Manuel García-Castellón va tancar abruptament el juliol del 2021 la instrucció del cas que investigava l’ús fraudulent de fons reservats de l’estat espanyol perquè la policia espiés l’ex-tresorer del PP Luis Bárcenas i n’obtingués informació comprometedora sobre el finançament irregular del partit. El jutge de l’Audiència espanyola va considerar que ja n’hi havia prou, que ja hi havia prou indicis per a processar l’ex-ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz; el seu número dos al ministeri, el secretari d’estat Francisco Martínez; i uns quants comissaris de l’anomenada “policia patriòtica”, començant per José Manuel Villarejo. Tots seuen aquesta setmana al banc dels acusats, en el judici per l’anomenat cas Kitchen, acusats de revelació de secrets, prevaricació, malversació i suborn. Són els suposats artífexs de l’estructura creada en el Ministeri d’Interior, dins el cos de la policia espanyola, per a esguerrar la investigació judicial sobre la caixa B del PP, i sobretot per a impedir que l’escàndol esquitxés els principals dirigents d’aquells anys, entre el 2013 i el 2015.

Però García-Castellón va fer un curtcircuit i va impedir que avui també poguessin seure al banc dels acusats els principals beneficiaris d’aquella maniobra corrupta: María Dolores de Cospedal i Mariano Rajoy. I no solament això: el jutge va desar sistemàticament totes les proves que assenyalaven Cospedal com a responsable del cas més gros d’espionatge polític perpetrat per aquesta estructura policíaca i la cúpula del Ministeri d’Interior: l’operació Catalunya. És el gran elefant a l’habitació en el començament d’aquest judici a una policia patriòtica que va remoure la claveguera amb l’objectiu de construir proves falses per destruir enemics polítics, com els dirigents independentistes durant l’esclat del procés d’ençà del 2012 i, més endavant, dirigents de Podem.

Encara no hi ha hagut manera que s’obrís una investigació judicial a fons sobre les responsabilitats penals dels ex-dirigents policíacs i polítics del govern de Mariano Rajoy per l’espionatge il·legal a l’independentisme. Tan sols en un cas molt concret hi va haver un judici –el del llapis de memòria de la família Pujol– a Eugenio Pino, ex-director adjunt operatiu de la policia espanyola, per haver revelat secrets de Jordi Pujol Ferrusola. Però res més. La batllia d’Andorra és l’única institució que manté oberta una investigació contra Rajoy, Fernández Díaz i més responsables del seu ministeri per la branca andorrana de l’operació Catalunya, arran de la ingerència en la sobirania d’Andorra quan van extorquir els ex-dirigents de la BPA perquè aportessin informació bancària de la família Pujol i de dirigents independentistes.

García-Castellón va fer de mur. Segons les informacions revelades per diaris com El País i ElDiario.es, el jutge va apartar del sumari prop de dues hores d’enregistraments de converses de l’ex-comissari Villarejo sobre l’operació Catalunya, perquè els considerava protegits per la llei espanyola de secrets oficials. Va adduir que podien contenir dades confidencials. El jutge va deixar aquest material “custodiat i precintat en condicions de màxima seguretat” a les dependències de l’Audiència espanyola i el va posar a disposició dels serveis secrets, del CNI.

Eren cinc documents d’àudio en què Villarejo parlava de les gestions fetes sobre l’operació Catalunya, amb dates que anaven del 23 de novembre al 10 de desembre de 2012, és a dir, durant les eleccions avançades al parlament. Però, tot i aquest material i les declaracions públiques de Villarejo, el jutge García-Castellón no va voler investigar l’operació Catalunya ni l’ús indegut de fons reservats de l’estat. I això que la investigació sobre totes les activitats de l’ex-comissari apuntava a l’existència d’informes sobre Artur Mas, sobre el finançament d’Unió Democràtica, sobre el referèndum de l’1-O…

Perquè Villarejo va idear una segona operació Catalunya, a començament del 2017, quan el govern de Rajoy preparava l’obstaculització de la imminent convocatòria del referèndum. L’ex-policia va oferir al govern espanyol informació sobre “milers de comptes” de catalans a Andorra i va utilitzar el marit de l’ex-ministra María Dolores de Cospedal per fer arribar la proposta a l’executiu de Rajoy. En una conversa enregistrada entre Villarejo i el marit de Cospedal, se sent com l’ex-comissari el pressiona dient que gent del CNI li ha demanat pel paper de la ministra a la primera operació Catalunya (2012). “Això és molt important, Ignacio, perquè vol dir liquidar els independentistes d’una puta vegada […]. És important que el número 1 i 2 sàpiguen la situació […]. Comenta-ho a la María Dolores. De l’únic que em refio és del secretari d’estat, sobretot per a explicar-li les dades d’Andorra, que són una línia d’investigació que esclafa tots aquests independentistes. Són uns 12.000 comptes dels quals n’hi ha 4.000 d’empresaris catalans. I això aniria de puta mare”, deia l’ex-comissari, abans que López del Hierro consentís a fer la gestió.

Tota aquesta informació, i les hores de converses, García-Castellón ho va desar en un calaix. Secret d’estat. I, més ençà, encara es van divulgar aquestes converses entre Cospedal i Villarejo, que deixaven veure que l’ex-secretària general del PP era al centre de l’operació Catalunya. ElDiario.es va filtrar el desembre passat alguns d’aquests àudios amagats per l’Audiència espanyola, una conversa del 12 de setembre del 2017, en què tots dos parlaven del procés i de la guerra bruta contra l’independentisme, poques setmanes abans del referèndum. “Si detecten que la Vicky [Álvarez, ex-parella de Jordi Pujol Ferrusola] cobra de la policia, tindrem un bon embolic, no ho creus?”, deia l’ex-comissari. “Doncs sí”, li respon l’ex-ministra. Aquests dies, Pujol Ferrusola és jutjat en un cas de corrupció amb la resta de la seva família a l’Audiència espanyola. En la conversa, Cospedal i Villarejo també comentaven l’existència de confidents dins els Mossos d’Esquadra pagats amb fons reservats. “Tenim infiltrats als Mossos”, diu l’ex-comissari.

Però tot plegat fou arraconat de la causa, i la investigació no va reeixir ni de bon tros. García-Castellón tampoc no va permetre que Cospedal fos processada pel cas Kitchen sobre l’espionatge fraudulent a Bárcenas. En els primers compassos del judici, l’acusació popular que exerceix el PSOE ha criticat durament aquesta anomalia. Ha demanat que s’anul·lés per poder-hi incloure l’ex-secretària general del PSOE. Però el tribunal ho ha refusat, en l’enèsima decisió judicial que protegeix tant Cospedal com Rajoy.