03.12.2025 - 21:40
|
Actualització: 04.12.2025 - 13:44
La policia belga va irrompre dimarts a la seu del Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE), a Brussel·les, i al Col·legi d’Europa, a Bruges, amb motiu d’una investigació sobre un presumpte frau en l’adjudicació d’un contracte públic. Les detencions de Federica Mogherini, ex-alta representant de la Unió Europea, i de Stefano Sannino, alt funcionari de la Comissió, han sacsejat el cor de la diplomàcia europea. Però hi ha un nom que plana sobre tota la investigació sense haver estat detingut: Josep Borrell.
Una acadèmia sospitosa
Al centre de la investigació hi ha l’Acadèmia Diplomàtica de la Unió Europea, creada el 2022 amb l’impuls de Borrell quan dirigia el Servei d’Acció Exterior europeu. “És una idea que porto al cap de fa molts anys”, va dir Borrell, que aleshores era l’alt representant, durant la inauguració del programa, l’octubre del 2022.
El camí cap a la creació de l’acadèmia va demanar la participació de figures prominents de la base de poder socialista hispano-italiana a Brussel·les. L’eurodiputat socialista espanyol Nacho Sánchez Amor, que Borrell ha descrit com un amic, va proposar formalment l’acadèmia l’abril del 2021 com a “projecte pilot”, una eina parlamentària per a obtenir finançament de la UE. Segons documents interns del parlament consultats per Euractiv, Sánchez Amor va sol·licitar cap a un milió d’euros del pressupost comunitari per a la iniciativa. Abans d’anar a Brussel·les, Sánchez Amor havia estat secretari d’estat espanyol de Política Territorial, a les ordres de Meritxell Batet, quan ella i Borrell van coincidir com a ministres.
Un concurs a mida?
El novembre del 2021, quan la Comissió Europea va llançar una “manifestació d’interès” per a institucions que volguessen participar en una futura licitació del projecte, aquest va ser classificat de “grau A”, molt mereixedor, doncs, de finançament europeu.
Segons dues fonts familiaritzades amb el procés, citades per Euroactiv, les especificacions del concurs exigien que els candidats descriguessen en la seua oferta tècnica la “infrastructura” que podrien proporcionar per allotjar els futurs diplomats. El valor del contracte era limitat a 140.000 euros.
I va ser aproximadament en aquell moment, el març del 2022, quan Mogherini, en nom del col·legi, va comprar una residència de 3,2 milions d’euros a l’Spanjaardstraat de Bruges, amb capacitat per a allotjar uns cinquanta diplomats. Tanmateix, el personal del col·legi havia rebut instruccions de cercar l’edifici l’hivern anterior.
Els fiscals investiguen ara, concretament, si algunes persones del col·legi tenien coneixement previ dels requisits del concurs europeu i, per tant, si sabien, abans no fos públic, que oferir residència als diplomats seria una de les condicions clau per a atorgar la subvenció al projecte.
En un comunicat, la fiscalia europea afirma que hi ha “fortes sospites” que la competència no va ser justa perquè el projecte patrocinat pels socialistes espanyols i italians jugava amb avantatge respecte dels altres aspirants, car sabia per endavant que hi havia aquest condicionant.
El 2023, quan es va llançar un segon concurs per al segon any de l’acadèmia, amb 960.000 euros disponibles, solament s’hi presentà un candidat: el Col·legi d’Europa. I després, el maig del 2024, la UE va acordar de dotar el Col·legi d’Europa –de manera permanent– amb 1,7 milions d’euros anuals, que és la xifra que rep ara.
Una xarxa de poder socialista
Euractiv insinua en els seus articles que l’afer podria ser revelador de l’existència d’un entramat de corrupció vinculat als socialistes europeus. Els noms implicats, de fet, dibuixen una xarxa de poder compartit: Mogherini, ex-ministra socialista italiana d’Afers Estrangers i successora de Borrell al capdavant del SEAE; Sannino, que va ser secretari general del SEAE entre el 2021 i el 2023, considerat la mà dreta de Borrell; i Sánchez Amor, l’eurodiputat socialista espanyol que va impulsar el projecte mentre Borrell dirigia la diplomàcia europea.
