S’estreny el cercle sobre la corrupció de la corona espanyola

  • Les noves declaracions de Corinna zu Sayn-Wittgenstein reforcen unes acusacions a la família reial espanyola com més va més clares

Seda Hakobyan i Alexandre Solano
13.07.2018 - 22:00
Actualització: 13.07.2018 - 22:37
VilaWeb

Dimecres es va filtrar una conversa que apuntava directament Juan Carlos i els constants escàndols i indicis de delicte en què s’han vist involucrats el rei emèrit espanyol i gran part de la família reial. L’ex-amant del rei, Corinna zu Sayn-Wittgenstein, detallava, en una conversa del 2015 amb l’ex-comissari José Manuel Villarejo, que l’havien utilitzada com a testaferro en diverses propietats del Marroc i altres països sense avisar-la, aprofitant que tenia residencia a Mònegue, estat on no és obligatori fer la declaració patrimonial.

El problema va sorgir quan van trencar la relació, després de l’accident de Botswana, i Juan Carlos li va demanar el retorn de les propietats. Sembla que l’objectiu era canviar el nom de les propietats a favor d’Álvaro Orleans-Borbón, cosí del rei, també amb residència a Mònegue i que, segons algunes informacions, tenia diversos comptes del rei a Suïssa a nom seu. També ha estat esquitxat pel cas dels ‘papers de Panamà’.

L’operació havia de fer-se per mitjà de Dante Canonica, un advocat suís, i el principal problema és que és il·legal: un delicte d’emblanquiment. D’aquí, les fortes pressions que va rebre, diuen, Corinna, incloses del CNI.

Segons les informacions, la intel·ligència espanyola va muntar dues operacions, una a Londres i una altra a Mònegue, per a aconseguir tota la documentació que l’ex-amant del Boró pogués tenir desada. De l’actuació, en tenen proves els equips de seguretat del príncep Albert de Mònegue i el ministre de l’Interior del mateix país.

Com publica El Español, quan encara mantenien la relació, Juan Carlos va donar gairebé un milió de fitxes a Corinna amb dades sobre els poders fàctics espanyols,les quals ‘podrien afectar molt greument la seguretat de l’estat’, per protegir-la de possibles represàlies en cas que el monarca es morís.

L’opaca fortuna de Juan Carlos de Borbó
L’advocat Dante Canonica va crear una estructura opaca, segons les informacions publicades, i la va posar en comptes de bancs suïssos a nom d’Álvaro Orleans-Borbón. Canonica no tan sols tractava els negocis del Brobó, sinó que treballava sota les ordres d’Arturo Fasana com a encarregat d’enviar els fons de les grans fortunes espanyoles a l’estranger.

El suís Arturo Fasana, esquitxat pels ‘papers de Panamà’, és el gestor del compte suís ‘Soleado’, que va aparèixeren la investigació de la trama Gürtel: s’hi desaven les grans fortunes de Javier de la Rosa i Francisco Correa, entre més, i sembla que també els diners del Borbó. Els investigadors del cas Gürtel només van poder accedir al compte que feia referència a Correa i no van tenir accés a la resta de noms.

Des dels comptes ‘ocults’, sembla que també es van pagar els vols privats que feia Juan Carlos, que sortien de l’aeroport militar de Torrejón de Ardoz per no ser controlats. L’ús de l’aeroport militar ja s’havia insinuat des de mitjan any 2013, de la mateixa manera que ja era públic que el rei espanyol havia posat una mansió de Marrakesh a nom de Corinna.

En els enregistraments, Corinna també diu que Juan Carlos formava part de l’entramat del cas Nóos: ‘Jo hi era, quan demanava diners per Nóos, no distingeix les coses legals de les il·legals.’ L’ex-soci d’Iñaki Urdangarin, Diego Torres, va dir que el supervisor d’Hisenda dels comptes de l’Institut Nóos, Federico Rubio Carvajal, era alhora la persona encarregada de fer la declaració de la renda de tota la família reial.

