19.09.2016 - 18:44
VALÈNCIA/MADRID, 19 (EUROPA PRESS)
La desocupació afecta amb major intensitat les dones al capdavant d’una família monoparental ja que, si el 22% de les dones es troba desocupada, la xifra s’eleva fins al 55% en el cas de les valencianes que encapçalen una família monoparental, segons es desprèn del V Informe #MonoMarentalitat i Ocupació elaborat per Fundació Adecco.
L’estudi –que basa les seues conclusions en una enquesta a 500 fèmines en esta situació– destaca que 7 de cada 10 dones al capdavant d’una família monoparental porta més d’un any sense treball i un 18% està en recerca de la seua primera feina.
El perfil d’estes dones és el de mares entre 36 i 45 anys, divorciada, amb un sol fill, estudis secundaris i que compartix habitatge com a mesura d’estalvi. En este sentit, l’informe detalla que mentre un 60% viu sola amb els seus fills, 4 de cada 10 conviu amb altres persones; un 60% amb els seus progenitors i/o altres familiars, un 30% amb amics o altres i un 10% amb altres famílies en esta situació.
Segons el director general de la Fundació Adecco, Francisco Mesonero, estes dones “troben dificultats per a accedir a una feina que s’adapte a les seues necessitats familiars i han de fer front a prejuís i estereotips relacionats amb el seu menor compromís, pel fet de ser mares soles”.
“Tot i això, i precisament per esta raó, la seua motivació i esforç acostumen a ser dobles, doncs necessiten treballar per a tirar endavant als seus i per això mateix no fallen”, assevera.
La Fundació Adecco posa èmfasi en la importància que estes dones troben una jornada que s’adapte a les circumstàncies personals i recorda que moltes d’elles necessiten treballar a temps parcial per a poder compatibilitzar la seua feina amb la maternitat, doncs el pagament de guarderies/cuidadors no queda cobert amb el salari que reben. Altres vegades, busquen treballar a temps complet doncs tenen suport familiar per a la cura dels seus fills, però no aconseguixen un contracte que cobrisca esta necessitat.
En este punt, l’estudi revela que un 65% de les enquestades troba dificultats per a compaginar la seua faceta professional amb la cura dels seus, pel que demanden més mesures de conciliació.
El document també constata que la feina es convertix en una “variable determinant” per a superar el risc de pobresa o exclusió i assenyala que el percentatge de dones que disposa de menys de 600 euros al mes s’eleva al 67% quan estan desocupades i cau fins al 35% quan tenen feina.
En el cas de la situació econòmica de les llars monoparentals encapçalats per una dona, l’estudi indica que gairebé la meitat (47%) disposa de menys de 600 euros al mes per a tirar endavant als seus.
RISC DE POBRESA
Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, les llars monoparentals a Espanya continuen incrementant-se: l’any passat ho van fer en un 8,1%, fins a arribar als 1.897.500, dels quals un 81,3% estan encapçalats per la figura materna. Tot i això, com alerta Fundació Adecco, en temps de recuperació econòmica, estes famílies troben més dificultats per a accedir al mercat laboral, fer front al pagament de l’habitatge i unes altres despeses fonamentals.
Fundació Adecco també fa al·lusió a la taxa de persones en risc de pobresa, que continua en màxims històrics amb un índex del 22,1%, un 0,1% menys que l’any anterior, xifra que s’eleva fins al 28,8% entre els menors de 16 anys.
Per comunitats autònomes, Andalusia i Múrcia són les més afectades, amb una taxa del 35,7% i el 31,8%, respectivament, front a Navarra (9,6%) i el País Basc (10,6%), les regions amb menor incidència de pobresa.
Un dels indicadors que s’utilitza per a calcular esta taxa és els ingressos: percebre menys de 7.961 euros en llars unipersonals o menys de 16.791 en unitats compostes per una parella i dos xiquets, es consideraria per baix del llindar de la pobresa. Així, les llars monoparentals estan especialment exposats a esta situació.
“Estimular la feina de les dones al capdavant d’una família monoparental no només les beneficia a elles com a professionals, sinó al conjunt de la societat, doncs a més d’avançar cap a la inclusió, es recolza a un grup tan vulnerable com és la infància, que representa el futur del país: els fills d’estes famílies corren un risc molt més de patir pobresa que els seus coetanis, de manera que bàsics com l’educació o la seua salut es veuen seriosament compromesos. Això pot conduir-los, al seu torn, a una futura exclusió laboral”, conclou Hostaler.
