04.01.2017 - 13:50
La peça reivindica les històries personals i de consciència
BARCELONA, 4 (EUROPA PRESS)
El Teatre Lliure de Barcelona acull entre dimecres 11 i el diumenge 22 de gener la reflexió sobre la construcció de la Història a l’espectacle nascut a la Sala Beckett ‘Història’, de Jan Vilanova Claudín i direcció de Pau Roca, de la companyia Sixto Paz Produccions.
En roda de premsa aquest dimecres, Vilanova ha explicat que l’obra reflexiona sobre quina memòria ens arriba, qui construeix el relat de la societat i, sobretot, la necessitat que tenim com a societat de construir mites: “Si elaborem una memòria és perquè pensem que no som dignes i per a mi és el contrari: cal ser l’home corrent”.
El director de la companyia, Pau Roca, ha explicat que aquest projecte va néixer fa més d’un any com una espècie d’homenatge a la Història, “que és una disciplina que també parla de filosofia”.
Per a ell, l’obra parla de les històries petites, de com explicar la Història humana i del procés que viu tota societat a través de les petites històries personals, “no dels grans cacics ni reis, sinó petits relats”.
Vilanova ha explicat que en el llibre ‘Introducció a la història’, l’historiador Marc Bloch explica que Voltaire es lamentava que semblava que en la història francesa del segle XVIII només havien hagut reis, generals i batalles: “Què passa si canviem l’objecte d’estudi i ho són les persones i les seves consciències?”.
Segons la seva opinió, les possibilitats es tornen llavors infinites i els reptes més elevats, ha explicat, sintetitzant que l’obra teatral és un homenatge a aquesta reflexió.
Per a això, l’obra viatja al 1944 quan 30 resistents antinazis són executats a mans de la Gestapo, entre els quals hi ha l’historiador Marc Bloch, un esdeveniment que narra des de tres punts de vista i amb diferents recursos, suggerint la “tergiversació, la memòria i la imaginació” que han completat el discurs sobre aquests fets.
Un estudiant d’història, un professor i el seu fill són els protagonistes d’aquesta història, que explica “com les relacions humanes s’assemblen moltes vegades al que estudia la història perquè el que intenta aquesta disciplina és entendre les coses sense jutjar-les”.
NO TOT TÉ RESPOSTA
Segons la seva opinió, això permet aprendre a enfrontar-se als interrogants amb valentia i l’acceptació que no tot té respostes allunyant-se de les respostes tancades que amaguen “certs interessos”.
Roca ha explicat que Miquel Gelabert dóna classes d’història amb el públic –“es trenca la curta paret amb el públic i s’obren les llums”–, a més d’albergar una investigació sobre què li va passar a Marc Bloch.
L’actor Miquel Gelabert ha explicat que el títol remet a una obra intel·lectual, però que, tot i això, la seva posada en escena apel·la a l’emoció i no al dogmatisme ni a disquisicions pesades i avorrides.
L’actriu Vicky Luengo ha assegurat: “Volem que la gent es plantegi si la memòria que ens arriba és vàlida, si li donem veracitat o no, a més de la necessitat de comprendre la gent i no jutjar-la”.
L’espai escènic consisteix a un banc de la Sala Beckett “amb molta història” i la tarima del professor des d’on imparteix classes, a més d’un lloc d’afusellament, deixant protagonisme al discurs de l’obra.
