El BBVA ara truca a la porta del Tribunal Suprem

Dos dies abans del dia de vacances per antonomàsia; quan en tota la península, amarada de suor, no es parla de cap altra cosa que de l’onada de calor i dels incendis, vet aquí que salta una sorpresa més en el món financer. En realitat, no ho és del tot, però sí per la manera absolutament secreta com el BBVA l’ha gestionada. Senzillament, el banc basc ha anat a trucar a la porta del Tribunal Suprem per torpedinar directament les decisions del govern que van endurir l’OPA, amb la qual cosa l’operació sembla embolicar-se una mica més tot fent entrar en la partida, teòricament financera, la justícia.

I, pel camí, resulta que ens adonem que el BBVA ens ha enganyat a tots, fins i tot als seus accionistes. Recordem que el conseller delegat de l’entitat, Onur Genç, assenyalava en la presentació de resultats del segon trimestre de l’any, el 31 de juliol, que encara no havien pres cap decisió sobre la presentació d’un recurs al Suprem. Avui sabem que va mentir, perquè, abans-d’ahir, l’agència Europa Press ratificava la informació que el recurs es va presentar el 15 de juliol. Això fa que dues preguntes saltin a l’aire immediatament. La primera és per quin motiu el directiu va enganyar a tothom, bo i negant un fet que ja era una realitat. Què hi guanyava? I, la segona, com és que, en un país com el nostre, on les filtracions regalimen per tot arreu, s’ha pogut mantenir en secret durant un mes que el BBVA havia fet aquest pas davant el TS. Avui no tinc resposta clara per a cap de les dues.

Això sí, curiosament, el 17 de juliol, dos dies després de la presentació del recurs, la Comissió Europea va obrir un expedient d’infracció contra Espanya pels poders discrecionals que la legislació concedeix a l’executiu per a frenar operacions corporatives com ara l’OPA del BBVA al Sabadell. Brussel·les considera que l’abast d’aquestes facultats podria anar més enllà de l’interès general i espera que Espanya modifiqui les lleis afectades. Quin efecte pot tenir aquest expedient? És casual que la presentació del recurs i l’avís de Brussel·les arribin gairebé plegats? Van lligats tots dos fets? El diari ABC anava ahir un pas més enllà i deia que el TS i la CE volen fer una pinça al govern de Sánchez.

No sé si la nova carta posada damunt la taula de l’OPA va per on diu l’ABC, però la veritat és que el to festiu que es vivia al voltant del Sabadell, per les dificultats que hi ha en superar els entrebancs de tota mena –que entre el govern i el banc vallesà havien posat per a tombar l’OPA– s’ha ennuvolat una mica, perquè els bascs (només de nom) han fet efectiva, en secret, l’amenaça que el president Carlos Torres va fer fa temps. De fet, ja anticipava la possibilitat d’anar als tribunals en cas que el govern endurís les condicions imposades al començament per la comissió espanyola de mercats i competència (CNCM), que va donar llum verda a l’OPA el 30 d’abril.

Encara que el contingut exacte del recurs no ha transcendit, sembla que el BBVA sosté que, segons la seva interpretació de la normativa vigent, l’executiu només tenia potestat per a mantenir o suavitzar les condicions fixades per la CNMC, no per a endurir-les. En canvi, l’executiu va condicionar el seu vist-i-plau al fet que, en cas de fusió, es garantís una gestió independent del Sabadell, es conservés la plantilla i en mantinguessin les oficines durant almenys tres anys, termini que pot allargar-se a cinc. A més, alguns es plantegen que caldria qüestionar també la legalitat del procés impulsat pel Ministeri d’Economia espanyol, especialment quant a la consulta pública emprada, un procediment inèdit en aquesta mena d’operacions. El govern espanyol, per la seva banda, contesta que tot es va decidir segons la llei i en nom de l’interès general.

