El funeral pel papa Francesc reivindica la seva crida a la pau i la defensa dels immigrants i els marginats

La Ciutat del Vaticà i Roma han estat els testimonis avui del solemne funeral pel papa Francesc, que ha tingut lloc a la plaça de Sant Pere, i del seu enterrament a la basílica Santa Maria Major.

El cardenal Giovanni Battista Re, degà del Col·legi de Cardenals, ha oficiat i ha recordat de manera molt ferma que el papa Francesc “ha estat un papa enmig de la gent, amb el cor obert a tothom”. Durant l’homilia del funeral, Re ha destacat que Francesc va alçar la veu contra les guerres i a favor dels immigrants i els marginats, va promoure una Església amb “les portes sempre obertes” i ha demanat que “beneeixi el món sencer”.

Re, de noranta-un anys, ha remarcat que Francesc va conservar sempre el temperament i la manera de governar, tot imprimint des del començament la seva forta personalitat en el govern de l’Església. “Va establir un contacte directe amb les persones i els pobles, amb la voluntat de ser a prop de tothom i una atenció marcada per a aquells que vivien dificultats, entregant-se sense mesura als darrers de la terra, als marginats”, ha subratllat.

Davant, entre més autoritats, dels presidents d’Ucraïna i dels Estats Units, Volodímir Zelenski i Donald Trump, Re ha recordat que, “davant l’esclat de tantes guerres, amb horrors inhumans i morts i destruccions innumerables”, Francesc “va alçar incessantment la veu per implorar la pau” i “va apel·lar a la sensatesa i a la negociació honesta per a trobar solucions possibles”. Aquestes paraules han estat seguides de forts aplaudiments dels assistents.

Segons que ha dit Re, Francesc advertia que “la guerra només és mort, destrucció de cases, hospitals i escoles; sempre deixa el món pitjor que abans; sempre és una derrota, dolorosa i tràgica per a tothom”.

Compromís amb els immigrants i contra la cultura del mur

Re també ha fet memòria de la preocupació constant de Francesc pels immigrants, tot recordant el seu primer viatge a Lampedusa i la insistència de “construir ponts i no murs”. Ha agraït la presència de tants dirigents internacionals a Roma per a expressar l’afecte al papa i ha remarcat que les mostres de condol són una prova de com el seu intens pontificat ha tocat “les ments i els cors”.

Ha destacat que Francesc, “malgrat la fragilitat i el sofriment”, va continuar treballant “fins al darrer dia” de la seva vida.

Quant a la seva manera de governar, Re ha dit que el papa sempre va mantenir un caràcter directe i va manifestar un interès especial per les persones que patien, bo i entregant-s’hi de manera desmesurada.

Atenció al canvi social i a l’esperit nou dins l’Església

Re ha ressaltat que Francesc va ser un papa atent a les novetats socials. Va fer servir un llenguatge ric en imatges i metàfores, cercant de “il·luminar amb la saviesa de l’evangeli els problemes d’aquest temps” i de respondre als desafiaments d’un “canvi d’època”.

També n’ha lloat la gran espontaneïtat i la manera informal d’adreçar-se a tothom, amb calidesa humana i una gran sensibilitat pels drames contemporanis, que sempre intentava de consolar.

“Amb el seu carisma d’acollida i escolta, i una manera de fer pròpia de la sensibilitat actual, va tocar els cors i va voler despertar energies morals i espirituals”, ha afegit.

Re ha assenyalat que el fil conductor de la seva missió ha estat la convicció que “l’Església és una casa per a tothom, amb les portes sempre obertes”. Ha recordat la imatge que sovint utilitzava Francesc: una església “com un hospital de campanya després d’una batalla, amb molts ferits”.

Un pontificat marcat per la defensa dels refugiats i el diàleg interreligiós

El cardenal també ha destacat els nombrosos gests de Francesc a favor dels desplaçats, els refugiats i els pobres. Ha recordat que el seu primer viatge va ser a Lampedusa, símbol del drama de la immigració, i que més tard va visitar Lesbos, va fer una missa a la frontera entre Mèxic i els Estats Units i va viatjar a l’Irac, bo i desafiant tota mena de riscs per portar consol a una població molt castigada per la violència.

Ha esmentat igualment la seva gira per l’Àsia i Oceania, tot qualificant-les de “perifèries més perifèriques”, i el seu viatge als Emirats Àrabs Units, on el 2019 va signar un document sobre la fraternitat humana per la pau mundial.

Finalment, Re ha subratllat el diàleg interreligiós com una altra dimensió rellevant del pontificat, amb la misericòrdia i l’alegria de l’evangeli com a eixos centrals. Ha recordat la seva defensa decidida de la “cultura de la trobada” enfront de la “cultura del descart”.

En acabar, Re ha volgut tornar a Francesc la petició que ell solia fer al final dels seus discursos: “Pregueu per mi.” I li ha dit: “Estimadíssim papa Francesc, ara et demanem que preguis per nosaltres, que beneeixis l’Església, beneeixis Roma i beneeixis el món sencer. Com vas fer diumenge passat des del balcó d’aquesta basílica, en un darrer abraçament al poble de Déu i a tota la humanitat que cerca sincerament la veritat i manté encesa la torxa de l’esperança.”