23.09.2025 - 15:48
|
Actualització: 23.09.2025 - 17:49
El president de la Generalitat, Carlos Mazón, avui hauria pogut fer un discurs de política general conciliador. Hauria pogut optar pel perfil baix d’aquell que sap que ha fet moltes coses malament. Hauria pogut saludar les asociacions de víctimes que l’esperaven al carrer. Hauria pogut admetre alguna responsabilitat en la gestió de l’emergència. Hauria pogut ser generós amb l’oposició… Hauria pogut fer moltes coses per a intentar refer la dignitat del càrrec que ocupa. Però ha optat per fer el discurs fatxenda i inhumà d’aquell que no sap què és l’empatia. Ha estat damunt la trona durant més de cinc hores. Aquell patracol de pàgines, potser eren mil, només tenien com a objectiu permetre’l de llegir i llegir, d’escenificar un discurs edificat sobre la sorra volàtil del desert, sobre la confrontació directa amb un govern que fa més de dos anys que ja no ho és, per a adormir l’audiència. Això ho fan els equips de futbol indolents, aquells als quals no els agrada atacar. També ho fan les bestioles verinoses, que adormen les víctimes per a clavar-los l’agulló quan més despistades estan.
Carlos Mazón ha fet això. A les 14.20, quan l’informatiu d’À Punt estava en marxa i feia prop de quatre hores que parlava, ha canviat el pas. Ha deixat d’explicar les polítiques que han fet o que faran no se sap quan, i ha tornat a parlar en català. En un to baix i llastimós, pretesament solemne, Carlos Mazón ha parlat del record per les víctimes de la gota freda. Ja ho havia fet al principi de tot del discurs. De fet, les seues primeres paraules ja els les havia dedicades. “Per la dignitat, per aquells que ho van perdre tot, pels voluntaris, per la solidaritat, no ens resignarem com no hem fet fins ara…”
Sense posar-se roig, ha dit que des del mateix dia 29 d’octubre van desplegar tots els recursos que tenien a disposició, i que cinc dies després van posar en marxa les ajudes, i que quinze dies després va comparèixer a les Corts a petició pròpia i ja va denunciar la falta de col·laboració del govern espanyol. Parlava i parlava i a l’hemicicle el món ha deixat de girar redó.
Però el darrer cartutx, el que ha fet esclatar pels aires tot el debat, el tenia guardat i l’ha disparat sense despentinar-se. Ha dit que ell és l’únic que ha fet autocrítica, i l’únic que s’ha posat a disposició de les víctimes. De totes les víctimes, ha dit, amb una intenció claríssima d’assenyalar-les i de dividir-les. I ha posat molt d’èmfasi a dir que n’ha rebudes moltes, i que la majoria de les que ha rebut no pertanyien a cap associació. I ha fet una pausa. I s’ha preguntat si també no són víctimes, aquestes. I ha dit que moltes d’aquestes persones van al Palau amb por de ser manipulades políticament. “Amb por”, ha dit.
En aquest moment, els partits de l’oposició han començat a cridar “Mazón dimissió” i els representants de les dues associacions que seguien el discurs de la tribuna de convidats estant s’han aixecat i han marxat. La presidenta de l’Associació de Víctimes Mortals, Rosa Álvarez, ha fet gestos de comiat. Els partits de l’oposició els han aplaudit i la presidenta de les Corts, Llanos Massó, de Vox, ha demanat silenci i calma. Llavors, els diputats socialistes han sortit de l’hemicicle. Un diputat del PP n’ha fet befa i ha dit que era perquè encara no havien dinat. Els diputats de Compromís també han marxat. Alguns han interpretat que el comentari anava dirigit a les víctimes, altres, als polítics.
Carlos Mazón, com un autòmat satisfet, continuava amb un discurs que ja no interessava ningú. Els diputats del PSPV i de Compromís i les víctimes s’han trobat a les escales i han baixat plegats, entre crits de “Mazón dimissió”, llàgrimes i aplaudiments. En el pati, davant el ficus, els aplaudiments han continuat. Les representants de les víctimes han parlat d’aquest menysteniment que ha perpetrat el president de la Generalitat. “Ens ha mentit a la cara. No ha obert les portes. No ha allargat la mà”, ha dit, entre llàgrimes, Rosa Álvarez, qui ha recordat que entre les víctimes de la gota freda hi ha persones de tots els partits polítics. “Han mort xiquets, un nadó que no va arribar a nàxier, aquests no han votat mai”.
