol reduir burocràcia i capes de personal, però els analistes assenyalen que el motiu principal és la IA. El gegant del comerç electrònic té cap a un milió i mig de treballadors a tot el món.
La intel·ligència artificial no és cosa d’empreses nord-americanes i prou. La Xina vol competir-hi i aquest gener ha estat notícia el bot conversacional Kimi, de codi obert. És desenvolupat per l’empresa Moonshot AI –amb el gegant del comerç electrònic Alibaba i més companyies al darrere–, que diu que el nou model supera Gemini i ChatGPT en capacitats. Tot i que la interfície del bot no és en la nostra llengua, podem conversar-hi en català. Una altra bona notícia ha estat que la Wikipedia ha arribat a un acord comercial amb Amazon, Meta, Microsoft i més empreses del sector perquè puguin entrenar els seus models emprant el contingut de l’enciclopèdia, elaborada per voluntaris de tot el món. Els diners obtinguts serviran per a assegurar el futur de l’enciclopèdia, que és un dels deu llocs web més visitats del món, amb vora 15.000 milions de visites cada mes i 65 milions d’articles en 300 llengües.
L’espai, un nou front de lluita entre els gegants tecnològics
Space X, propietat del magnat Elon Musk, és la gran dominadora actual en el sector aerospacial. Gràcies als seus coets reutilitzables, la companyia ha desenvolupat Starlink, que amb 9.400 satèl·lits en òrbita proporciona internet de gran velocitat a qualsevol racó del planeta. Són els únics que ofereixen aquest servei. Ara, Blue Origin, la companyia impulsada per Jeff Bezos, el propietari d’Amazon, ha anunciat que vol competir-hi amb la xarxa TeraWave. L’objectiu serà posar en òrbita baixa 5.280 satèl·lits i en òrbita mitjana 128. La companyia diu que oferirà velocitats entre 144 i 6.000 Gbps, que multipliquen per molt els 400 Mbps que ofereix Starlink. La companyia d’Elon Musk no s’estarà de braços plegats, i a banda d’oferir 1 Gbps en un futur ha obtingut el permís per a posar en òrbita 7.500 satèl·lits més fins al desembre del 2031, de manera que arribarà a 15.000 en total. A més, Musk vol que Space X surti a la borsa. Els analistes calculen que serà una de les sortides més grans de la història, en què obtindrà uns 50.000 milions de dòlars i una valoració de la companyia d’1,5 bilions.
Elon Musk, a més, ha dit aquest mes que veu factible de crear centres de dades de IA a l’espai en “dos o tres anys”. Voldria posar en òrbita milers de satèl·lits equipats amb xips d’intel·ligència artificial. El principal avantatge és energètic. Els centres de dades actuals són polèmics perquè consumeixen molta energia, que fa pujar el rebut elèctric a famílies i empreses dels EUA. Segons Musk, a l’espai els centres de dades equipats amb plaques solars podrien obtenir cinc vegades més d’energia que no amb les plaques solars a la superfície terrestre. Per una banda, hi fa sol vint-i-quatre hores, perquè no hi ha nits ni variació estacional. A més, les plaques a l’espai obtenen un 30% més d’energia, perquè no hi ha l’atenuació de l’atmosfera. I amb el fred extrem de l’espai tenen la refrigeració assegurada sense cap cost addicional.
Tot plegat fa que Musk vegi factible que posar en òrbita centres de dades sigui més barat que no pas a la superfície del planeta. La peça clau serà el nou coet Starship, que farà baixar unes cent vegades el cost de posar satèl·lits en òrbita. Es preveu que al març se’n llançarà la tercera generació en fase de proves, però encara no se sap quan en començarà l’operació comercial.
El primer androide astronauta, xinès?
Els robots humanoides, els androides, són un altre front de lluita tecnològica, especialment entre els EUA i la Xina. La companyia xinesa Engine AI ha anunciat que vol enviar els seus androides a l’espai, amb la signatura d’un acord amb la companyia espacial Interstellor, amb base a Pequín. Els robots humanoides podran treballar a l’espai molt millor que els humans, però ara mateix sembla una acció propagandística que pot ajudar Engine AI a situar-se en una posició privilegiada, en un moment que el mercat de robots humanoides podria esclatar. Durant el 2025 el mercat ha tingut un gran creixement, i ha arribat a 18.000 unitats venudes, bàsicament a la Xina.
Les grans companyies comencen a situar-se en aquest nou sector. Xpeng, el fabricant xinès de cotxes elèctrics, ja ha produït el primer prototip de robot humanoide per a ser fabricat a gran escala a les seves línies de producció. Preveu de començar enguany. D’una altra banda, Hyundai, el gegant asiàtic de l’automoció, ha anunciat que construeix una fàbrica per a produir 30.000 androides anualment. És el nou Atlas de Boston Dynamics, companyia que Hyundai va comprar a Google fa poc. D’una altra banda, la Xina calcula que fabricarà 100.000 robots humanoides anuals el 2027. La majoria d’aquests robots s’orientaran al treball al sector logístic, manufacturer i a les fàbriques automobilístiques, segons els analistes. De fet, aquest mes hem sabut que l’empresa xinesa Zoomlion ja té androides treballant a les plantes de fabricació de maquinària pesant. És un exemple que aquesta revolució ja ha començat.
Tesla deixarà de fabricar cotxes?
