El fantasma de Mazón escanya un Pérez Llorca que ja té el carnet de Vox

Suavitat en les formes, paraules amables, ofertes de mà estesa, un llenguatge planer, com li agrada a ell, com quan va a un bar del poble a esmorzar, i refús de la confrontació directa. Aquesta és la targeta de presentació de Juanfran Pérez Llorca davant els ciutadans. Així s’ha volgut mostrar avui, el qui fins ara era l’home fort del PP, en el debat d’investidura a les Corts Valencianes. Un debat desganat, amb un Partit Popular encara de dol, i en què el candidat ni tan sols ha volgut respondre de manera individual a cada portaveu. Una manera de demostrar la mandra i la falta d’il·lusió que ha despertat aquest acte.

Aquesta suavitat emboscava i emmascarava un fet tan greu i tan poc amable com el d’acceptar de governar el País Valencià amb l’ideari ultra de Vox. L’oli de ricí dissolt dins un bombó de xocolata.

Una sessió veloç

La sessió parlamentària ha transcorregut sense sorpreses, quasi no ha proporcionat titulars llaminers. La presidenta amb prou feines ha hagut d’exercir la seua autoritat perquè tot ha lliscat, tret d’algunes espurnes que han saltat quan ha parlat el nou síndic del PP, Fernando Pastor, que ha mostrat la carta de presentació amb una dura oposició a l’oposició. El repartiment de papers era clar: Pérez Llorca aparentarà el tarannà dialogant, i Pastor serà el gos que mossega el turmell de l’adversari. Però, passat aquest llampec, ràpidament tot ha tornat a lloc, i el guió de ferro s’ha complit tal com era previst.

Allò que més s’ha notat, que més ha destacat entre tota la grisor, ha estat l’absència. L’absència de Carlos Mazón que, deixant l’escó buit, s’ha fet present. Pérez Llorca no l’ha citat ni un moment, tot i que s’ha declarat seguidor del canvi encetat l’any 2023. Només ha entrat a l’hemicicle a l’hora de votar. Les càmeres l’han envoltat i ell ha somrigut. En una piulada ha dit, a les onze i mitja, que tot el protagonisme havia de ser per al candidat. Però el candidat no en volia, de protagonisme, volia que el calze passàs de pressa, que el rellotge avançàs fins a les sis, l’hora fixada per a la votació. Mai un debat d’investidura no havia engrescat tan poc. Mai un debat d’investidura no s’havia fet per  rellevar un president que no havia assumit el seu paper ni la seua responsabilitat. Mai un president no havia hagut de dimitir perquè la persistència de les víctimes d’aquell desastre l’havien dut a un carreró sense eixida.

Però Mazón ha fet de Mazón uns quants minuts, quan ha pres possessió, per darrera vegada, de l’escó blau, quan s’ha girat per a conversar amb Pérez Llorca que, amb prou feines li ha encaixat la mà. No hi ha hagut abraçada, i quan s’ha acabat la votació Mazón ha estat l’alumne més destacat de la classe i ha aplaudit el flamant nou president. “Avui és el dia del president”, ha dit en eixir. Però cada volta que feia picar les mans, s’allunyava més del focus, s’esvania de la fotografia.

A desgrat d’això, Mazón continuarà present en la vida política valenciana. Tant el PSPV com Compromís han demanat a Pérez Llorca que li diga que deixe l’escó, o que l’envie al grup de no adscrits. A l’eixida han preguntat al president dimissionari què farà i no ha respost.

Ara, durant uns quants dies, hi haurà dos presidents al País Valencià. El president dimissionari i el president investit. Mazón i Pérez Llorca.

Un govern de Vox sense Vox

Ho han dit els síndics del PSPV i de Compromís: avui, el vencedor del teatret ha estat Vox. Sense embrutar-se les mans, ha estret més i més el coll del candidat i el candidat ho ha acceptat tot. La duresa del portaveu, José Maria Llanos, sobre la immigració, sobre el govern espanyol, sobre Compromís, sobre més rebaixes fiscals o sobre el pacte verd europeu han entrat suaument per la gola de Pérez Llorca, que no vol crispació, diu. El pacte del 2023, corregit i augmentat el març del 2025, ara s’ha dut a l’extrem. Sense complexos. Sense ennuegar-se.

L’únic moment en què s’ha vist una lleu incomoditat en Pérez Llorca ha estat quan José María Llanos demanava, obertament, l’extinció i anihilació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. En el pressupost d’enguany, la retallada ja ha sigut del 25%, però Llanos vol que siga el 50% o més. El síndic de Vox blastomava i Pérez Llorca movia el cap fent una negació evanescent. En realitat, el dirigent de Vox al País Valencià li demanava que destruís l’obra d’un president de la Generalitat del PP, que és Eduardo Zaplana. Potser li demanava un sacrifici massa gran. I així li ho ha dit en la rèplica, però a continuació li ha oferit una mica de pacte per a canviar la llei d’aquesta institució estatutària. Un canvi de llei que va anunciar Carlos Mazón en el debat de política general del mes de setembre i que tan sols serà possible si hi participen més partits de l’oposició.

Vox s’ha manifestat satisfet perquè, en realitat, ja tenia allò que volia. Més diners per a les associacions secessionistes, les obres hidràuliques, la inhumanitat contra els immigrants menors no acompanyats, la confrontació total amb les polítiques europees… Ja tenia el botí i el nihil obstat que Santiago Abascal ha dictat, avui a migdia, de Madrid estant.

Banc de proves de la segona fase ultra

Ha passat això. L’hemicicle del Palau dels Borja ha estat tan sols l’escenari d’un joc de daus que s’ha jugat fora del país. Abascal i Feijóo han pactat el govern de la Generalitat. El PP manté la il·lusió que governa aquest territori. Vox l’ha convertit en el banc de proves de la segona fase de l’execució de la seua política ultra.

Les víctimes de la gota freda han contemplat l’espectacle de la tribuna de convidats estant. Pérez Llorca ha dit que els demanaria perdó. L’oposició li ha demanat si el perdó seria per haver mantingut Mazón durant un any com a president, o per haver-les silenciat durant mesos, o per tantes ofenses que els han dedicat els dos partits de la dreta.

Dimarts, presa de possessió

Juanfran Pérez Llorca deixarà de ser batlle de Finestrat, on governa amb una majoria tan absoluta que li ha permès de dir a Joan Baldoví: “És de veres que amb Compromís parle poc, al meu poble no n’hi ha.” Prendrà possessió del càrrec quan la investidura es publique en el BOE. La data que ha aprovat la Junta de Síndics de les Corts és dimarts vinent, dia 2 de desembre. A partir d’ací, haurà de conformar un nou govern per a arribar a la fita de les eleccions del 2027. Fins ara no ha donat pistes sobre si farà una reforma a fons de l’executiu, si mantindrà els noms, si els canviarà de carteres. En tot cas, serà el cinquè govern de la Generalitat en aquests dos anys que fa que va començar la legislatura. El govern dels millors, va dir Mazón que eren.