Mdntrestant, al món paral·lel de l’hemicicle, la presidenta, Llanos Massó, ha decretat un recés de cinc minuts. A continuació, Mazón ha continuat parlant només per als seus i per a Vox, que també són els seus.
El debat havia saltat pels aires. Carlos Mazón, més provocador i més fatxenda que mai, ha furgat en la ferida oberta de les famílies de les víctimes mortals de la gota freda. Sense cap escrúpol.
Omplir per omplir
La crònica que teníem engirgolada i pràcticament escrita no serveix de res. Potser, només, per a explicar això de les hores i hores de discurs enrevessat. Per a explicar que Carlos Mazón viu en aquest món paral·lel que no conflueix mai ni confluirà amb la realitat del país que va quedar després del 29 d’octubre, que fa un discurs per a consum propi. A moments he imaginat com deu haver estat escoltar per la ràdio tot aquest parlament, en un baix humit de Paiporta, per exemple. O què haurà pensat l’empresari que encara no ha pogut obrir el negoci. I en Dolores Ruíz, també he pensat, quan Carlos Mazón reia i parlava de diners i de plans.
Abans de fer palès que el seu capteniment encara pot ser pitjor, Carlos Mazón ha volgut demostrar, amb el fons i amb la forma que ha girat full, que el 29 d’octubre de 2024 no va existir. El Carlos Mazón que ha parlat avui s’ha posat la capa del monologuista tronat, passat de voltes, que s’avorreix a si mateix amb un amb guió que algú li ha escrit i no té altre remei que llegir. Un discurs circular en què ha repetit enunciats i arguments. Amb giragonses per acabar sempre en la mateixa pista d’aterratge: revocar les polítiques de l’esquerra i de la ultraesquerra pancatalanista.
Per no adormir-se, l’intervinent ha posat en escena tota mena de gesticulacions, d’inflexions de la veu, de moviments de cap, de somriures extemporanis i de puntuacions impossibles.
L’esquerra de l’odi
Mazón ha volgut encunyar dues frases que ha anat repetint al principi de la seua intervenció. Una és “L’esquerra de l’odi”, per a referir-se, de manera conjunta al PSPV i a Compromís. Això s’ha complementat amb múltiples apel·lacions als “senyors del Botànic”. L’altra frase que ha repetit és un trinomi: “llibertat, autonomia i futur” que ha arrossegat fins al darrer full del discurs, just abans de pidolar els aplaudiments desgastats dels seus. I en això ha volgut basar la seua intervenció.
Abans que Mazón començara aquest discurs que probablement ha batut tots els rècords de llargària de la història de les Corts, els diputats del grup socialista s’han posat drets i han mostrat cartells amb el número 229 en referència a les víctimes de la gota freda. En unes altres cartolines i havia impresos tots els noms d’aquestes víctimes. A la bancada de Compromís hi ha hagut una bandera palestina que ocupava l’escó del diputat Juan Bordera, embarcat en la flotilla de la llibertat.
A la tribuna de convidats, el grup de víctimes, amb una samarreta blanca amb el text: “20.11, ni oblit ni perdó”. La seua intenció era que quan Mazón alçara el cap es topara amb la seua mirada. I tant que l’ha alçat, i els ha brindat un recital de barroeria i mala educació. De bon matí ja s’havien manifestat a les portes de les Corts. Carlos Mazón no els ha vists perquè ha arribat al Palau dels Borja molt abans de les nou del matí per a evitar de trobar-les.
Vuit minuts de discurs en català
El Carlos Mazón que ha pujat a la trona ha començat a llegir el discurs en català. Eren les 10.38. S’ha referit a la gota freda d’una manera que ha volgut ser càlida, però el registre d’aquest actor no l’ha acompanyat, i frases com “No podem sostreure’ns del cop que patírem els valencians ni de l’emocionat record de les 229 víctimes” no han sonat sinceres sinó impostades. Els ha donat el condol i ha dit que són la més absoluta prioritat del Consell. “Fa onze mesos, la natura va ser cruel amb aquesta terra”, ha dit, abans de recordar les vides arrencades i el rastre de les riuades… Era el preludi de la sorpresa que tenia preparada per a l’hora punta televisiva.