En aquest context, Tesla ha anunciat que abandona la producció dels seus models de cotxe S i X. Fabricats a la planta californiana de Fremont, aquestes línies de producció es dedicaran a fabricar el robot humanoide de Tesla, l’Optimus. Segons els analistes, Tesla podria deixar de fabricar cotxes, si més no per al consumidor final. Els directius de Tesla han dit que el futur de la companyia s’orientaria a produir cotxes autònoms i oferir serveis de mobilitat. Això s’ha interpretat com que Tesla se centraria a fabricar cotxes exclusivament per a empreses que oferissin aquests serveis. Segons els analistes, Elon Musk fa temps que sembla haver perdut interès a fabricar cotxes i vol centrar-se en intel·ligència artificial i robots, tant amb quatre rodes (cotxes autònoms) com amb forma humana.
La companyia, amb només dos models de cotxe (3 i Y), el fracàs del Cybertruck, sense la voluntat de fer un cotxe barat i havent estat superada per les marques xineses, sembla que abandonarà el sector automobilístic per voluntat pròpia. De fet, Tesla té dificultats creixents. Les vendes dels seus cotxes continuen baixant, especialment a Europa, amb un descens anual del 28%. A més, la fàbrica de Berlín és infrautilitzada i pot perillar. La companyia ja hi ha despatxat 1.700 treballadors (un 14% de la plantilla). Alhora, els treballadors han començat el procés per a obtenir representació sindical, però Tesla s’hi oposa i ha amenaçat d’aturar les inversions a la planta si el procés reïx.
Els fabricants xinesos de cotxes elèctrics volen expandir-se durant el 2026
Aquesta situació contrasta amb els fabricants xinesos. BYD s’ha proclamat líder mundial en cotxes elèctrics durant el 2025 i ha superat Tesla. El 2026 es vol continuar expandint, venent fora de la Xina 1,3 milions de vehicles, un creixement del 24%. Una altra marca xinesa que es vol expandir per tot el planeta és Xpeng. Ja té 380 concessionaris fora de la Xina, 290 dels quals a Europa, amb un creixement de vendes del 100%. Ara ha anunciat que el 2026 vol arribar a 1.000 concessionaris a 60 països. Un dels altres grans fabricants xinesos, Geely, ha dit que vol arribar a unes vendes anuals mundials de 6,5 milions de cotxes (elèctrics i de combustió), cosa que la situaria com a segona empresa automobilística mundial, darrere Toyota i davant el grup Volkswagen.
En aquest context de forta expansió xinesa, els analistes calculen que les exportacions de vehicles electrificats (elèctrics i híbrids endollables) del gegant asiàtic a Europa pujaran d’un 20% entre el 2026 i 2028. Aquesta xifra podria ser afavorida per l’anunci de principi d’acord entre la UE i la Xina per a eliminar els aranzels als cotxes elèctrics i substituir-los per un preu mínim de venda. Tanmateix, no se n’han donat més detalls.
La xarxa elèctrica de l’estat espanyol, completament saturada
En el sector energètic, aquest mes l’estat espanyol ha destacat negativament a escala internacional. Segons un estudi, té la xarxa elèctrica completament saturada. De 6.108 substacions analitzades, 5.235 (86%) es troben sense capacitat disponible. En dos mesos, la xarxa ha perdut una capacitat de 2,8 GW i es troba sota una pressió creixent. La saturació és màxima al País Basc (99,8%); en canvi, als Països Catalans, les substacions de les Illes Balears tenen un 50% de capacitat disponible. En termes absoluts, el Principat té 1.000 MW disponibles, però és problemàtica l’àrea metropolitana de Barcelona, perquè té capacitat lliure en zones urbanes antigues, però són inadequades per a establir-hi indústria, el gran consumidor d’electricitat. Segons l’estudi, l’estat espanyol s’ha centrat a expandir les renovables, però ha deixat de banda la millora de la xarxa elèctrica.
Quant a a les bateries, aquest gener s’ha fet un anunci important. El primer fabricant mundial, la xinesa CATL, ha anunciat que començaria a fabricar a gran escala bateries de sodi a partir del segon trimestre del 2026. S’adreçaran a cotxes, furgonetes i camions. Les bateries de sodi poden operar a molt baixes temperatures (-30ºC) sense perdre pràcticament capacitat. A més, tenen una vida útil de 10.000 cicles de càrrega i descàrrega (uns 5 milions de quilòmetres), i doblen la de les bateries de liti LFP. Els coreans de LG també han anunciat que preparen la fabricació de bateries de sodi a la Xina. El motiu de tots aquests moviments pot ser el gran encariment del liti d’aquests darrers mesos.
Quant a les renovables, s’ha anunciat el projecte faraònic d’instal·lar 100 GW d’energia eòlica marina a la mar del Nord. No és un sol projecte, sinó la coordinació d’uns quants, dels països riberencs. L’objectiu d’aquests països per al 2050 és que hi hagi 300 GW. Però abans Europa hauria de solucionar un problema creixent i ben conegut. Un estudi demostra que arreu d’Europa 1.000 GW de projectes renovables esperen obtenir el permís per a connectar-se a la xarxa. Els motius d’aquesta espera són la congestió de la xarxa i els retards administratius, principalment.
Quant a l’energia solar, hem sabut que la Xina va instal·lar 315 GW el 2025. És a dir, gairebé 1 GW solar nou cada dia. I als EUA, malgrat que l’administració Trump potenciï els combustibles fòssils i s’oposi aferrissadament a les renovables, un altre estudi ha conclòs que el 99,2% de la nova capacitat energètica que s’hi instal·larà durant el 2026 correspondrà a energia solar, eòlica i bateries. Els autors diuen: “Potser ha arribat el moment que l’administració Trump reconegui el creixement indeturable de les energies renovables i que, o bé s’hi afegeixi, o bé simplement s’enretiri cap a un costat.”
