15.03.2017 - 16:03
L’òpera compta amb Carlos Álvarez, Leo Nucci, Antonino Siragusa i Desirée Rancatore
BARCELONA, 15 (EUROPA PRESS)
El Gran Teatre del Liceu acull una coproducció al costat del Teatro Real de l’òpera ‘Rigoletto’, de Giuseppe Verdi, sobre l'”abús de poder”, amb direcció musical de Riccardo Frizza, escènica de Monique Wagemakers i escenografia de Michael Levine, i amb la interpretació dels barítons Carlos Álvarez i Leo Nucci –en una funció– i el debut del tenor Javier Camarena.
En roda de premsa aquest dimecres, la directora d’escena holandesa Monique Wagemakers, ha detallat que aprofundeix en el poder dels poderosos, en aquest cas del Duc de Màntua, sobre els impotents –el bufó Rigoletto i la seva filla–, la qual cosa fa que Rigoletto se senti molt frustrat: “Fer de gos per entretenir algú és terrible”.
Amb molta vigència malgrat ser una peça amb més de 160 anys d’història, aquesta producció també tracta la por i com aquesta acompanya l’ésser humà, perquè en concret aquesta por és el que converteix Rigloetto en un assassí, i també incideix en Gilda per acabar conduint-la al suïcidi.
Aquesta por és el que fa que Rigoletto mantingui una relació abusiva amb la seva filla i la tanqui a casa perquè “la vol per a si mateix sense pensar en les necessitats d’una noia de 16 anys”, que té moltes mancances, entre elles, el no saber qui és i no conèixer la seva mare; per això, Wagemakers ha subratllat que la peça versa sobre la identitat, especialment per Gilda.
CONFRONTACIÓ
Una de les particularitats d’aquesta producció és que li dóna molta importància a la relació entre Gilda i Rigoletto, que és “molt confrontacional” a l’hora de definir la seva identitat, i que es desplega en un escenari que reflecteix el seu empresonament amb espais tancats on el duc exerceix el seu poder sobre les víctimes de l’obra.
Basada en un drama de Víctor Hugo –‘Li roi s’amuse’–, aquesta peça va ser censurada abans de la seva estrena per la seva crítica a la monarquia de l’època, la qual cosa va comportar que l’immoral personatge concebut per al sobirà es convertís en el Duc de Màntua, “un personatge que es diverteix”, mentre la resta acaben morts o bojos, tots perjudicats.
La producció compta amb el vestuari renaixentista obra de Sandy Powel, guanyadora de tres Oscars, i encara que no se situa en una època concreta sí recorda la vida cortesana: “De vegades fa pensar en l’època actual i després porta a un quadre de Rembrandt, però també al vestuari papal”.
Frizza ha concretat que ha pogut fer “el Rigoletto que sempre havia volgut fer”, i ha enaltit que Wagemakers havia estudiat a fons l’obra fins a incidir en l’absència de la relació paternofilial, la qual cosa ha permès fer funcionar la música tal com Verdi la va escriure.
Sobre el seu debut, Camarena ha dit que és interessant sortir de la zona de confort, ja que ha estat molt temps fent rols d’òpera bufa, i ha agregat: “Em trobo en una situació vocal que em permet afrontar el rol amb seguretat i podré seguir cantant tot allò que m’imagino”.
La soprano Désirée Rancatore, que ha cantat aquest rol moltes vegades, ha descrit el seu personatge com un ésser ingenu i volàtil, però ha defensat que no és un personatge estúpid, sinó que “és una dona amb moltes guanyes de viure”.
El baríton Carlos Álvarez ha dit que en una producció tan nua com aquesta tot recau sobre l’artista; si escau, amb un paper de maltractador amb una deformitat interior per la por i l’opressió que sent del Duc sobre la seva persona, i ha defensat que aquest personatge és el fruit d’una societat: “Avui ens podem trobar molts Rigolettos en la societat actual”, la qual cosa valora que l’òpera no és un simple divertiment perquè alberga crítica social.
