12.02.2026 - 18:44
|
Actualització: 12.02.2026 - 20:07
Era un titular anunciat. El Parlament de Catalunya ha tornat a demanar la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, pel col·lapse de la xarxa ferroviària. És la segona vegada que la majoria de la cambra n’exigeix la dimissió en menys d’un any. L’hemicicle ja va posar Paneque en el punt de mira el març de l’any passat, al final d’un ple monogràfic sobre els trens, i avui a la tarda ho ha tornat a fer amb l’aprovació parcial de dues mocions de Junts i la CUP. La cambra considera igualment que el ministre de Transports i Mobilitat Sostenible espanyol, Óscar Puente, ha de ser destituït per la seva responsabilitat en la crisi que afecta el dret de mobilitat d’uns 400.000 catalans. Menys previsible, en canvi, era l’aprovació d’una altra iniciativa de Junts: el parlament ha instat el govern a denunciar les empreses públiques estatals RENFE i ADIF als tribunals per delictes de responsabilitat civil i penal criminal arran de la crisi de mobilitat i les conseqüències fatals que té. L’han avalat Vox, la CUP i AC. S’hi han abstingut ERC i el PP, i hi han votat en contra el PSC i els Comuns. És important que s’hagi aprovat perquè el govern s’havia negat en rodó a explorar aquesta possibilitat.
La petició de la destitució de Paneque s’ha aprobat amb els vots de la majoria dels partits. Només hi han votat en contra el PSC i els Comuns, i AC s’ha abstingut. El parlament n’ha criticat la mala gestió en la crisi, la manca d’informació als usuaris i la falta de plans alternatius de transports eficients. En el cas de la petició de la dimissió de Puente, hi han votat a favor tots els partits menys el PSC, que s’hi ha oposat, i els Comuns, que s’han abstingut. Aquesta reprovació ha estat per la manca d’inversió i l’incompliment de les partides pressupostàries destinades a la xarxa, que ha portat a una degradació del servei i a un col·lapse de la mobilitat.
El debat parlamentari ha tornat a fer evident que la crisi de Rodalia no esquerdarà la relació del govern amb ERC i els Comuns, els socis d’investidura que li falquen la governabilitat i amb els quals espera aprovar el pressupost. Els tres grups han tornat a fer valer la majoria per presentar el traspàs acordat com el millor remei a la crisi, malgrat el càstig parlamentari que ha rebut Paneque. Amb els seus vots han fet que el parlament aprovés que s’acceleri el desplegament del traspàs, tant en relació amb el funcionament de la nova empresa mixta, Rodalies de Catalunya, com el lliurament de les infrastructures ferroviàries a Ifercat. Això implicaria, d’acord amb la proposta d’ERC aprovada, que es comenci amb la R1, ja en procés, i es fixin calendaris inferiors a cinc anys per a la resta de vies que formaven part del pacte inicial i els posteriors: la R2 Sud, R3 Nord, R4 i R-16 (Aldea-Tortosa). El parlament reclama que es faci amb una dotació pressupostària suficient perquè la infrastructura estigui en condicions òptimes.
ERC ha fet equilibris polítics entre la contundència amb la gestió del govern i la col·laboració amb l’executiu. Ha votat a favor de la dimissió de Paneque, però, curiosament, ha sotmès a votació una altra moció en què no demanava directament la destitució de la consellera i es limitava a assenyalar que havia d’assumir “la responsabilitat política pertinent” per la crisi, sense concrecions.
Manca d’inversió i falta de manteniment
El parlament ha atribuït la situació actual a la manca d’inversió crònica en infrastructures per part del govern espanyol i a la falta de manteniment d’ADIF, i no pas a la pertorbació Harry, encara que els efectes del canvi climàtic s’hagin de tenir en compte per a prevenir situacions crítiques en el futur. La cambra creu que el govern ha d’ordenar a RENFE que estableixi mecanismes de compensació econòmica automàtica per als usuaris afectats per retards, suspensions o interrupcions del servei. Ho hauria de fer amb bonificacions, reemborsaments o més mesures compensatòries. L’hemicicle també ha instat el govern a fer una auditoria urgent sobre el conjunt de la xarxa ferroviària amb experts independents i que aquest semestre es presenti un pla de resposta ràpida per a futures crisis de mobilitat. Així mateix, ha aprovat que siguin gratuïts tots els peatges viaris dels trajectes afectats per la falta de trens, i que s’aclareixi si el manteniment del mur de contenció que va causar l’accident mortal a Gelida era responsabilitat del mantenidor de la línia ferroviària o del de la AP-7.