Per salvar la corona espanyola, van apartar-ne Iñaki Urdangarin i Cristina de Borbón, com si fossin un cas excepcional, tot i que sembla que la casa reial estava assabentada de tot. El diari El Mundo va publicar que Mariano Rajoy, el president del govern espanyol en aquell moment, el rei Juan Carlos, el fiscal general Eduardo Torres Dulce i el ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón es van reunir en secret, amb documentació de la fiscalia, i després d’haver analitzat les possibilitats que hi havia, van decidir que salvar Iñaki Urdangarin podia fer un mal irreparable a les institucions (tot i que es va salvar Cristina de Borbón).

El 2012, un estudi de la Universitat de Brussel·les va calcular que el rei emèrit havia fet fortuna invertint en borsa i obres d’art (per un valor de 540 milions d’euros) i també en immobles (que li van reportar 1.100 milions), amb una xarxa de testaferros que encobria la titularitat d’aquests béns i inversions. La informació es reforça ara amb les declaracions de Corinna.

El diari The New York Times va estimar la fortuna de Juan Carlos en 2.300 milions de dòlars (1.800 milions d’euros), una xifra impossible d’assolir amb els prop de 300.000 euros que cobrava de mitjana com a cap d’estat. El mateix diari acusava el rei de dur ‘un estil de vida luxós’ i de tenir ‘una fortuna opaca’.

Els negocis foscos amb les dictadures del golf Pèrsic
En les declaracions de Corinna, també explicava que el rei emèrit espanyol havia cobrat una comissió per l’AVE de la Meca a Medina, que havia estat licitat el 2011 per 6.300 milions d’euros a un conveni d’empreses espanyoles, encapçalades per Obrascón Huarte Lain, S.A (OHL) i Indra, gràcies en part a la intervenció del rei.

La intermediària oficial amb el règim saudita, la iraniana Shahpari Zanganeh, casada aleshores amb el traficant d’armes Adnan Khashoggi, va desblocar el projecte, del qual va cobrar l’1,5%. Però el rei espanyol va reclamar a Villar Mir (fundador d’OHL) la seva part de comissió. Segons Corinna, va rebre part dels fons a comptes bancaris controlats per Dante Coninca.

Cal remarcar que Villar Mir va ser nomenat ‘marquès de Villar Mir’ el mateix 2011 per Juan Carlos, a banda d’estar involucrat en diversos casos de corrupció com els de son Espases, l’operació Lezo i el tren de Navalcarnero. L’empresa OHL va imposar a la resta de membres del consorci la contractació com a mediadora de Shahpari Khashoggi.

Des de fa molts anys, és un rumor estès que part dels ingressos del monarca espanyol (primer, Juan Carlos, i posteriorment, Felipe VI) sorgien de comissions aconseguides fent de mitjancer, principalment amb els règims no democràtics del golf Pèrsic. Des del començament de la transició, es diu que totes les entrades de cru del golf Pèrsic a l’estat espanyol són gravades amb un impost encobert que cobra la casa reial. Les declaracions de Corinna no fan sinó reforçar aquestes denúncies.

El viatge a Botswana, conegut perquè Juan Carlos es va ferir caçant elefants, era, de fet, una trobada pensada especialment per a tancar tractes, i va ser organitzada per un magnat sirià de la construcció lligat a l’Aràbia Saudita que posteriorment va aparèixer als ‘papers de Panamà’.

El rei espanyol actual, Felipe VI, ha mantingut les relacions especials amb els monarques del golf Pèrsic. Entre el 2013 i el 2016, l’estat espanyol va exportar armes a l’Aràbia Saudita per valor de 1.361,42 milions d’euros, amb un paper clau de Felipe VI, que hi ha encapçalat diverses delegacions. Un armament que ha estat trobat en guerres com les del Iemen i Síria.

