15.01.2017 - 11:55
La Comissió Bilateral Estat-Generalitat no es reuneix des de juliol de 2011
BARCELONA, 15 (EUROPA PRESS)
El Parlament debatrà i votarà al ple que començarà el 25 de gener una moció del PSC per instar al Govern a recuperar els òrgans bilaterals de relació entre l’Estat i la Generalitat amb l’objectiu de reprendre les relacions en benefici dels interessos dels ciutadans.
La moció, recollida per Europa Press i defensada pel diputat socialista Ferran Pedret, persegueix que la Cambra catalana demani que s’estableixi un marc de diàleg entre el Govern català i el Govern espanyol per buscar solucions “a la multiplicitat d’assumptes d’interès públic que, des de fa anys i fins el moment actual, es troben bloquejats”.
Per a això, insta el Govern a reactivar la Comissió Bilateral Estat-Generalitat, que no es reuneix des del 19 de juliol de 2011, així com les comissions mixtes d’Infraestructures, Traspassos i Assumptes Econòmics i Fiscals.
La proposta del PSC arriba en el mateix moment que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, rebutja acudir a la Conferència de Presidents autonòmics d’aquest 17 de gener i demanda un tracte “bilateral” amb l’Estat.
El PSC és partidari que Puigdemont vagi a la Conferència de Presidents, i amb aquesta moció pretén evidenciar que el Govern ja té mecanismes per tenir una relació “bilateral” amb l’Estat que s’obstina en no utilitzar.
INFRAESTRUCTURES
Sobre la comissió bilateral d’Infraestructures, la moció concreta una demanda al Govern perquè negociï amb l’Estat una revisió de les inversions per als pròxims cinc anys –fixant com a objectiu que corresponguin al seu pes al PIB espanyol tal com assenyala la disposició addicional tercera de l’Estatut–, que abordi amb urgència la gestió aeroportuària i que s’impulsi “sense dilació” el Corredor Mediterrani i la millora de Rodalies.
També exigeix que l’Executiu català porti a terme totes les iniciatives al seu abast per recuperar el potencial màxim de l’Estatut i per negociar un nou model de finançament que revisi l'”excessiu esforç de reducció de dèficit impost” a les comunitats autònomes per part d’Estat, negociant la quitança parcial del seu deute, introduint el principi d’ordinaliat i impulsant consorcis tributaris.
En declaracions a Europa Press, Pedret ha destacat que “al marge del referèndum, hi ha moltes qüestions pendents que cal abordar” perquè afecten de ple al funcionament de l’administració catalana i el dia a dia dels ciutadans.
“Cal desencallar com més aviat millor el mentrestant, l’ara, perquè hi ha una muntanya enorme de temes”, ha afegit, i ha dit que el PSC estarà al costat del Govern per reclamar millores i reprendre les relacions amb l’Estat.
46 DEMANDES DE PUIGDEMONT A RAJOY
El text impulsat pels socialistes catalans proposa, a més, demanar al Govern que torni a plantejar la necessitat de donar compliment als compromisos i obligacions de l’Estat amb Catalunya, recollits en el document de 46 punts que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, li va traslladar al del Govern espanyol, Mariano Rajoy l’abril de 2016.
En cas de no avançar en aquest aspecte, anima a l’Executiu català a estudiar la possibilitat de plantejar un incident d’execució davant del Tribunal Constitucional (TC) en relació amb cadascuna de les sentències favorables al Govern per conflictes de competència i inconstitucionalitat “que no han estat complertes pel Govern d’Espanya”.
Alhora, insta el Govern a reclamar una política d’asil que s’ajusti al dret internacional i “menys gasiva” amb l’objectiu de poder posar en pràctica a voluntat acollidora manifestada per Catalunya, així com a reactivar la negociació amb l’Estat per a la construcció de la Biblioteca Central de Barcelona.
La moció, de 17 punts, també exigeix que s’abordi amb l’Estat els mecanismes per potenciar la capitalitat de Barcelona de la Unió pel Mediterrani per impulsar la regió Pirineus-Mediterrània, i a negociar la instal·lació a la capital catalana d’organismes estatals, així com a reclamar que l’Instituto Cervantes promogui i difongui també la llengua i la cultura catalanes juntament amb la resta de llengües cooficials.
En aquest sentit, concreta la necessitat de reclamar al Govern espanyol que present un projecte de llei de protecció i foment del plurilingüisme en les institucions estatals “sense entrar en col·lisió amb les disposicions i competències que fixen els respectius estatuts d’autonomia i d’acord de manera que es coneix com a principi de territorialitat”.
