El parlament ha començat a debatre la futura aprovació d’una llei per a protegir els alertadors de corrupció. La ple ha fet aquest matí el primer debat de la norma, promoguda Xnet i presentada en forma de proposició de llei amb l’aval conjunt de JxCat, ERC, el PSC, CeC i la CUP. La iniciativa es tramitarà en paral·lel a una altra llei presentada per C’s que circumscriu la protecció als treballadors públics, i que per això ha estat qualificada com a insuficient per la resta de grups. Segons Xnet, un 70% dels casos de corrupció no els destapen les institucions encarregades de fer-ho sinó persones que, sovint, pateixen represàlies i persecucions. La llei vol ara protegir-los, després que el final precipitat de l’anterior legislatura va blocar l’intent que se’n va fer d’impulsar-la.

La proposta promoguda per Xnet estableix mesures per a protegir les persones que revelin informacions sobre ‘actuacions il·lícites o males pràctiques’ que afectin l’interès general dins de l’àmbit de l’administració de la Generalitat i els ens locals, a més de les empreses i entitats que operen a Catalunya. També fixa com han de ser els canals per tramitar les denúncies. N’han de tenir l’administració, empreses i entitats, i l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) té la responsabilitat de vetllar perquè siguin segurs i es compleixin els requisits per a protegir els alertadors. La llei afecta tots els organismes i ens públics, les societats amb participació majoritària o vinculada, les universitats i els ens que en depenen, les persones físiques o jurídiques que exerceixen funcions o serveis públics, o que presten serveis d’interès general o universal. També obliga els partits polítics, els sindicats i les organitzacions empresarials, i les entitats privades que rebin subvencions públiques elevades, a més de les societats privades amb un volum de negoci igual o superior a dos milions d’euros que operen a Catalunya.

L’objectiu: evitar represàlies, protegir l’anonimat i prioritzar l’interès general
Què és un alertador? Una persona que trasllada a tercers una informació que creu fiable i que permet sospitar amb fonament sobre una possible perpetració d’irregularitats o delictes que perjudiquin l’interès general, i que ho fa a través d’una denúncia administrativa, davant de l’autoritat judicial o el ministeri fiscal, o usant un canal de recepció d’alertes. Els alertadors no poden actuar a canvi d’una remuneració econòmica o patrimonial. La resta de motivacions que els porti a moure’s són irrellevants, segons la llei, i per tant se’ls garanteix la protecció. El facilitador és la persona física o jurídica que ajuda l’alertador a revelar o fer pública la informació.

La iniciativa estableix que la manipulació de dades protegides per la normativa de protecció de dades de caràcter personal no és un obstacle. Es considera que el dret a la informació preval en cas que es facin públiques dades rellevants directament implicades amb les actuacions il·lícites i denunciades, sempre que s’ometin dades privades que no aportin cap valor informatiu. El mateix passa amb informacions que estiguin sota a llei de protecció de la propietat intel·lectual i patents. En el cas de la informació catalogada com a seguretat pública, secrets oficials o informació classificada, es podrà comunicar i rebre però no es podrà divulgar públicament de manera indiscriminada. En qualsevol cas, s’haurà d’evitar posar en perill la seguretat pública. Ara bé, quan es tracti d’amenaces urgents o greus a la salut pública, la seguretat i el medi ambient, la divulgació es considerarà justificada.

La llei avalada per cinc grups parlamentaris garanteix la preservació de l’anonimat i la confidencialitat dels alertadors. Només l’alertador podrà decidir si renuncia a l’anonimat en qualsevol moment del procediment. Rebran protecció oficial quan denunciïn que s’amenaça la seva integritat física o els seus béns com a conseqüència de la informació revelada. També es protegiran els seus cònjuges i familiars més propers. Se’ls aplicaran les mesures de protecció preventiva regulada en la llei de protecció a testimonis i pèrits en causes criminals. Mentre es tramiti el cas, els alertadors tenen el dret a ser informats sobre l’estat i els resultats de la investigació, encara que ho hagin denunciat de manera anònima, amb l’excepció de la informació que pugui posar en perill la investigació. També tindran dret a ser assessorats jurídicament. Si no disposen de recursos econòmics, podran sol·licitar un advocat d’ofici, i els col·legis d’advocats hauran d’adoptar les mesures necessàries perquè puguin ser designats amb urgència. Si l’alertador és demandat o investigat en processos vinculats a la seva denúncia, la Generalitat haurà de posar els seus serveis jurídics a disposició d’aquestes persones.