Junts ha tornat a demanar sense èxit que la Generalitat rescindeixi el contracte amb RENFE. Salvador Vergés ha insistit que tenien un informe jurídic que indicava que ho podria fer si volgués perquè era una qüestió de voluntat política i no hi havia esculls jurídics, atès que l’operadora havia incomplert el contracte en uns quants punts. “Hi ha un contracte entre l’estat espanyol i RENFE i, en tant que la Generalitat té traspassades les competències, queda subrogat a la Generalitat”, ha dit, arran de la insistència del govern que no hi havia una relació contractual entre el govern i RENFE. Paneque va afirmar, de fet, que no hi havia cap contracte per a anul·lar perquè no existia. Junts, en canvi, defensa la viabilitat de desvincular el servei de RENFE i encarregar-lo als Ferrocarrils de la Generalitat. Hi hauria, segons Vergés, un període de transició i de mesures cautelars que no permetria que RENFE s’endugués els trens i, en canvi, els Ferrocarrils podrien dirigir el servei amb una adjudicació directa. Un antecedent, segons Junts, seria el traspàs de la línia Lleida – la Pobla de Segur. El govern, per contra, creu que aquest camí és inviable. També ho considera ERC, que ha tornat a defensar el traspàs pactat amb els socialistes.
Ester Capella ha dit que era “una gran mentida” que els FGC puguin assumir de manera immediata el servei de Rodalia. “És la mentida més grossa que s’ha dit en aquest faristol”, ha dit la portaveu parlamentària d’Esquerra. Capella ha remarcat que Junts i CiU han estat al capdavant del departament durant dotze anys i saben l’esforç econòmic que va requerir la línia Lleida – la Pobla “a pulmó”. En canvi, ha reivindicat l’acceleració del traspàs pactat com a solució per a resoldre el col·lapse. ERC ha criticat també la gestió del govern. “Han actuat tard, han comunicat malament, amb missatges contradictoris”, ha dit Capella. Malgrat tot, per a ERC, tota la responsabilitat de la situació és de Madrid, dels governs del PP i del PSOE, i l’error de la Generalitat ha estat voler fer de parallamps del Ministeri de Transports espanyol, de RENFE i d’ADIF. Per això s’ha cremat, segons Capella. “No es pot liderar una crisi si estàs subordinat al principal responsable”, ha reiterat.
Els Comuns comparteixen que la situació de Rodalia és el resultat d’una deixadesa sostinguda durant dècades, però retreuen a Junts que intenti d’instrumentalitzar-la per erosionar el govern i agreujar la confrontació amb el govern espanyol. “Aquest debat no admet frivolitats”, ha dit Lluís Mijoler. Els Comuns han assenyalat, a més, que el servei de Rodalia va estrictament lligat a la crisi per l’accés a l’habitatge, perquè les ciutats expulsen les famílies i les obliguen a residir en municipis allunyats del seu lloc de feina, de manera que depenen totalment dels trens. Mijoler també ha subratllat que l’anunci de milions no serveix de res si després no s’executen, i ha tornat a retreure al govern que defensi l’ampliació de l’aeroport del Prat o la B-40, perquè la xarxa ferroviària hauria de ser la prioritat.
La CUP s’ha tornat a distanciar del traspàs acordat perquè no creuen que sigui “integral” encara que l’anomenin així. “Com podem permetre que la desconfiança que té la ciutadania es tradueixi en el fet que RENFE tingui la majoria de l’empresa mixta?”, ha demanat Dani Cornellà. “Volem un traspàs del 100% de la gestió i de les infrastructures”, ha reblat. La CUP ha subratllat igualment que abans de l’accident de Gelida s’havia posat en perill la seguretat dels usuaris i dels treballadors del servei, tal com s’ha demostrat després.
Pel PP, Rodalia és el símbol d’una Catalunya blocada, en col·lapse estructural. I dir això, segons Juan Fernández, no és dibuixar una Catalunya apocalíptica sinó fer una descripció objectiva. Per al PP, no és una crisi esporàdica sinó una prova de les crisis estructurals dels serveis públics i de la incompetència de l’executiu. I la culpa, diuen, és dels socialistes i no de la falta d’inversions dels governs del PP, com consideren la majoria de partits de la cambra. “Els governs de fa deu anys no condueixen els trens d’avui”, ha dit Fernández, espolsant-se les responsabilitats de la desinversió durant dècades.
El PSC ha criticat especialment Junts. Els ha acusat de voler desprestigiar el govern i això, segons el socialista Jordi Riba, porta solament a una eriosió de les institucions que posa un pont de plata al creixement electoral de l’extrema dreta. Riba ha insistit que el govern no resoldrà la situació a curt termini però ha remarcat que dóna la cara, assumeix les responsabilitats i treballa planificadament per capgirar la situació heretada.
