21.03.2017 - 09:23
PP, PSOE i Cs no volen que la comissió es converteixi en un circ i esperen acabar a final de maig
MADRID, 21 (EUROPA PRESS)
El Congrés definirà aquest dimarts les prioritats amb les quals treballarà la comissió d’investigació sobre la suposada utilització partidista del Ministeri de l’Interior en l’etapa de Jorge Fernández Díaz i fixarà el nombre de compareixents que desfilaran per aquest òrgan en els propers dos mesos, que és el termini que el PP, el PSOE i Ciutadans volen donar-se per poder elevar al juny les corresponents conclusions en el Ple del Congrés.
Els portaveu dels diferents grups parlamentaris en aquesta comissió, que està presidida per Mikel Legarda, es reuniran aquest dimarts per posar en comú els seus respectius plans de treball i dissenyar la metodologia i el calendari amb el qual treballarà aquest òrgan.
Així mateix, decidiran quina documentació requerirà tenir la comissió per a la tasca investigadora, així el nombre de compareixents que hi citaran i el contingent màxim de sol·licituds amb el qual comptarà cada grup.
Per tant, encara que els portaveus consultats per Europa Press ja tenen pensada bona part dels compareixents que volen convocar a aquesta comissió, en la trobada d’aquest dimarts no es preveu a priori que es posin encara els noms damunt la taula.
FERNÁNDEZ DÍAZ I DE ALFONSO, TESTIMONIATGES FIXOS
No obstant això, tots donen per segures les explicacions de Fernández Díaz i de l’exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso, com a protagonistes de les converses difoses i que deixen en evidència, segons el PSOE, que l’exministre va organitzar una “policia política” que va actuar “fora de la legalitat per perseguir adversaris polítics”. La seva compareixença parlamentària dependrà, no obstant això, del seu delicat estat de salut.
Abans de parlar de les persones que desfilaran per la comissió, Legarda els va suggerir en la seva última trobada, tant bon punt es va constituir, que pensessin primer en la documentació que veurien necessari que la comissió sol·licités i que, posteriorment, cada grup dissenyés el seu propi llistat de compareixences.
Així, el PP, el PSOE, Units Podem, Cs, ERC i el PDeCAT pretenen sol·licitar al Ministeri de l’Interior l’informe que Fernández Díaz va ordenar realitzar a la Policia Judicial sobre les escoltes i que va donar motiu a la Fiscalia per arxivar les diligències.
A més de l’acte de l’arxiu de la querella de CDC contra Fernández Díaz i De Alfonso que va dictar el Suprem, els populars també demandaran al Parlament català les actes de la declaració del qui va ser director de l’Oficina Antifrau Catalana, mentre que els socialistes també preveuen sol·licitar informació d’altres administracions públiques i també de l’àmbit privat.
En tot cas, els socialistes plantejaran delimitar el temps de resposta (un mes) amb el qual explica el Ministeri de l’Interior davant les demandes d’informació que li reclami la comissió d’investigació.
CS SE CENTRA EN LES ESCOLTES AL DESPATX OFICIAL
De la seva banda, Cs centra el seu pla de treball en la gravació de les converses que van tenir lloc al despatx oficial de Fernández Díaz i pretén depurar responsabilitats de tots aquells implicats en les escoltes, evitar que aquestes “irregularitats” es repeteixin en un futur i acabar amb la utilització “partidista” d’Interior duta a terme pels governs anteriors.
ERC, per la seva banda, obre un ampli ventall de fronts per investigar des de l’actuació policial, els serveis secrets (CNI) i la Fiscalia fins al paper que va jugar el PP nacional i català però també pel Govern espanyol i, singularment, el Ministeri d’Interior.
En la reunió d’aquest dimarts, el PP també té previst portar el calendari amb el qual li agradaria que treballés la comissió, que considera que no hauria d’allargar-se més enllà de final de maig amb la finalitat de que, sempre que sigui possible, coincideixi tant de poc temps com possible amb la comissió d’investigació sobre el rescat bancari, que ha de quedar constituïda abans que acabi l’abril.
El PSOE i Cs coincideixen en aquest plantejament, si bé mentre que els socialistes pretenen que almenys se celebrin dues tandes de compareixences i que cada grup tingui un contingent màxim de cinc propostes, els d’Albert Rivera volen citar en aquesta comissió un màxim d’una quinzena de persones.
Des del PP, no obstant això, consideren que en un primer torn no hauria d’haver-hi més de dos o tres compareixents, entre els quals situa ja Fernández Díaz i De Alfonso. Encara que és conscient que no compta amb majoria absoluta i que l’oposició en demanarà més, el PP defensa que aquesta comissió ha de treballar amb “seriositat” i cenyir-se a l’objecte per a la qual ha estat creada.
Per a aquesta comissió el PSOE també plantejarà que hi hagi qüestionaris previs per als compareixents, similars als que existeixen en l’àmbit judicial, si bé el PP ja avança que aquesta proposta no s’ajusta al Reglament.
NI RAJOY, NI ELS COMISSARIS
A més de Fernández Díaz i De Alfonso i possiblement l’exdirector de la Policia Nacional Ignacio Cosidó, els grups, entre ells ERC i PDeCaT, també es plantegen citar el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i l’actual ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido.
Els independentistes catalans i Units Podem també volen cridar la presidenta del PP català i actual secretària primera de la Mesa del Congrés Alícia Sánchez-Camacho, i el cap de gabinet del president, Jorge Moragas, després que el diari ‘Público’ publiqués que van ser els responsables de l’anomenada operació Catalunya. Ambdues propostes no comptaran amb l’aval del PP.
Així mateix, Units Podem, ERC i PDeCAT també tenen previst reclamar en la comissió d’investigació els comandaments policials que van acompanyar Fernández Díaz durant la seva etapa en el Ministeri de l’Interior, entre ells al comissari José Villarejo, ja jubilat, qui va declarar en seu judicial haver treballat fins a l’any 2012 en qüestions relatives al secessionisme català, en allò que es coneix com a operació Catalunya, per intentar desacreditar polítics catalans.
No obstant això, tant populars com socialistes comparteixen la idea que la comissió d’investigació no pot convertir-se en un “circ” i pensen fer valer els seus vots –en aquesta comissió hi regeix el vot ponderat– per tirar per terra la pretensió de fer servir el Congrés com un altaveu dels comissaris, un quants d’ells implicats en investigacions judicials obertes.