La norma també garanteix la indemnitat laboral als alertadors, i declara nul·la de ple dret qualsevol clàusula contractual que prohibeixi la revelació d’alertes. Si pateix danys i prejudicis, l’alertador haurà de ser compensat per la institució o entitat privada en qüestió. Els funcionaris i treballadors de l’administració, a més, no podran ser sancionats ni represaliats amb la pèrdua de la seva condició de funcionari, ni amb cap trasllat, reducció de salari o devaluació a un lloc de treball de menor remuneració. Quan l’alertador treballi en una empresa privada, tampoc no pot ser castigat per cap membre de l’empresa i tindrà dret a recórrer als tribunals d’acord amb l’estatut dels treballadors i els convenis col·lectius. La Generalitat haurà d’obrir ajuts temporals, inferiors a un any, per als treballadors per compte propi que hagin de deixar de treballar per necessitats de protecció.

Canals de recepció d’alertes
Les empreses i organitzacions de més de 50 treballadors, amb un volum de negoci de més de 10 milions d’euros, els municipis amb més de 10.000 habitants i les persones que operin en l’àmbit de serveis financers o vulnerables al blanqueig de diners, hauran de disposar d’un canal intern de recepció d’alertes anònimes i segures, i hauran de fer arribar la informació revelada a les institucions competents perquè s’investigui.

L’Oficina Antifrau també ha de tenir un canal de recepció d’alertes. L’OAC concedirà la condició d’alertador a les persones que ho sol·licitin i compleixin els requisits de la llei, informarà les autoritats de cada cas i vetllarà per la informació dels fets. També haurà de preocupar-se per la protecció dels alertadors. Quan la denúncia pugui implicar l’existència d’un delicte, l’òrgan que hagi rebut la informació haurà de transmetre-la a les autoritats judicials o el ministeri fiscal. Quan es tracti d’infraccions imputables al servei de les administracions, seran competents per resoldre els expedients disciplinaris que correspongui. Tota la resta de casos hauran de ser instruïts per l’OAC.

Sancions contra les vulneracions
La llei inclou sancions. Es considera molt greu que es vulneri l’anonimat i la seguretat dels alertadors o les represàlies irreversibles que s’emprenguin contra els alertadors o facilitadors. També es multa la transmissió d’informacions falses si s’acredita que l’aertador en coneixia la falsedat. La proposta qualifica les infraccions en una escala de sancions. Les molts greus es podran castigar amb una multa de 100.001 a 300.000 euros. Les greus, amb una multa de 10.001 a 100.000 euros, i les lleus amb una multa de 10.000 euros.

El PP ha estat l’únic partit que no ha firmat cap de les dues lleis. ‘Per què no hi és el PP? Perquè no van passar la signatura’, ha lamentat el diputat popular Santi Rodríguez. Segons el PP, la llei promoguda per Xnet és ‘força completa i pot ser realment útil’, mentre que la de C’s és ‘més voluntariosa que pràctica’. Com que cap grup ha presentat esmenes a la totalitat a cap de les dues propostes, no s’ha fet cap votació al ple i passaran a tramitar-se directament en comissió.

‘Estem en un context de repressió’, ha advertit JxCat. Durant el debat, la diputada Gemma Geis ha apuntat que, en un context com l’actual, les denúncies anònimes poden generar d’anys i ha defensat la necessitat que es regulin mecanismes per garantir que s’actua amb bona fe, i que no hi hagi abusos ni persecució. El diputat d’ERC Gerard Gómez del Moral ha subratllat la importància que Catalunya hagi estat pionera amb la creació de l’Oficina Antifrau fa deu anys, i amb l’impuls de comissions d’investigació específiques al parlament. Susana Segovia, en representació dels comuns, ha criticat que C’s menysté el paper dels ciutadans com a alertadors en la seva proposició de llei.

Nacho Martín Blanco, de C’s, creu que les dues lleis poden ser compatibles. El diputat de C’s ha carregat contra el procés independentista i contra el ‘patrimonialisme institucional’ amb què, segons ha dit, el nacionalisme ha governat una Catalunya apoderada per una llei del silenci. Jordi Terrades, del PSC, ha demanat al grup d’Inés Arrimadas que separi el debat de la llei de la situació política. ‘Que C’s compari l’independentisme i la corrupció i ho posi en el mateix sac no ho podem acceptar’, ha sentenciat també la diputada de la CUP Maria Sirvent. Per la CUP, hi ha corrupció a tot arreu per part de rics que s’enriqueixen a costa de la classe treballadora. Simona Levi, fundadora d’Xnet i activista, ha seguit el debat des de la tribuna de convidats.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb