El fort vent destrossa el radar de Roses, construït durant el franquisme i fonamental per a l’OTAN

  • L'esfera de 22 metres de diàmetre que protegeix el radar, situat al cim del Pení, era visible des de bona part de l’Alt Empordà

VilaWeb
15.02.2026 - 01:08
Actualització: 15.02.2026 - 01:13

El fort vent que bufa aquest dissante a l’Alt Empordà, amb ratxes que freguen els 150 quilòmetres per hora, ha enderrocat la gran esfera de 22,5 metres de diàmetre que protegeix de les inclemències meteorològiques, especialment de la tramuntana,el radar de vigilància aèria de la Caserna Aèria de Roses i l’Esquadró de Vigilància Aèria número 4 (EVA4).

Fonts de l’ajuntament de Roses han confirmat a EFE l’enderrocament d’aquesta gran peça, que cobreix el radar ubicat a la muntanya del Pení. L’esdeveniment no ha causat ferits.

Aquest radar és una de les instal·lacions més importants de la xarxa de defensa de l’OTAN. La gran esfera blanca que corona la muntanya és un radom, una estructura que protegeix l’antena del radar —actualment un sistema digital Lanza-3D— i permet el control de l’espai aeri de la Mediterrània occidental.

Segons la Viquipèdia, a cada rotació el radar escaneja un perímetre de 470 km de distància i 31 km d’altitud i “pot detectar un objecte d’un metre quadrat de superfície situat dins del seu radi d’observació, identificant-ne la posició, l’altitud i la trajectòria”.

Aquest radar està connectat amb altres aparells del mateix tipus, un a Sóller i un altre a Narbona.

Aquest dissabte a la tarda, les autoritats espanyoles no havien indicat si només el dom estava danyat o si el radar també havia deixat de funcionar.

Construïda el 1959 en el marc dels acords entre el règim franquista i els Estats Units, la base va tenir un paper preponderant durant la Guerra Freda. Inicialment gestionada pels nord-americans amb el nom en clau “Samba”, va passar sota el control de l’exèrcit de l’aire espanyol el 1964. Actualment és una zona militar d’accés restringit, prohibida al públic.

La presència de la bola al cim del Pení ha marcat durant dècades el perfil de l’Empordà, perquè era visible des de diversos municipis de la zona.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor