06.04.2017 - 14:28
El PDeCAT afirma que “traslladar” els problemes polítics a la Justícia és “judicializar la política”
MADRID, 6 (EUROPA PRESS)
El Congrés dels Diputats ha rebutjat aquest dijous demanar al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) al fet que insti el Govern de Mariano Rajoy a negociar una solució sobre la pretensions independentistes de Catalunya a través del “diàleg polític” i no recorrent als tribunals.
El Ple del Congrés dels Diputats ha debatut i votat aquest dijous més d’un centenar de propostes de resolució a la memòria del CGPJ de l’any 2015, entre les quals es trobava la del PDeCAT que recordava les paraules de l’expresident del Tribunal Constitucional (TC) Francisco Pérez de los Cobos que va demanar un “diàleg polític”, ja que, al seu judici, el TC no pot resoldre el procés sobiranista català.
El PDeCAT va remarcar en aquesta moció ara rebutjada que el Govern espanyol no pot “seguir esquivant” el tema del referèndum “per derivar-ho als tribunals”.
És més, el partit independentista destaca en aquesta proposta que “traslladar els problemes polítics a la Justícia equival a judicialitzar la política, la qual cosa no correspon a la divisió de poders establerta en els Estats democràtics”.
En aquest sentit, volia que l’òrgan de govern dels jutges manifestés “davant les institucions de l’Estat” que, si la Justícia aplica les lleis, correspon a les institucions polítiques “adequar-les per resoldre els problemes polítics”.
IGUALTAT EN L’EXECUCIÓ DE SENTÈNCIES DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
Altra de les propostes que l’hemicicle ha rebutjat incloure en el text final ha estat la relativa a sol·licitar la derogació de la reforma de la Llei del Constitucional que va aprovar el PP per permetre a aquest tribunal inhabilitar a qui incompleix les seves sentències. El Congrés ja té en tramitació una proposició de llei en aquest sentit.
En aquesta línia, la portaveu de Justícia de PDeCAT, Lourdes Ciuró, s’ha queixat que els seus líders Artur Mas i Francesc Homs hagin estat condemnats per “posar urnes” per celebrar la consulta sobiranista del 9 de novembre de 2014 i entendre que s’ha desobeït el Tribunal Constitucional; mentre que el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, no ha acatat una trentena de resolucions dictades pel mateix tribunal i no ha estat apartat de cap funció.
Així mateix, l’antiga CDC reclamava al CGPJ que elaborés un informe per analitzar les conseqüències pel fet que Homs, Mas i les exconselleras Irene Rigau i Joana Ortega –també inhabilitades pels mateixos fet– hagin estat jutjats per dos tribunals diferents, com la possibilitat que s’hagin dictat “sentències contradictòries”.
El primer va ser jutjat pel Tribunal Suprem, per la seva condició d’aforat al Congrés dels Diputats; mentre que el judici contra els altre exdirigents catalans es va celebrar en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
“ARBITRARIETAT” EN LA POLÍTICA DE NOMENAMENTS
D’altra banda, tampoc s’ha aprovat la proposta llançada per ERC en la qual acusava el Poder Judicial de tenir una política de nomenaments basada en la “arbitrarietat”, ja que, en la seva consideració, s’aparten a jutges proclius a reconèixer les demandes sobiranistes.
Amb aquesta afirmació, ERC feia referència al relleu com a president del TSJC de Miguel Ángel Gimeno, considerat receptiu a atendre algunes demandes sobiranistes, així com la suposada discriminació que va sofrir la magistrada Àngels Vivas, una de les magistrades que van signar el manifest de jutges catalans a favor d’una consulta del 9 de novembre del 2014, per optar a la presidència de l’Audiència Provincial de Barcelona –fet que també ha estat esmentat en les propostes del PDeCAT–.
No obstant això, el Congrés dels Diputats sí que ha tingut en compte la seva proposta de demanar al CGPJ que prengui mesurades perquè es garanteixi la paritat entre home i dona. “Malgrat que les dones són majoria en la carrera judicial, els homes són majoria” en els òrgans de major responsabilitat, destaca el text d’ERC.
