26.12.2025 - 21:40
El Consell de l’Euskalgintza ha convocat per avui dissabte 27 un gran acte públic al pavelló Bilbao Arena. En un moment en què les escomeses judicials contra el basc no s’aturen, la declaració “D’Arantzazu al món, és l’hora dels bascoparlants” ha rebut el suport de més d’un centenar de personalitats, de disciplines diverses (polítics, músics, escriptors, actors, agents culturals, periodistes…), que s’han unit per reivindicar la necessitat d’un nou Renaixement en un moment en què el futur de la llengua està en joc. Tots han fet la crida a assistir a l’acte del Bilbao Arena.
Entre els signants hi ha Kontxita Beitia, pionera del moviment de les andereños; les acadèmiques de l’Euskaltzaindia Sagrario Aleman, Aurelia Arkotxa i Miren Azkarate; els bertsolari Xabier Amuriza, Julio Soto, Aner Peritz, Sustrai Colina i Ane Labaka; els escriptors Arantxa Urretabizkaia, Anjel Lertxundi, Eider Rodriguez, Eneko Bidegain i Karmele Jaio; els músics Pello Reparaz, Fermin Muguruza, Miren Narbaiza i Eñaut Elorrieta; i periodistes, entre més personalitats.
L’acte, que es farà amb el lema “Pizkundea” [Renaixement], inclourà intervencions i espectacles. Hi participaran Amets Aranguren, Anari, Ane Labaka, Flako Fonki, Gontzal Mendibil, Gorka Urbizu, Itziar Ituño, Joseba Tapia, Maia Iribarne, Ramon Agirre i Sustrai Colina, tal com s’anuncia al web pizkundea.eus. L’acte començarà a les 17.00 i durarà unes dues hores.
En declaracions a Berria, uns quants dels signants han enumerat les raons per a ser dissabte a Bilbao. Primer han fet la fotografia de la situació. Segons Joxe Mari Agirretxe, cal fer el clam a favor de la revitalització del basc, “precisament en aquests temps en què entra en una gran emergència”. Com a mostra d’això, ha destacat que les dades demolingüístiques demostren que la situació del basc és com més va més dolenta i li preocupa veure com s’han enfortit el feixisme i l’extrema dreta, així com la tendència del sistema polític i econòmic actual a impulsar la “uniformització”.
Eneko Bidegain parla específicament de la situació a Iparralde, la zona del País Basc sotmesa a l’estat francès: “A Iparralde, el basc no és oficial, gairebé no té recursos, i crec que això s’ha de denunciar amb força i fer-hi alguna cosa.” En definitiva, que al llarg i ample d’Euskal Herria volen arrabassar als euskalduns el dret mateix d’existir.
L’escomesa judicial contra el basc també és evident. El mateix Consell de l’Euskalgintza ha dit fa poc que els tribunals han dictat més de cent sentències contra la normalització del basc en poc menys de dos anys. Ane Labaka ho afirma: “Sabem quina situació tenim, el que en diem ‘escomesa’. Com més va hi ha més sentències, i la situació em sembla més greu.”
Tanmateix, l’escomesa va més enllà de la judicial, ha remarcat Agirretxe: “L’estat francès i l’estat espanyol, amb el seu poder polític, judicial –amb totes les sentències que hi ha avui– i mediàtic, ens volen reduir al no-res, fer-nos dependents i de segona categoria a la nostra terra.”
Segons Eneko Bidegain, la situació també és molt més profunda que les decisions judicials: “Hi ha un discurs contra el basc que s’enforteix i que ha fet perdre els complexos; donen a entendre que qui sap basc en aquest país és un privilegiat, gairebé un opressor, que el basc s’imposa. I tot això són mentides, perquè el basc no té força, no té poder; que es demani el basc per a certs llocs de treball no vol dir que sigui hegemònic en la vida quotidiana, en el món laboral i en la resta. I, sens dubte, les llengües que s’imposen són el castellà i el francès, no pas el basc.”
L’hora dels euskaltzale
El Consell de l’Euskalgintza proclamarà dissabte que és l’hora dels euskaltzale, els parlants del basc. Segons Labaka, “serà una fita, servirà per a dir que som aquí i per a trobar-nos”. Les paraules “som aquí” també les fa servir Agirre: “Serà per a donar força al procés de revitalització, per a dir que som aquí: som aquí a favor del basc, i el basc és l’eina que tenim per a fer un poble igualitari, just i vital.”
Com Agirre i Labaka, Agirretxe també ha remarcat la necessitat de reaccionar: “Cal reaccionar com a persones i com a poble, i activar la nostra capacitat d’actuar, per a mantenir la nostra identitat, la vida, la capacitat de somiar, la felicitat i el riure.” I, per tant, li sembla important ser a Bilbao: “Ens és imprescindible reaccionar i actuar, com a persones i com a poble. A Bilbao sentirem això: que som una comunitat junts i que volem viure i somiar junts. És important sentir això, i, a partir d’aquí, actuar, cadascú pel seu compte i tots plegats.”
A més, Labaka ha lloat que es doni un protagonisme especial a la cultura en l’acte: “Jo, com a euskaldun, crec molt que el cant té quelcom que pot fer molt, que ens dóna molta força. Estar junts, fregar-nos i cantar junts ens donarà la força i la projecció que tant necessitem en aquest moment, perquè els temps no són els més fàcils.”
