Feia una vesprada molt xafogosa a València, el 21 de juny de 2022. Pràcticament, a l’hora de la migdiada, Mónica Oltra va comparèixer a la plaça del Pilar, a les portes de la seu de Compromís, a València, per anunciar que dimitia de tots els càrrecs. Era vice-presidenta de la Generalitat, consellera d’Inclusió i Serveis Socials i diputada. Tenia molt de poder. A banda i banda, l’escortaven Alberto Ibáñez, ara diputat al congrés espanyol, i fill polític d’Oltra, i Àgueda Micó, que era coordinadora de Més Compromís i ara també és diputada al congrés. Les dues potes principals de la coalició feien costat a una Oltra cansada, enrabiada i fastiguejada. Plegava de tot. També de les corts, això ho va remarcar en aquell acte: “No necessite l’acta de diputada per a defensar-me.” Semblava una premonició d’allò que ha succeït amb Carlos Mazón, que ha deixat de ser president de la Generalitat, però no diputat, per poder mantenir l’aforament.

Abans d’aquesta convocatòria a la premsa, Oltra no havia comunicat al president, Ximo Puig, que feia dies que la pressionava perquè deixara el Botànic, que estava a punt d’anunciar la dimissió. La pressió mediàtica i política era molt forta. Entre llàgrimes, Oltra va dir: “Guanyen els dolents. El que més sent d’això i el que voldria evitar és que ningú, en aquest país, pense que no és possible fer polítiques d’esquerres. Que no és possible plantar cara a la corrupció, a l’oligarquia i els poderosos. Ens fulminen una a una amb denúncies falses, i el dia que vostès vulguen reaccionar, també els hauran fulminat.”

La resta ha estat un silenci de quatre anys. “Vinc d’un silenci molt llarg”, va dir dissabte en l’acte en què va acceptar de ser la candidata a la batllia de València en les eleccions del maig del 2027. Un silenci que només va rompre en una entrevista per televisió i poquíssimes piulades a les xarxes socials. I sobre el silenci va dir que, com més s’allarga, més força prenen la dreta i l’extrema dreta.

Emoció en el panorama electoral

Que Mónica Oltra tornara a la política sempre havia estat una possibilitat. La confirmació que serà la candidata a la batllia de València, i que, segons que es va veure dissabte, ho fa en plena forma i amb ganes de batallar, fa preveure una contesa electoral al cap i casal carregada d’electricitat. S’enfrontaran Mónica Oltra per Compromís, Pilar Bernabé pel PSPV, i María José Català pel PP, que intentarà de revalidar el càrrec assolit el 2023. Tres candidates per primera vegada en la història de les municipals.

El moviment d’Oltra i Compromís, catorze mesos abans de les eleccions, ha somogut la política valenciana. Per una banda, el PSPV ho juga tot a Pilar Bernabé, que ara és la delegada del govern espanyol al País Valencià. La seua figura s’ha vist reforçada per l’actuació durant l’emergència de la gota freda del 29 d’octubre de 2024 i la gestió dels mesos posteriors. Ella, contràriament al que va fer l’ex-president Carlos Mazón, ha estat sobre el terreny d’ençà del primer moment, i ha estat un estaló fonamental per a les associacions de víctimes que s’han sentit abandonades per la Generalitat. Els socialistes confiaven que Bernabé era un gran cartell electoral per a desbancar María José Català i prendre el relleu de la també socialista Clementina Ródenas, que va perdre la batllia el 1991 enfront de Rita Barberà. Quan va saber la notícia de la passa endavant, va felicitar Oltra i va desitjar que la força de totes dues serveixi per a desbancar PP i Vox del govern municipal.

Per una altra banda, l’actual batllessa, María José Català, ha dit manta vegada que, políticament, tan sols aspira a revalidar el càrrec que ara té. D’aquesta manera es descartava per a succeir Carlos Mazón quan va dimitir i la direcció espanyola del PP la preferia a Juanfran Pérez Llorca.

Mónica Oltra, a qui Gabriel Rufián va saludar amb un “alcaldessa”, a les xarxes socials, té, a banda de la força electoral que puga atresorar quatre anys després de deixar la primera fila, la capacitat de transcendir mediàticament fora del País Valencià. L’anunci de dissabte, les paraules emocionades que va dir durant el congrés d’Iniciativa, la crida a la gent a aixecar-se del sofà per anar a votar, van ser recollides pels informatius de les televisions espanyoles.

