16.02.2026 - 15:28
La jutgessa de Catarroja, que instrueix la causa de la gota freda del 29 d’octubre del 2025, insisteix en un acte, fet públic avui, que la no adopció de mesures per a protegir la població va ser l’element determinant de la mortalitat tan alta que va causar la gota freda del, 29 d’octubre del 2024. Ho diu en resposta a la pretensió d’una acusació de practicar diverses diligències relacionades amb la presa de Forata. “No hi ha cap relació de causalitat amb cap de les morts ni amb les lesions que s’investiguen”, diu la jutgessa, perquè la presa no es va trencar ni va vessar per dalt. “No va patir cap trencament ni el seu funcionament, va provocar cap mort ni cap lesió”, insisteix. I és per això que afirma que s’han de descartar els peritatges, declaracions i, fins i tot, un acarament, demanat per l’acusació.
Perdre temps en disquisicions jurídiques o lingüístiques
La titular del jutjat número 3 de Catarroja escriu: “En una incomprensible disquisició jurídica i una altra més curta, en aquest cas, lingüística, no es van adoptar aquestes mesures amb la pressa necessària. Resulta incomprensible, perquè davant una situació de risc extrem, com el que s’estava desenvolupant, es perdia el temps buscant assessorament jurídic per a decidir si l’actuació estava emparada per la llei, suposadament, pel temor a violar algun dret fonamental que aquesta jutgessa encara no ha pogut discernir”.
I encara rebla el clau en un paràgraf on sembla que respon l’ex-cap de gabinet José Manuel Cuenca, que encara la setmana passada expressava, en el congrés espanyol, els seus dubtes sobre la legalitat del confinament de la població: “Resulta obvi, que l’adopció de mesures implicava recomanacions, ordres a la població, però donada la naturalesa de la DANA, del risc que es pretenia evitar, la vigència temporal de les mesures era escassa, la restriccióde la llibertat dels ciutadans era nul·la, i el benefici per als afectats hauria estat altíssim, si s’enviava amb rapidesa i amb un contingut encertat”.
I la jutgessa acaba afirmant que es va incomplir de manera evident allò que estableix la llei d’emergències del País Valencià, que recull els drets dels ciutadans, entitats i institucions. Un dret, diu, a ser informats sobre els riscs col·lectius greus que els poden afectar i sobre les actuacions per a afrontar-los.
Toca el crostó al conseller Miguel Barrachina
La jutgessa aprofita per a dir que hi ha un cert interès a confondre i remarca que la presa de Forata no regula les aigües que baixen per barranc de Torrent o rambla de Poio, sinó que lamina i regula el cabal del riu Magre. “Són dues conques diferents”, diu.
En aquest punt de l’acte, la jutgessa recorda que, en realitat, l’única presa que sí que es va trencar i va veure com es fracturava la muralleta, i va vessar per dalt, és la presa de Buseo, a Xera, que depèn de la Generalitat. “No consta que cap representant de la Conselleria d’Agricultura estigués representat en el CECOPI, aquell dia”, escriu la jutgessa. Un pare i un fill van morir en sa casa a causa de la crescuda del riu Sot quan Buseo va vessar.