En cap moment ha demanat disculpes ni perdó. Tampoc no ha dit perquè no va interrompre el dinar aquell dia, ni on era entre les 18.45 i les 20.28 de la vesprada. Ans al contrari, ha parlat d’allò que va passar com d’una catàstrofe natural com ara “No hi havia precedents per a la tragèdia”, i ha continuat el discurs amb frases pròpies de llibres d’autoajuda: “Som un poble ferit per tot el que hem perdut que és molt, però no som un poble vençut. Ens acompanya la voluntat de treballar”, “Reivindique l’imperatiu de refermar la confiança en les nostres capacitats com a poble, per a posar-nos en peu. Aquest poble sap que perdre no és estar perdut”.
El primer aplaudiment dels seus ha acabat amb l’idil·li de l’intervinent amb la llengua pròpia dels valencians i ha començat a parlar en castellà. Eren les 10.46
Confrontació amb el govern central i amb l’oposició
I amb el canvi de llengua han vingut les primeres andanades contra el PSPV i Compromís. És quan ha començat a dir “l’esquerra de l’odi, l’assenyalament i el rancor”.
A continuació, Carlos Mazón, ha assumit un discurs ayusista tot parlant de la llibertat. La llibertat de pensar, la llibertat d’existir sense complexos, la llibertat de triar la llengua, la llibertat de triar l’escola, la llibertat de triar el barri, la llibertat pagar menys per viure millor… Totes aquestes llibertats les ha contraposades a les prohibicions de l’esquerra i la ultraesquerra que tot ho vigila i tot ho censura.
I a partir d’aquestes bases, l’orador ha enumerat més de quaranta propostes per a continuar amb el canvi que va començar en juliol del 2023. Potser l’ha traït el subconscient quan ha dit que algunes de les coses ja les va anomenar l’any passat, però que per culpa de la gota freda no s’han pogut executar, i avui les ha tornades a enumerar. L’àrea sanitària i la història clínica única. La construcció d’un sincrotró a l’hospital La Fe de València. La signatura d’un conveni plurianual amb les cinc universitats públiques. La tria de la llengua en què s’examinaran els estudiants que facen les PAU. Un projecte de llei per a blindar l’educació de 0 a 3 anys. Incloure el terrorisme d’ETA en l’assignatura d’història d’Espanya. Vuit residències públiques per a gent gran. Mil habitatges públics…
Una AVL feta a mida del secessionisme
Com que d’ençà del mes de març, Carlos Mazón deu la vida política al suport de Vox, ha aprofundit en temes identitaris per a exacerbar la batalla de la llengua, per a impulsar el secessionisme. D’una banda, ha anunciat els treballs per a fer la llei de senyes d’identitat. De l’altra, ja anunciat una mesura que sap del cert que no podrà executar, però que s’ha endut tots els titulars del matí i ha fet alçar del seient bona part dels diputats de l’oposició: el canvi de llei de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per a canviar-ne el nom i alguns articles perquè s’ajuste més al valencià del carrer que proposa el PP d’ençà del primer dia. El valencià que se separa del català. Mazón ha dit que ni l’AVL ni el Botànic compleixen la llei de creació de l’acadèmia, i que ara, el que cal és canviar-ne la llei i el nom. Ara s’ha de dir Acadèmia de la Llengua Valenciana. Mazón ha dit de passada, sense fer-hi cap incís, que per a fer això s’ha de canviar l’Estatut d’Autonomia.
Però el que no ha dit és que per a canviar l’estatut es necessita una majoria qualificada de les Corts. És a dir, 66 dels 99 escons. Ara, la majoria de PP i Vox és de 53 diputats. Si s’aconseguira la majoria qualificada i es fes el canvi, les corts espanyoles han d’aprovar l’estatut reformat.
Discurs al desert
El discurs al desert que ha fet Carlos Mazón s’ha acabat a les 15.44 del migdia. Els diputats del Partit Popular l’han aplaudit amb força i han somrigut, els de Vox, amb alleujament. Estaven sols. L’oposició feia estona que no hi era.
