20.03.2017 - 15:21
El 75% viu en pobresa relativa i la seva renda mitjana és 2,6 vegades inferior a la global dels catalans
BARCELONA, 20 (EUROPA PRESS)
El perfil tipus de les persones usuàries dels serveis socials de Barcelona és una dona d’entre 35 i 44 anys nascuda a Espanya, amb fills a càrrec i sense estudis o estudis primaris, segons revela la primera enquesta de la ciutat sobre les condicions de vida d’aquests usuaris, ha destacat la tinent d’alcalde Laia Ortiz aquest dilluns en roda de premsa.
El 72% dels seus usuaris són dones –quan representen el 52% de la població—, la majoria desitja treballar però no troba ocupació, el 23,2% estan divorciades –davant el 5% de la població general– i encara que la majoria són de nacionalitat espanyola –el 56,5%–, les nascudes a l’estranger són les que presenten un major grau de vulnerabilitat, ja que són estrangers el 43,4% d’usuaris dels serveis socials, quan representen un 22,5% dels residents de la ciutat.
La renda neta mitjana per llar de les usuàries dels centres de serveis socials és d’11.611 euros anuals, mentre que en el global de Catalunya la xifra és de 30.655 euros, per la qual cosa la renda neta mitjana de les famílies usuàries de serveis socials de la ciutat és 2,64 vegades inferior a la de la població catalana.
Ortiz ha detallat que el 75,4% de les llars usuàries viuen en situació de pobresa relativa –amb ingressos per sota del 60% de la mitjana de Catalunya–, i el 70,2% de les persones es troba en privació material severa –davant el 6,7% dels catalans–, cosa que s’agravia en els casos de llars amb menors depenents: El 62% d’elles no disposa de roba nova; el 54,8% no pot permetre’s viatges d’oci regulars, i el 55,2% no pot permetre’s reunir-se amb amics.
La situació de privació material severa es dóna quan no es pot fer front almenys a quatre d’aquestes despeses: anar de vacances una setmana a l’any; pagar sense endarreriments els rebuts; un menjar de carn pollastre o peix cada dos dies; mantenir l’habitatge a temperatura adequada a l’hivern; despeses imprevistes de 800 euros, o tenir rentadora, televisió en color, telèfon i cotxe.
El 49,7% de les llars usuàries compten amb menors depenents –a Barcelona representen el 39,9% dels habitatges–, mentre que les llars unipersonals representen el 29,2% –el 21% en el global de la ciutat–, i el lloguer és el règim de tinença d’habitatge més habitual entre els usuaris, ja que només un 24,9% la té de propietat, davant el 64% del global de la capital catalana.
Aquests usuaris tenen una despesa mitjana anual associat a l’habitatge de 8.014 euros si tenen hipoteca i de 5.978 si estan de lloguer, la qual cosa representa que dediquen a aquest concepte un 70% de les seves rendes si tenen hipoteca i un 50% si estan de lloguer, xifra “molt per sobre del que fixen els estàndards europeus del que serà raonable”, ha dit Ortiz.
POBRESA ENERGÈTICA I ATUR
De les llars en situació de pobresa energètica, la majoria són amb menors depenents (el 63,3%), mentre que el 24,7% són de dos o més adults, i l’11,9% són unipersonals, i el 43,8% són de població inactiva, mentre que el 36,7% estan en atur —amb una diferència de 58 punts percentuals respecte a les dades de Barcelona–, i el 19,5% tenen feina.
El salari mitjà d’aquests usuaris se situa en els 6.485 euros nets anuals, la qual cosa representa uns 540 euros mensuals –per sota del llindar de la pobresa i del salari mínim interprofessional–, i hi ha més dones ocupades que homes en treballs remunerats i també sense contracte, ja que el 15,7% de les dones treballa sense ell –el 6,1% dels homes–, encara que els sous entre homes i dones no presenten diferències significatives.
SENSE ORDINADOR
Quant a la bretxa digital, el 58,4% de les famílies no té un ordinador en l’habitatge –en el global de Barcelona ho té el 86%–, cosa que el 92,4% no fa perquè no s’ho pot permetre, i el 54,3% no té accés a Internet, la majoria pel mateix motiu.
Els usuaris han valorat amb un 7,6 sobre 10 l’atenció rebuda pels serveis socials, segons l’enquesta, en la qual van puntuar amb un 8,6 la intimitat i la confidencialitat, amb un 8,5 l’amabilitat i respecte dels professionals i amb un 6,8 el temps d’espera, la nota més baixa del servei.
L’enquesta, elaborada per l’Institut Municipal de Serveis Socials (Imss) es va realitzar a 12.293 persones de 6.623 llars entre febrer i juny del 2016 amb tres qüestionaris que van sumar 200 preguntes, ha detallat Ortiz, que ha defensat la importància de conèixer aquestes dades per millorar els serveis socials, que estan revisant en un procés ja iniciat.
Entre 80.000 i 90.000 persones són usuàries dels centres de serveis socials de Barcelona –sobre els quals s’ha realitzat l’estudi–, xifra que aconsegueix les 160.000 quan s’inclouen altres serveis com l’atenció a les persones sense llar i la teleasistencia, la qual cosa representa un 10% de la població barcelonina.
