La interlocutòria duríssima de la jutgessa de Catarroja: “Per una incomprensible disquisició jurídica o lingüística no es van prendre les mesures”

La jutgessa de Catarroja que instrueix la causa de la gota freda del 29 d’octubre de 2024 insisteix en una interlocutòria, feta pública avui, que la no-adopció de mesures per a protegir la població va ser l’element determinant de la mortalitat tan alta que va causar la gota freda. Ho diu en resposta a la pretensió d’una acusació de practicar diligències relacionades amb la presa de Forata. “No hi ha cap relació de causalitat amb cap de les morts ni amb les lesions que s’investiguen”, diu la jutgessa, perquè la presa no es va trencar ni va vessar per dalt. “No va patir cap trencament ni el seu funcionament va causar cap mort ni cap lesió”, insisteix. I és per això que considera que s’han de descartar els peritatges, les declaracions i, fins i tot, un acarament demanat per l’acusació.

Perdre temps en disquisicions jurídiques o lingüístiques

La titular del jutjat 3 de Catarroja escriu: “En una incomprensible disquisició jurídica i una altra més curta, en aquest cas, lingüística, no es van adoptar aquestes mesures amb la pressa necessària. Resulta incomprensible, perquè en una situació de risc extrem, com el que s’estava desenvolupant, es perdia el temps buscant assessorament jurídic per a decidir si l’actuació estava emparada per la llei, suposadament, pel temor de violar algun dret fonamental que aquesta jutgessa encara no ha pogut discernir.”

I encara rebla el clau en un paràgraf en què sembla que respon a l’ex-cap de gabinet José Manuel Cuenca, que la setmana passada encara expressava, en el congrés espanyol, els seus dubtes sobre la legalitat del confinament de la població: “És obvi que l’adopció de mesures implicava recomanacions, ordres a la població, però donada la naturalesa de la dana, del risc que es pretenia d’evitar, la vigència temporal de les mesures era escassa, la restricció de la llibertat dels ciutadans era nul·la, i el benefici per als afectats hauria estat altíssim, si s’enviava amb rapidesa i amb un contingut encertat.”

I la  jutgessa acaba afirmant que es va incomplir de manera evident allò que estableix la llei d’emergències del País Valencià, que recull els drets dels ciutadans, entitats i institucions. Un dret, diu, de ser informats sobre els riscs col·lectius greus que els poden afectar i sobre les actuacions per a afrontar-los.

Toca el crostó al conseller Miguel Barrachina

La jutgessa aprofita per dir que hi ha un cert interès a confondre i remarca que la presa de Forata no regula les aigües que baixen per barranc de Torrent (o rambla de Poio), sinó que lamina i regula el cabal del riu Magre. “Són dues conques diferents”, diu.

En aquest punt de la interlocutòria, la jutgessa recorda que, en realitat, l’única presa que sí que es va trencar i va veure com es fracturava la muralleta, i va vessar per dalt, és la presa de Buseo, a Xera, que depèn de la Generalitat. “No consta que cap representant de la Conselleria d’Agricultura estigués representat en el CECOPI, aquell dia”, escriu la jutgessa. Un pare i un fill van morir a casa per la crescuda del riu Sot quan Buseo va vessar.