S’han fet negocis similars en altres estats. Com, per exemple, amb el Kazakhstan, una de les dictadures més restrictives del món dirigida per Nursultán Nazarbayev, cosa que afecta clarament els drets humans a l’estat espanyol, com ja s’explicavaen un altre article. El rei Juan Carlos i Mariano Rajoy van visitar el país de l’Àsia Central el 2013 i van aconseguir acords per a empreses espanyoles, moltes militars, per valor de 600 milions d’euros. Era un destí recorrent, perquè Felipe VI va anar-hi també el 2017 i es va lliurar al dictador el collar d’Isabel la Catòlica, en nom del rei.

El judici del rei?
El cap de l’estat espanyol gaudeix d’inviolabilitat, no està subjecte a cap responsabilitat. Però el rei emèrit va perdre aquesta condició quan va abdicar el 19 de juny de 2014, moment en què va passar a ser aforat pel Tribunal Suprem. Tot i això, la inviolabilitat es manté en tots els fets ocorreguts durant els 39 anys de mandat, per la qual cosa no es podria tramitar cap acusació que fes referència a aquesta etapa.

Sí que es podria jutjar, però, si s’ha mantingut l’entramat a Suïssa. Els tècnics d’Hisenda ja han demanata l’Agència Tributària que ho investigui, i demostrar d’aquesta manera que ‘no hi ha escuts fiscals per a protegir la família reial’.

Si es demostra que des del compte a Suïssa es paga a persones que prèviament li han pagat les despeses personals i inversions, seríem davant d’un cas d’emblanquiment de capital. I també frau fiscal en la declaració de l’IRPF, per no declarar els béns patrimonials.

La família reial, sota la polèmica
Els darrers temps, han sorgit més escàndols del rei emèrit espanyol. Des de la compra amb fons reservats de l’estat del silenci d’una de les seves amants, Bárbara Rey, fins a les constants demandes de paternitat blocades per la justícia, passant per les caceres d’elefants.

L’any passat, els escàndols de Juan Carlos es van barrejar encara més amb els de l’estat quan van sortir a la llum enregistraments del CESID (CNI de l’època) en què el cap de l’estat, que era espiat, declarava la seva felicitat amb la seva amant Marta Gayá. En el seu moment, diversos ministres socialistes van dimitir per haver-se fet servir els serveis secrets per investigar periodistes, polítics i empresaris. Els enregistraments van durar, com a mínim, una dècada, però l’entramat apuntava més amunt. Una pràctica que sembla que s’ha mantingut.

Malgrat la voluntat de separar-se de l’escàndol, més enllà dels enfrontaments familiars en públic, l’actual rei espanyol també ha tingut polèmiques. Una de les més greus va ser el suport de Felipe VI i Letícia, per missatges de WhatsApp, a Javier López Madrid, conseller de Caja Madrid i Bankia i implicat en el cas de les ‘targetes black’ i en l’operació Púnica. Tan sols cinc dies abans dels missatges, en què feien servir termes amistosos com ara ‘compi yogui’, s’havia publicat que López Madrid es va gastar 34.807€ amb la ‘targeta black’.

En l’entorn de la família reial, els ‘papers de Panamà’ van demostrar que la germana del rei Juan Carlos, Pilar de Borbón, havia creat una societat opaca un mes després de la proclamació del seu germà i que l’havia dissolt només cinc dies després de la coronació del seu nebot Felipe VI.

Els hereus de la cosina del rei emèrit, María Cristina de Borbón Parma, es van acollir a l’amnistia fiscal quan també els van descobrir un entramat de ‘societats fantasma’, per mitjà de societats establertes a Panamà i les Bermudes, i comptes a Suïssa on amagaven més de 4,5 milions d’euros entre accions, diners i joies.

L’escàndol més flagrant però, ha estat l’atac als drets fonamentals, quan Pablo Hasél i Josep Miquel Arenas, Valtònyc, van ser condemnats per injúries a la corona per unes cançons, cosa que ha portat Valtònyc a exiliar-se a Bèlgica. Com a mostra de solidaritat i de defensa de la llibertat d’expressió, poc després es va publicar la cançó ‘Los Borbones son unos ladrones’. Les informacions i escàndols que van sorgint no fan sinó avançar cap a aquesta direcció.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any