El viatge que va fer dimecres la presidenta de la Junta d’Andalusia, Susana Díaz, a Brussel·les no va tenir la repercussió que alguns mitjans van voler-li donar. De fet, ara la premsa andalusa i l’oposició demanen explicacions a Díaz per haver fet passar un viatge de partit per una visita institucional amb èxits diplomàtics inventats. Per exemple, la suposada reunió de Díaz amb Martin Schulz, que es va improvisar en un passadís, amb dues cadires i una bandera posada a corre-cuita, tan sols va durar tres minuts i no hi havia els traductors que haurien fet que els dos protagonistes s’entenguessin. L’objectiu de l’escena improvisada: fer la fotografia d’una simulada recepció oficial.

Alguns dels presents en el moment de la trobada expliquen que es va improvisar un espai enmig d’un passadís de l’Eurocambra per simular una trobada oficial que no va hi va haver. Schulz acabava d’anunciar que abandonaria la presidència del parlament per tornar a la política alemanya. Com és lògic, aquell dia la cambra estava pendent d’aquest anunci i del relleu de Schulz, i no pas de rebre Díaz.

Per una altra banda, Díaz es va reunir amb tres comissaris europeus, tots tres del grup socialista: Pierre Moscovici, Corina Creţu i Federica Mogherini. Enmig d’aquesta ronda de visites entre membres del mateix grup polític, Díaz va anunciar el suport al candidat socialista a substituir Schulz al capdavant de l’Eurocambra, l’italià Gianni Pittella.

La Junta d’Andalusia aprofitava aquest suport de la família socialista per estarrufar-se i comparar el suposat èxit de la visita amb el fet que Puigdemont no fos rebut per líders comunitaris.

La presidenta andalusa es va adreçar als eurodiputats en una sala del parlament. Tampoc no es va explicar que la majoria de diputats se’n van anar i tan sols en van quedar trenta-quatre, la majoria del grup socialista (que en té dos-cents) i la meitat dels quals eren espanyols. En la intervenció, Díaz va posar al mateix sac els moviments xenòfobs, els populistes i els independentistes d’Europa.

A més, Díaz va fer una breu compareixença amb la premsa, que era exclusivament de mitjans de l’estat espanyol. Fonts de l’Eurocambra consultades per VilaWeb expliquen que no hi havia periodistes internacionals.

Vegeu ací el relat que en va fer TV3:

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.