Bé, i en la pràctica, què representa el recurs i com afecta l’operació? Quant al procés de l’OPA, en res de res. Ara bé, encara que el moviment davant el Suprem no modifica el calendari de l’operació i el BBVA obrirà el setembre el període d’acceptació, com estava previst, quan rebi el vist-i-plau de la CNMC i es publiqui el fullet, és evident que s’ha fet un pas cap a un intent de politització i judicialització de l’operació. Si l’OPA hostil ja havia sortit del seu entorn estrictament financer, com vaig comentar en la píndola de dimecres passat, en posar en un primer pla la necessitat de guanyar més “espanyolitat”, per part del seu negoci bancari, ara sembla fer un pas més enllà.

I dic “sembla” perquè el recurs només té sentit si els accionistes del Sabadell accepten l’OPA. En cas contrari, si en el període d’acceptació, finalment, es mantenen els percentatges apuntats a les votacions de la venda del TSB anglès i del “superdividend” –al voltant del 75% de l’accionariat en favor de la independència–, el recurs no és res més que paper mullat.

Si s’acceptés l’OPA, llavors el paper del TS sí que seria important per al BBVA. Però anem a pams. De moment, el TS haurà de decidir si admet a tràmit el recurs. En aquest cas, sol·licitarà l’expedient administratiu corresponent i donarà trasllat a l’advocacia de l’estat espanyol perquè hi presenti al·legacions. Tot això és temps. I ens en podríem anar a un any o més, segons que apunten alguns juristes. Llavors, si el vot del TS fos favorable al recurs del BBVA, totes les restriccions –o la part que assenyalés– afegides pel govern espanyol a les de la CNMC quedarien anul·lades i el BBVA guanyaria dos anys de temps, ja que podria fer la fusió immediatament i no hauria d’esperar els tres anys –o cinc– que li ha posat el govern espanyol abans no pugui fer-la.

També es podria fer una altra lectura més sibil·lina. Podria ser que el recurs fos una cortina de fum del BBVA de cara als seus accionistes, que són conscients dels riscs que ha corregut el seu president, veient la dificultat que té de tirar endavant l’OPA i que ja vaig explicar a l’última píndola. Amb aquest recurs quedaria clar que la maniobra arriscada del president Torres no s’ha fet sense tocar abans totes les tecles possibles per a anul·lar el que consideren una injustícia clara del govern espanyol contra ells, a més d’un “perjudici irreparable”, com el defineixen.

De moment, saben que ara es parlarà del recurs i no de les possibilitats reals de guanyar l’OPA, després de les aclaparadores votacions de les juntes del Sabadell. I penso en la cortina de fum pel fet que la polseguera que ha aixecat és perquè s’enfronta directament al govern espanyol, però, si ens hi fixem, ho fa amb un recurs que, curiosament, no té cap mena de conseqüència directa per al procés de l’OPA. Potser també això explicaria que s’hagi sabut ara i no fa un mes, abans de les juntes del Sabadell. El moment de jugar la carta és important, des d’aquest punt de vista. I, ara, després del resultat de les votacions, ho és.

Mediàticament, també s’aprofita el recurs. Em fa gràcia quan llegeixo en alguns mitjans que ara s’obre una llarga batalla jurídica. I això, dit així, és una mentida com una casa de pagès. Però, de manera subliminar, ja donen per fet que els accionistes del Sabadell acceptaran l’OPA. Vet aquí el quid de la qüestió. Perquè és evident que si els accionistes del Sabadell diuen que no, s’ha acabat la batalla abans de començar.

Però estic segur que encara queden més coses per a veure en els pròxims dies. Continuo sense descartar una millora en l’oferta, sempre que no emprenyi massa els accionistes del BBVA, perquè pensin que els fa perdre valor. Tampoc una retirada, això sí, després de demostrar que ho fan havent “lluitat” fins a l’últim moment contra tots els elements adversos que els han posat pel camí. Veurem.