La investigació vol escatir si tots van actuar en connivència per dirigir un contracte públic de manera que el guanyador del concurs fos el Col·legi d’Europa, aprofitant les connexions i el poder acumulat dins l’aparell diplomàtic europeu.
Borrell mateix es va encarregar d’inaugurar l’acadèmia amb una de les seues metàfores més polèmiques i desafortunades: “La resta del món –i tu ho saps molt bé, Federica– no és exactament un jardí. La major part de la resta del món és una jungla, i la jungla podria envair el jardí.”
La connexió grega
Per una altra banda, ahir al matí no va passar desapercebut a ningú que una personalitat europea eixís de manera significativa en defensa de Josep Borrell. Va ser Eva Kailí, l’ex-vice-presidenta socialista grega del Parlament Europeu. Kailí va ser arrestada durant cinc mesos a Bèlgica perquè era una de les principals sospitoses del cas Catargate de suborns i tràfic d’influències al Parlament Europeu.
Kailí, que ahir va dir que Bèlgica no era un país segur per als polítics, va admetre temps enrere la seua participació en la trama, en què es van veure embolicats també eurodiputats socialistes italians i valons, com ara Marc Tarabella, Andrea Cozzolino i, sobretot, Pier Antonio Panzeri, que arribà a un acord amb la fiscalia després d’haver-se declarat culpable i haver-se compromès a col·laborar amb la investigació.
Durant la seua detenció, Kailí, que va ser acusada d’haver acceptat suborns de diners i regals en canvi d’afavorir posicions polítiques i estratègies favorables a Catar, va assenyalar Josep Borrell: afirmà que ella treballava a partir d’un pla de l’any 2019 que havien ideat Borrell i Ylva Johansson, també socialista, aleshores comissària europea d’Interior.
El precedent de Florença
No és la primera vegada que Borrell es troba embolicat en un escàndol de conflicte d’interessos. L’abril del 2012 va ser forçat a dimitir com a president de l’Institut Universitari Europeu (IUE) de Florença, després de revelar-se que cobrava 300.000 euros anuals com a membre del consell d’Abengoa, una empresa espanyola d’energia sostenible.
Segons les normes del IUE, Borrell havia d’haver declarat aquest interès financer, però la institució no se’n va assabentar fins setmanes després d’haver-se publicat la notícia a la premsa espanyola. Els representants dels investigadors de l’institut van acusar Borrell de promoure interessos energètics i van dir que el seu fracàs a declarar el vincle amb Abengoa no era un simple “error procedimental” –com havia dit ell–, sinó un cas clar de conflicte d’interessos.
Abengoa s’especialitza en biocombustibles i energia solar, i el IUE s’havia implicat en recerca sobre energia i canvi climàtic que podia influir en estàndards per als biocombustibles. “Abengoa ha estat una de les empreses clau, fent lobby a favor dels objectius de la UE en biocombustibles”, va dir llavors Nina Holland, del grup Corporate Europe Observatory.
Les ombres
Mogherini i Sannino continuen sota investigació, però Borrell encara en queda al marge. Ambdós van ser posats en llibertat dimarts a la nit després de ser interrogats per “frau i corrupció en la contractació pública, conflicte d’interessos i violació del secret professional”.
Segons la legislació belga, ser considerat sospitós significa que la investigació continua i poden ser interrogades més a fons, però no implica culpabilitat.
Així i tot, els indicis apunten a una xarxa de poder i influència que, durant el mandat de Borrell al capdavant del SEAE, va poder manipular contractes públics en benefici propi. La investigació de la fiscalia europea (EPPO) i l’Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF) continua oberta.
Per a Borrell, el cas és un nou episodi fosc en una trajectòria política marcada per la controvèrsia. Si a Florença va ser la seua relació amb Abengoa, ara és el seu paper en la creació d’una acadèmia diplomàtica que sembla haver estat dissenyada a mida per beneficiar els seus col·laboradors més afins.
La pregunta que molts es fan a Brussel·les és si aquesta vegada la justícia europea anirà més enllà de les detencions simbòliques i investigarà fins al final la cadena de decisions que va fer possible aquest presumpte frau.
