21.07.2017 - 11:43
BILBAO, 21 (EUROPA PRESS)
El president del GBB del PNB i portaveu parlamentari, Joseba Egibar, ha afirmat que una reforma de la Constitució com la que planteja el PSOE ha de reconèixer el poble basc, català i gallec com a “subjectes polítics”.
En declaracions a Radio Euskadi, recollides per Europa Press, el dirigent jeltzale ha sostingut, a més, que existeixen ancoratges jurídico-polítics que permetrien “un canvi d’estatus polític” per a Euskadi basat en el reconeixement d’aquest subjecte polític i el dret a decidir”.
Qüestionat per la pretensió del PSOE de dur a terme una reforma de la Constitució, Egibar ha instat els socialistes al fet que, si aquesta és la seva proposta, haurien d'”entrar a un nivell de profunditat de configuració de nous subjectes polítics en l’estructura de l’Estat espanyol” de tal manera que puguin sorgir els “subjectes polítics poble basc, català i gallec” i que d’aquesta configuració pot resultar “una relació de convivència política pacífica”.
Al seu judici, el PSOE busca en l’actualitat una solució a Catalunya “pensant que es pot retrotraure en el temps al 2004, però es troba una situació complicada i que no controlen”.
“Per a una reforma Constitucional calen majories qualificades. Es parlen de definicions, nació de nacions, estat plurinacional… però amb l’advertiment sempre que la sobirania és única i indivisible i, a partir d’aquí, són molt difícils les formules que permetin garantir aquesta convivència en pau de comunitats polítiques. Si no parts del reconeixement de fets nacionals basc i català difícilment trobaràs una fórmula d’equilibri”, ha afegit.
En aquesta línia, ha assegurat que, en opinió del PNB, existeixen ancoratges jurídico-polítics que permetrien “un canvi d’estatus polític” per a Euskadi “basat en el reconeixement d’aquest subjecte polític i aquest dret a decidir”.
“Els bascs comptem amb una pau fiscal i en el futur aspirem a una hisenda pròpia plena. En aquest moment paguem un Contingent i esperem un escenari en el qual hàgim de pagar un Contingent zero perquè tindrem una configuració d’estructura política pròpia”, ha afegit.
PONÈNCIA DE CONVIVÈNCIA
Qüestionat per la ponència de Memòria i Convivència, ha reconegut que la unanimitat no serà possible en tots els temes que es tracten, però s’ha mostrat optimista ja que “està ben enquadrada la qüestió”.
En el que afecta als presos d’ETA i el seu tractament en la ponència, ha considerat que es tracta d’una qüestió que té una dimensió “personal i humanitària”.
“Parlem d’itineraris complets dins d’una legalitat que ha de ser despullada d’excepcionalitat”, ha assenyalat, per afegir que també té una “dimensió més política i que fa que l’esquerra abertzale pretengui incloure el tema dels presos en l’agenda política d’aquest país”.
Al seu judici, l’agenda política d’Euskadi té “molts temes i prioritats”, però si es pretén incloure el tema dels presos amb “rang especial seria un error”.
“Necessita un tractament profund i fora dels focus. Ha d’haver-hi un desenvolupament en política penitenciària i no donar-li la caracterització d’assumpte polític prioritari. Té la seva importància i rellevància però elevar-ho a categoria d’agenda estratègica seria un error”, ha reflexionat.
En aquesta línia, ha advertit que les decisions de l’EPPK i “translació de les seves decisions tenen un factor temporal que crida l’atenció”.
“A l’octubre farà sis anys que ETA va declarar l’alto el foc i algunes decisions es podien haver pres abans. Respecto els ritmes i temps, però l’evolució s’hauria d’haver produït amb més celeritat”, ha afegit.
