03.05.2017 - 14:10
BARCELONA, 3 (EUROPA PRESS)
El conseller de Transparència, Raül Romeva, i la Consellera de Gobernació, Meritxell Borràs, han presentat aquest dimecres el model de Codi de conducta per a alts càrrecs dels ens locals que pretén afrontar “la xacra de la corrupció”, entre altres objectius.
Així ho ha expressat Borràs en la presentació de la compilació de normes per als ens locals, un dia després si es fes públic que el jutge del Vendrell instructor del cas 3% ha ordenat investigar presumptes pressions a quatre perits judicials, després que un tècnic alertés de requeriments d’informació” de la directora d’Administració Local del Govern, Montserrat Mundi, que estaven sota secret.
En concret, es tracta d’informes d’avaluació d’expedients de contractació investigats pel jutjat d’Instrucció 1 del Vendrell en el cas 3% de suposat finançament de CDC amb donacions d’empresaris per concessió d’obra pública.
Borràs ha assumit que la percepció que la ciutadania té de l’administració no sempre és positiva, especialment “per la xacra de la corrupció en el sistema polític”, per la qual cosa ha subratllat la necessitat de donar la volta a la situació.
En aquest sentit ha presentat juntament amb Romeva aquest codi ètic que es basa en els principis ètics i de bon govern, respectant els drets fonamentals i les llibertats públiques, i tenint “la integritat i l’exemplaritat” com a criteris essencials en l’exercici del seu càrrec i en benefici exclusiu dels interessos públics.
Els compromisos que han d’adquirir els alts càrrecs són exercir les funcions encomanades amb objectivitat i veracitat, sense difondre falsedats, i formular a l’inici del mandat la declaració de béns i drets patrimonials i de les activitats que es desenvolupen al moment del nomenament, una declaració que requereix d’actualitzacions.
El Codi recull una sèrie de compromisos en relació als conflictes d’interessos quan concorren interessos públics o privats que poden afectar l’actuació “independent, objectiva, imparcial, i honesta” en l’exercici de les funcions i la presa de decisions.
Així, s’exigeix a aquests càrrecs actuar amb independència, abstenir-se de participar en els assumptes en els quals tingui un interès personal directe o indirecte i d’utilitzar el càrrec per atorgar-se qualsevol tipus de benefici, ni dur a terme activitats privades que entrin en col·lisió amb els interessos públics.
“No acceptar regals, donacions de particulars i d’entitats públiques o privades, al marge de regals de cortesia que siguin lliurats per raó del seu càrrec”, explica el document, que afegeix que en aquest últim cas s’hauran de fer públics a través d’un portal de transparència.
El conjunt de normes demana als càrrecs “no acceptar invitacions per a menjars ni per actes que no estiguin relacionats amb el seu paper institucional” i acceptar només el pagament de viatges, desplaçaments i allotjaments per part d’altres administració públiques universitats i entitats sense ànim de lucre que hagin d’assistir convidats oficialment per raó de càrrec a una activitat relacionada amb les seves responsabilitats.
“No han d’acceptar el pagament de viatges, desplaçaments ni allotjaments per part d’una empresa privada ni d’un particular”, destaca el document que demana aplicar un règim sancionador en cas d’incomplir aquestes normes.
Romeva ha cridat la necessitat de desenvolupar aquests “marcs d’integritat” que serveixen de marc –de mínims– perquè els governs i entitats locals desenvolupin el seu propi codi.
Per a Romeva l’exemplaritat de l’administració és fonamental per “donar credibilitat a l’acció pública” i per generar un vincle entre la ciutadania i l’administració.
