15.12.2025 - 19:50
|
Actualització: 15.12.2025 - 21:39
Aquest matí hem sabut les dades del creixement de l’economia catalana corresponents al tercer trimestre d’enguany. El producte interior brut (PIB) de Catalunya ha registrat una variació interanual del 2,4%, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). L’augment del PIB s’explica principalment per l’evolució de la demanda interna, amb un creixement del 3,7%, bàsicament a causa de l’augment de la formació bruta de capital (6,9%) i del consum de les famílies (3,5%). L’evolució de l’economia catalana deixa la taxa de creixement interanual del PIB quatre dècimes per sota de l’avanç de l’economia espanyola (2,8%) i vuit dècimes per sobre de la UE (1,6%). Ara, la variació intertrimestral del PIB a Catalunya ha estat del 0,8%, dues dècimes superiors a la taxa espanyola (i també dues més que el càlcul de l’avanç del 6 de novembre) i quatre dècimes més que la UE (0,4%). Això vol dir que creixem més de pressa que no es preveia.
Allò que més m’ha sobtat de les dades –ja ho vaig fer notar quan vaig comentar l’avanç del novembre– és que el ritme de l’activitat catalana anual sigui quatre dècimes més avall que l’espanyol, perquè les estatístiques de diversos índexs que hem sabut no semblen explicar la diferència. I encara menys després de saber que el tercer trimestre l’ha sobrepujat de dues dècimes, en termes intertrimestrals. He parlat amb l’Idescat sobre aquesta percepció que tinc i la resposta que m’han donat em sembla prou satisfactòria.
Vet aquí què m’han dit. Segons la Subdirecció General de Producció i Coordinació de l’Idescat, “la circumstància actual, en què el creixement del PIB intertrimestral de Catalunya (0,8%) és superior a l’espanyol (0,6%) i simultàniament, el creixement interanual (2,4%) és inferior al de la comptabilitat de l’INE (2,8%), s’explica pel fet que les estimacions trimestrals de l’any 2024 i anteriors estan congelades, d’acord amb la política de revisions de l’Idescat, i no s’actualitzaran fins al tancament del quart trimestre (març del 2026). Aquest fet condiciona els resultats del perfil trimestral de l’Idescat, perquè el tercer trimestre de l’any anterior l’economia catalana va tenir un creixement elevat que, òbviament, condiciona (a la baixa) la comparació interanual d’aquest actual”. És a dir, que a les xifres espanyoles ja hi ha incloses les revisions fetes per l’INE dels anys anteriors i, en canvi, a les de Catalunya, no.
Això vol dir que les dades que hem sabut avui no es poden comparar amb les de l’estat espanyol i haurem d’esperar al mes de març per tenir una visió més adient de la realitat. Malgrat tot, cal recordar que el càlcul que fa servir l’Idescat segueix un mètode diferent del de l’INE.
Explicada aquesta diferència, en primera instància sorprenent, les dades que aporta avui l’Idescat ens diuen que les coses han anat força bé el tercer trimestre. De l’òptica de la demanda, el component que més contribueix al creixement del PIB del tercer trimestre és la demanda interna, amb una variació del 3,7%, però amb una evolució diferent segons els components. D’una banda, el consum domèstic, amb una taxa del 3,5%, creix una dècima més que el trimestre anterior, un ritme alt i que sembla que es manté en la despesa d’aquestes festes.
Però cal considerar la importància especial de la formació bruta de capital, que presenta una taxa interanual del 6,9%, cinc dècimes superior al trimestre anterior. Quant a la composició d’aquesta darrera variable, la inversió en béns d’equipament mostra una taxa del 9,1% i la que s’ha fet en construcció, del 5,4%. Aquestes dades ens expliquen que, probablement, els fons europeus ja s’han començat a reflectir en la comptabilitat de l’activitat catalana i presenten un augment molt important.
Com que el salt en la inversió és molt important, crec que s’ha de valorar també molt positivament el creixement de la construcció, que fa molt temps que es troba en hores baixes. Fa uns quants mesos, el president de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), Lluís Moreno, va destacar que la recuperació del sector era més lenta que la de la resta de sectors a causa de la pandèmia i de la guerra d’Ucraïna, uns factors que van encarir fortament el cost de materials, del finançament i dels costs indirectes. Moreno va afegir que aquesta situació s’havia agreujat per “la manca sistemàtica d’inversió pública” tant per part de l’estat com de la Generalitat.
Corroborava aquestes paraules un informe del mes passat, en què la CCOC explicava que totes les empreses del sector de la construcció s’havien ressentit de l’augment de preus de les matèries primeres i més del 40% s’havien trobat forçades a resoldre algun contracte o a paralitzar algunes obres a conseqüència d’aquest augment. I, per a més del 70% de les empreses, l’augment de preus de les matèries primeres ha dut un augment superior al 10% sobre el cost total de les obres. La cosa més important, afegia, era que gairebé el 80% de les empreses havien estat perjudicades tant pel creixement dels preus com pel desproveïment i els retards. L’acer, la fusta, l’alumini i el coure eren els materials amb més dificultats.
Malgrat tot, l’informe preveu un creixement del sector entre el 2% i el 2,5% durant el 2025, més en línia amb el conjunt de l’economia catalana. L’edificació residencial, afirma, serà el segment amb més dinamisme, i l’obra civil i la rehabilitació presenten unes perspectives més moderades. Aquesta última dada posa una mica de llum a l’horitzó i lliga amb la informació que avui ha presentat l’Idescat.
En el cas del saldo amb l’estranger, el resultat del trimestre (aportació positiva de 0,1 punts percentuals) s’explica sobretot per la millora de les exportacions, després de la desacceleració del segon trimestre, perquè passen de créixer l’1,3% al 4%, gràcies, sobretot, al bon comportament de les vendes de vehicles de motor a l’exterior.
Del punt de vista de l’oferta, tots els sectors mostren evolucions positives de l’activitat, però de diferents intensitats. En el cas dels serveis, val a dir que el comerç, el transport i l’hoteleria és la branca que més augmenta, un 5,2%. Quant a les activitats immobiliàries, professionals i altres, presenta una taxa de l’1,7%. Dins d’aquesta, d’acord amb els indicadors, les “altres activitats professionals, científiques i tècniques” i les “activitats de seguretat i investigació” són les que mostren augments de volum de negoci més grans. Finalment, la branca de l’administració pública, educació, sanitat i serveis socials registra una taxa de variació inferior, de l’1,3%.
La indústria és la ventafocs del trimestre, tot i assolir una taxa de variació interanual de l’1,9%, que és quatre dècimes superiors al segon trimestre (1,5%). Per branques d’activitat, es destaca l’augment en la fabricació de vehicles de motor, la indústria farmacèutica i la fabricació de maquinària i equips, segons els indicadors d’activitat industrial.
Evidentment, les dades del quart trimestre ens ajudaran a valorar més l’evolució de l’economia catalana, perquè podrem observar la unitat anual, però, ara com ara, el ritme del 2,4% és inferior al previst en les últimes alces en les previsions de l’any, que s’han fet públiques aquests darrers mesos. Ja se n’han explicat les raons de caràcter merament estatístic. Cal no oblidar, per una altra banda, que l’estimació que ha fet l’AIReF sobre el creixement de Catalunya per al tercer trimestre, d’acord amb la dada interanual, ha estat de les més altes de l’estat espanyol, del 2,9%, per sobre de la mitjana.