La possibilitat que Mónica Oltra millore el resultat de Compromís en les eleccions del 2027 o que la combinació Oltra-Bernabé desbanque el tàndem PP-Vox tindria un efecte dòmino en la Diputació de València. Vicent Mompó n’és el president amb un sol vot de diferència sobre l’oposició. El vot de l’única diputada d’Ens Uneix. Si el valencianisme i l’esquerra milloren els resultats al cap i casal, també hi haurà en joc la majoria del PP i Vox a la diputació.

Influència en les eleccions a les corts

Els analistes electorals que vulguen jugar a endevinar què pot passar en les eleccions a les corts, també previstes per al 2027, ja tenen dos factors fortíssims a l’hora fer les càbales: Carlos Mazón, la gestió de la gota freda i la seua permanència com a diputat, i el retorn de Mónica Oltra a la política activa després d’aquests quatre anys de silenci.

La decisió de Mónica Oltra d’optar a la batllia de València ha aclarit els escenaris dins Compromís i, de retruc, probablement ha llevat un pes a Joan Baldoví, que aspira a revalidar la candidatura a la presidència de la Generalitat. Fins ara, damunt seu i damunt tota la coalició, pesava la hipoteca d’una frase feta que es va encunyar quan Oltra va haver de dimitir. D’aleshores ençà, es deia que Oltra tenia les portes obertes i que seria el que volgués dins Compromís. L’elecció de competir per la batllia, en comptes de repetir com a candidata a la presidència de la Generalitat, deixa via lliure a Baldoví perquè torni a ser el cap de cartell. Fa un parell de setmanes tots dos es van reunir a València. Baldoví, en una trobada amb periodistes, no va voler explicar de què havien parlat.

L’absència d’Oltra en la contesa del 2023 va ser considerada un dels factors que van fer que 100.000 votants de Compromís es quedaren a casa.

El duet Oltra-Baldoví com a tàndem electoral pot tenir un efecte mobilitzador i ajudar a fer que alguns d’aquests votants s’aixequen del sofà. Mónica Oltra en va parlar dissabte, i potser per això va dir que el poble salva el poble, però el salva votant.

No va deixar res a l’atzar en aquell discurs de dissabte que va transmetre la sensació de piles carregades a la militància d’Iniciativa i de la coalició Compromís. La sensació que tot és al seu lloc, a desgrat que la peripècia judicial no s’ha acabat encara.

La denúncia del lawfare

Aquell dia del juny del 2022 feia mesos que denunciava que el seu cas no era més que un altre cas de lawfare. “Guanyen els dolents. El que més sent d’això i el que voldria evitar és que ningú en este país pense que no és possible fer polítiques d’esquerres. Que no és possible plantar cara a la corrupció, a l’oligarquia i als poderosos. Ens fulminen una a una amb denúncies falses, i el dia que vostès vulguen reaccionar, també els hauran fulminat”, va dir, amb el rostre desencaixat.

L’activista ultradretana i fundadora de Vox, Cristina Seguí, va denunciar Mónica Oltra i deu persones més del seu departament de Serveis Socials d’haver encobert els abusos sexuals del seu ex-marit a una menor tutelada en un centre que depenia de la seua conselleria. Seguí i una associació que ella va crear, Gobierna-T, van usar les xarxes socials i pseudoprogrames de televisió, com ara “Estado de alarma” per fer campanya contra Oltra. Fins i tot, van exhibir la menor unes quantes vegades.

Abans de dimitir, Oltra va dir una volta i una altra que tot allò era una persecució dels poders econòmics contra la seua gestió a la Conselleria de Serveis Socials. En una ocasió va mostrar a les Corts Valencianes una fotografia en què es podia veure, en una estació de tren de Madrid, l’ex-president Francisco Camps, Cristina Seguí i Alberto de Rosa, director de Ribera Salud. “Seguesquen la petjada dels diners”, va dir, en relació amb la reversió de la gestió dels hospitals del model Alzira impulsada per Compromís.

En un primer moment, el titular del jutjat d’instrucció número 15 de València va acordar l’arxivament provisional de la causa. Considerava que no hi havia indicis racionals de criminalitat. El fiscal tampoc no va formular cap acusació. Els denunciants hi van recórrer en contra. La secció quarta de l’Audiència de València va revocar aquesta decisió el mes passat i va ordenar l’obertura del judici oral. Oltra i uns altres ex-alts càrrecs de la conselleria són a les portes del jutjat. Els acusen de prevaricació, malbaratament, encobriment, omissió del deure de perseguir delictes i abandonament de menors.

No hi ha data per al judici, però, tenint en compte que falta poc més d’un any per a les eleccions, és molt probable que la candidata haja de compaginar la carrera electoral amb la defensa al jutjat.