21.02.2017 - 09:59
Serà el primer judici a Espanya per aquest entramat corrupte
MADRID, 21 (EUROPA PRESS)
El Jutjat d’Instrucció número 46 de Madrid ha obert un judici oral contra el doctor Eduardo Vela, un ginecòleg de l’antiga clínica madrilenya San Ramón de Madrid, a qui s’acusa d’haver participat l’any 1969 en la substracció d’un nadó nounat per donar-lo a un matrimoni ja mort.
Així consta en un acte datat el passat 7 de febrer, en el qual va tenir accés Europa Press, en què el jutge instructor confirma la situació de llibertat provisional del processament i dicta l’obertura de judici oral a instàncies de la Fiscalia, tràmit previ a l’assenyalament del judici.
A més, declara l’Audiència Provincial de Madrid competent per a l’enjudiciament dels fets. Es tractarà del primer judici a Espanya relacionat amb aquest entramat corrupte que s’estén per tot el país, havent tingut el seu epicentre en els anys 60 a la capital.
De la mateixa manera, l’instructor requereix en l’acte a l’acusat una fiança de 465.000 euros perquè assegurin les responsabilitats pecuniàries que es derivin del procés en cas que sigui condemnat. Haurà de presentar aquesta quantitat en el termini d’un dia, un cop quedi notificat aquest acte.
L’obertura del judici oral es dicta després que el fiscal hagi qualificat els fets. En el seu escrit, demana 11 anys de presó per al ginecòleg, ja jubilat i amb avançada edat. També ha proposat la seva petició de pena l’advocat de la denunciant, Guillermo Peña, que porta la defensa de diversos dels afectats en representació de l’associació SOS Bebès Robats.
En el seu escrit, demana 13 anys de presó per al doctor Vela per delictes de detenció il·legal, falsedat en document públic i suposició del part. Li aplica el Codi Penal del 1995 en ser el més favorable a l’acusat.
ACUSACIÓ FISCAL
En el cas del Ministeri Públic, el fiscal l’acusa de tres delictes: substracció d’una menor de set anys, per la qual sol·licita vuit anys, així com els de suposició de part i falsedat en document oficial pels quals reclama tres anys més. A més sol·licita una indemnització de 350.000 a la persona afectada pels danys morals causats.
En el seu escrit d’acusació la Fiscalia recorda que entre els anys 1961 i 1981 el doctor Vela va exercir com a ginecòleg en el sanatori San Ramón on el seu càrrec “li conferia un control total i disposició sobre els parts i naixements que s’hi produïen”. Va ser el 1969 quan un sacerdot amic de Vela li va comunicar que un matrimoni (tots dos ja morts) desitjaven tenir un nadó.
L’acusat va convocar el 5 de juny del 1969 la parella en una reunió per comunicar-los que els lliuraria un nounat “al marge de la legalitat”. Entre els tres van acordar amagar la identitat real del nadó robat mitjançant la inscripció en el Registre Civil com a fill biològic del matrimoni.
UN COIXÍ PER FINGIR L’EMBARÀS
El metge, a més, va instar la parella al fet que mentre es resolia el tema fingissin un embaràs “col·locant-se (la dona) un coixí a l’abdomen, havent de simular en presència de coneguts i veïns els símptomes propis a la gestació com les nàusees”.
Al final tot això no va ser necessari perquè poques hores després de la trobada Vela va tenir accés al lliurament d’una nena nounada. Així que un dia després va convocar de nou la parella en el seu despatx per lliurar-los, sense el consentiment dels seus pares biològics, un “regal” que, en realitat, era una nena de pocs dies.
Entre els tres, “i guiats per l’ànim comú d’amagar la veritable identitat de la nounada”, van emplenar el qüestionari que havien d’enviar en el Registre Civil i van fer figurar la parella com els autèntics pares i també apareixia la nena “com nascuda a les 12 hores del dia 4 de juny del 1969”.
Va ser el mateix Vela, amb la seva signatura inclosa, qui va certificar en el part facultatiu la seva “assistència personal” al part malgrat que tot això no comptava amb el consentiment de la mare biològica de la nena.
La nounada va ser inscrita finalment en el Registre Civil amb el nom d’Inés i es va “esborrar qualsevol rastre que pogués vincular-la a un entorn familiar i social diferent al conformat pel matrimoni”. La situació es va perllongar fins l’any 2010 quan, arran de l’aparició d’informació sobre el robatori de nadons, Inés va començar a sospitar sobre la realitat dels seus orígens.
La mare, en ser requerida per la seva filla, va admetre els fets i es va oferir a col·laborar perquè descobrís la identitat dels seus pares biològics. Va arribar a lliurar una mostra biològica en el “Fitxer de Perfils d’AND de persones afectades per la substracció de nounats” del Ministeri de Justícia sense que fins avui s’hagi pogut esbrinar la identitat dels seus autèntics progenitors.
