01.04.2026 - 09:09
|
Actualització: 01.04.2026 - 09:42
La Plataforma per la Llengua assessora una família de Barcelona que ha decidit de portar als tribunals la castellanització del cognom del seu fill primogènit –Garcia, sense accent– per part del registre civil espanyol. La família ha fet el pas després d’haver esgotat totes les vies administratives sense èxit. L’entitat denuncia que aquest cas no és un fet aïllat, sinó que forma part d’un patró. D’ençà del 2021 ha documentat més d’una vintena de casos arreu del país.
Segons les dades de la Plataforma per la Llengua, les vulneracions lingüístiques dels catalanoparlants no són excepcionals. A Catalunya s’han rebut 47 queixes sobre el registre civil, de les quals 19 estan vinculades a la modificació indeguda de noms i cognoms. Al País Valencià s’han documentat 5 queixes, de les quals tres són casos de castellanització de noms. A les Illes, hi ha 4 queixes, però relacionades amb altres supòsits.
El cas de la família de Barcelona es remunta a l’abril del 2025, quan va inscriure el nounat amb el cognom “Garcia”, tal com consta en tota la documentació oficial del progenitor: DNI, passaport i certificats de naixement i matrimoni. Tanmateix, un mes després, en rebre la certificació literal d’inscripció, van detectar que el cognom del menor havia estat alterat i hi figurava com a “García”, amb accent.
Arran de la discrepància, la família va presentar una reclamació al registre civil el maig del 2025. La resposta administrativa va ser negativa. L’òrgan registral no tan sols va rebutjar l’existència d’un error, sinó que va justificar la decisió apel·lant a les normes ortogràfiques de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), adduint que calia aplicar l’accent d’acord amb criteris gramaticals del castellà.
Una argumentació que contradiu el marc legal vigent. Segons l’article 49 de la llei 20/2011 del registre civil i l’article 109 del codi civil espanyols, els cognoms es determinen exclusivament per filiació. Això implica que la forma oficial del cognom del progenitor ha de ser reproduïda fidelment en el registre del fill, sense que hi intervinguin criteris ortogràfics. En aquest cas, doncs, la qüestió no és lingüística, sinó registral.
La Plataforma per la Llengua també subratlla que la resolució administrativa invoca una instrucció inexistent de la Direcció General de Seguretat Pública i Fe Pública, fet que considera especialment greu en un organisme encarregat de garantir la seguretat jurídica. Malgrat això, el recurs presentat posteriorment per la família davant aquest mateix organisme també va ser desestimat amb arguments similars.
Amb la via administrativa esgotada, la família ha començat el camí judicial per obtenir la rectificació del cognom del menor. L’objectiu és restablir la coherència entre el registre i la documentació oficial, i garantir que la filiació quedi reflectida correctament.
La Plataforma per la Llengua interpreta aquests fets com una mostra de catalanofòbia institucional. Considera que l’administració imposa, de manera arbitrària, criteris lingüístics aliens a la realitat documental dels ciutadans, cosa que pot afectar directament la identitat personal i la seguretat jurídica. Per això, reclama mesures per evitar aquestes pràctiques i insta els afectats a denunciar qualsevol vulneració dels seus drets lingüístics.
