01.11.2016 - 12:41
166 estan confirmades plenament, mentre que 214 es consideren “probables”
BARCELONA, 1 (EUROPA PRESS)
La Generalitat té geolocalitzades 380 fosses comunes de la Guerra Civil i la dictadura franquista, de les quals 166 estan confirmades plenament, mentre que, en els 214 casos restants, la seva existència es considera “probable” però no està assegurada.
Així ho afirma el mateix Govern en una resposta per escrit a una pregunta parlamentària del grup SíQueEsPot i que ha estat publicada en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) i recollida per Europa Press.
La Conselleria competent sobre la matèria és la d’Assumptes i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència i en la documentació publicada es necessita que els 380 emplaçaments estiguin referenciats en el web del mapa de les fosses i de la repressió www.fossesirepressio.cat, un mitjà cartogràfic públic.
El Govern relata que des de finals dels anys 90 els poders públics de Catalunya han realitzat actuacions en les fosses detectades –amb metodologia arqueològica i antropològica–, i també han recollit restes òssies humanes que s’han trobat en la superfície.
Quan és tècnicament possible, es fan proves de contrast genètic entre l’ADN de les restes trobades i el de mostres biològiques de possibles familiars vius dels desapareguts per establir el parentesc familiar i determinar la identitat personal d’aquestes restes.
21 FOSSES EXCAVADES
Des de 1999 s’han excavat 21 fosses a Catalunya i s’han recuperat les restes d’un mínim de 56 individus, dels quals han estat plenament identificades sis persones gràcies al fet que l’Administració disposava de dades suficients per desenvolupar proves de contrast genètic.
En els casos de restes trobades en la superfície, s’ha constatat que responen a com a mínim 167 individus, sense que fins ara s’hagi pogut identificar a cap d’ells.
Els identificats han estat entregats als seus familiars i, els que no, han estat enterrats en els cementiris de les poblacions on es van trobar; els treballs d’excavació i dignificació tenen per objectiu poder localitzar “exhaustivament” totes les fosses existents a Catalunya, explica el Govern.
L’ÒRGAN COORDINADOR
L’encarregat de portar a terme aquests treballs és un comitè tècnic per a la recuperació i la identificació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, recorda el Govern en la seva resposta a SíQueEsPot.
És un òrgan col·legiat de la Generalitat, de participació externa, amb funcions consultives i d’assessorament, i està adscrit a la Conselleria d’Assumptes i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència.
Seguint criteris de paritat, consta d’un president competent en matèria de memòria històrica, cinc professionals acadèmics de prestigi reconegut respectivament al camp de l’arqueologia, antropologia física, medicina forense, història contemporània i dret, i també inclou a un representant de les entitats sense ànim de lucre i dos representants dels governs locals.
Les seves funcions són emetre informes preceptius de les actuacions; un informe anual d’avaluació d’aquests treballs, que han d’enviar al Govern i al Parlament; emetre aquells informes que sol·liciti el conseller d’Exteriors i formular observacions i propostes.
El comitè es va crear en 2009 i des d’aleshores ha celebrat un total d’onze sessions plenàries, tot i que també han mantingut comissions de treball sobre intervencions en fosses –en una ocasió– i sobre identificació genètica de restes de desapareguts –dues vegades–.
NOVES PROVES GENÈTIQUES
La Conselleria ha presentat el 7 de setembre el Programa d’Identificació Genètica informant en una circular a tots els familiars del Cens de persones desaparegudes i a tots els ajuntaments de Catalunya.
El 20 d’octubre es va remetre una carta a 550 familiars per concretar una cita amb el laboratori de genètica de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron per fer-se una prova genètica mitjançant l’extracció de mucosa bucal, que servirà per alimentar la base de perfils genètics de familiars de desapareguts.
