12.09.2016 - 12:37
VALÈNCIA, 12 8EUROPA PRESS)
Més de 250 experts internacionals debaten a la Universitat de València les característiques que tindrà el gran accelerador de partícules de la pròxima dècada, el LHC, en una trobada organitzada al costat del CSIC, segons ha informat en un comunicat.
Així, en menys d’una dècada, el LHC funcionarà amb la mateixa energia, però multiplicant per 10 el nombre de col·lisions entre partícules. Això suposarà un enorme repte per als detectors que registren estes col·lisions, en què els científics ja treballen. Es tracta d’un dels sistemes crucials a l’experiment ATLAS, el detector de traces o tracker. L’Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-UV) té una important participació en este projecte.
El projecte del LHC d’Alta Lluminositat (HL-LHC) pretén millorar la capacitat operativa del LHC amb la finalitat d’ampliar la seua capacitat de descobriment a partir de 2025. L’objectiu és augmentar la lluminositat de l’accelerador (el nombre de col·lisions per segon) en al voltant d’un factor deu per damunt del valor original de disseny. Es tracta d’una “actualització”, una millora sobre tecnologia ja consolidada, tot i que requerirà una gran intervenció que afectarà més de 1.200 metres de l’accelerador.
Una vegada implementada la millora, permetrà portar a terme estudis precisos de les noves partícules que el LHC ha descobert, com el bosó de Higgs, i obrirà la porta a l’observació de processos molt estranys que no són accessibles des de la sensibilitat actual del LHC. Per exemple, amb el LHC d’alta lluminositat es produiran fins a 15 milions de bosons de Higgs per any, en comparació dels 1,2 milions produïts el 2011 i 2012, any en el qual s’ha anunciat el seu descobriment.
Els detectors de partícules que registren el que passa durant les col·lisions van a tenir també la seua actualització. Quan el HL-LHC entre en funcionament els detectors es trobaran deu vegades més partícules en cada encreuament dels fas, i hauran de respondre igual o millor que actualment al LHC. Com a conseqüència els trackers, les parts del detector que registren la trajectòria de les partícules, hauran de multiplicar per cinc la seua granularitat (equivalent al nombre de píxels d’una càmera digital) per a poder donar compte del major nombre de partícules que els van a travessar.
REUNIÓ
Acordar les característiques que ha de tindre el tracker de l’experiment ATLAS i preparar la seua construcció és l’objectiu de la trobada ITK-Week, que se celebra en el campus de Burjassot-Paterna de la Universitat de València del 12 al 16 de setembre organitzat per l’Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-UV). La trobada reunix 250 científics de les 96 institucions internacionals que participen en este projecte, al qual l’IFIC contribuïx des del seu començament el 2007.
L’IFIC juga un paper important en el disseny i construcció d’una part dels trackers, que han de ser capaços de registrar les trajectòries de les partícules amb una resolució espacial de vint milionèsimes de metro.
Els científics i tècnics de l’IFIC estan dissenyant i caracteritzant els sensors de silici que formen el tracker, els suports on s’instal·laran aquests sensors, els servicis necessaris per a la seua correcta operació (refrigeració, fibres òptiques per transmetre dades i senyals de control, cables per a proporcionar els voltatges adequats) i l’estructura mecànica, que permetrà mantindre la resolució espacial general i suportarà els sensors del tracker.
