23.10.2025 - 21:40
The Washington Post · Kate Brady i Aaron Wiener
Berlín, Alemanya. El mes passat, quan un eixam de drons russos s’endinsà en l’espai aeri polonès, Varsòvia actuà amb celeritat per investigar un incident que considerà una “violació greu” de la integritat territorial de l’OTAN. Però, mentre les autoritats provaven d’esclarir els detalls de l’episodi, es començava a desplegar un segon atac, no pas al cel del país, sinó a les pantalles.
En qüestió d’hores, a les xarxes socials aparegueren desenes de milers de publicacions que asseguraven que els drons que havien traspassat l’espai aeri eren ucraïnesos, no pas russos; uns altres acusaven Polònia d’haver organitzat una operació de bandera falsa amb l’objectiu d’arrossegar l’OTAN a la guerra d’Ucraïna.
La violació de l’espai aeri de Polònia –que dirigents de països de l’OTAN han assegurat que pretenia posar a prova la preparació i la capacitat de resposta de l’aliança– va anar acompanyat d’una de les campanyes de desinformació més coordinades que es recorden al país, segons que han explicat les autoritats poloneses.
En les vuit hores posteriors al començament de la incursió, si fa no fa, es registraren més de 170.000 publicacions a les xarxes socials poloneses que feien al·lusió als drons, segons que explica Michal Fedorowicz. Fedorowicz és el president de Res Futura, un grup d’anàlisi i supervisió digital amb seu a Varsòvia. Gairebé un 40% d’aquestes publicacions deien que els drons eren ucraïnesos, cosa que donà corda a la conspiració que diu que Kíiv vol arrossegar Polònia –i l’OTAN– a la guerra amb Rússia a còpia d’orquestrar atacs contra els seus aliats i atribuir-los a Moscou.
L’anàlisi de Res Futura no determina d’una manera conclusiva quin percentatge d’aquestes publicacions procedia de bots o d’actors russos pagats; Fedorowicz, així i tot, explica que molts dels comptes que hi ha rere aquesta allau de publicacions tenien noms d’usuari amb emoticones de la bandera de Rússia. No obstant això, els resultats de la campanya són indubtables: els algorismes de les principals plataformes de xarxes socials no trigaren a omplir-se de publicacions que afirmaven que els drons eren ucraïnesos, cosa que sembrà la confusió i divisió entre la societat polonesa.
“Rússia i Bielorússia saben que no aconseguiran mai que la societat polonesa faci costat a Rússia a causa de l’historial de Moscou [al país]”, diu Fedorowicz, en al·lusió a les repetides ocupacions de Polònia per part de les forces russes. “Però saben que poden dividir-la de dins estant.”
Els governs europeus veuen les incursions de drons russos arreu del continent com un nou front en la guerra híbrida de Rússia, que combina les provocacions marcials amb campanyes de manipulació digital. Aquestes darreres setmanes, molts drons presumptament russos, o bé de fabricació russa, han franquejat l’espai aeri polonès i estonià. També s’ha informat de la presència de drons a Dinamarca i Alemanya, per bé que les autoritats encara no n’han pogut identificar l’origen. Dos diplomàtics de l’OTAN –que accedeixen a parlar amb The Washington Post anònimament per tractar informació delicada– expliquen que ambdós casos romanen sota investigació.
Les autoritats russes han negat qualsevol relació amb cap d’aquestes incursions, que molts governs europeus han presentat com a prova fefaent de la necessitat d’augmentar la despesa en defensa al continent.
Aquesta ofensiva híbrida –incursions amb drons i campanyes de desinformació– evidencia que “Rússia vol prendre el pols a Europa”, segons que explica Nerijus Maliukevicius, politòleg de la Universitat de Vílnius, a Lituània. “Més enllà de provar d’influir en l’opinió pública, les incursions també funcionen com a missions de reconeixement per a recollir més informació sobre el funcionament de les nostres defenses antiaèries europees, el funcionament dels sistemes antidrons, etcètera.”
Els governs del continent han provat d’esclarir la confusió, sovint sense èxit. L’endemà de les incursions de drons a Polònia, els funcionaris del govern i els principals mitjans de comunicació informaren que els drons eren d’origen rus. La proporció de publicacions a les xarxes socials que culpaven Ucraïna de l’episodi disminuí durant les hores següents, segons que explica Fedorowicz, però tornà a augmentar al cap d’uns quants dies.
“Després d’unes setanta-dues hores tornàrem al punt de partida, perquè la propaganda russa funciona vint-i-quatre hores el dia, set dies la setmana”, afegeix.
Una imatge particularment viral deia mostrar les restes d’un dels drons ucraïnesos que presumptament hauria participat en l’atac. Els investigadors determinaren poc després que la fotografia de l’aparell s’havia fet a Bielorússia l’any 2011.
Els experts afirmen que l’estratègia discursiva de Rússia consisteix a barrejar mitges veritats amb especulacions. Les restes de drons solen ser difícils de rastrejar, i els governs solen evitar de publicar conclusions sobre aquesta mena d’incidents abans no se’n publiquin les anàlisis tècniques, cosa que ofereix als actors pro-russos una oportunitat ideal per a esbombar la seva propaganda. “L’objectiu és crear dubte i incertesa perquè costi més de convèncer el públic que qui es troba rere aquests atacs és el Kremlin”, afirma Maliukevicius.
L’estratègia no és nova, ni tampoc es limita als incidents amb drons. L’any 2014, un avió de passatgers de Malaysia Airlines fou abatut a l’est d’Ucraïna i hi moriren tots els passatgers. Rússia negà repetidament qualsevol vincle amb el cas, i publicacions pro-russes a internet digueren que la responsable d’abatre l’avió havia estat Ucraïna.
Enguany, les xarxes socials i els fòrums en línia alemanys s’han omplert de missatges que insinuen que els drons no identificats albirats prop d’infrastructures clau –com ara aeroports, centrals elèctriques i drassanes– responen a una estratègia encoberta del govern alemany per a atiar la por del públic i augmentar el suport al rearmament del país. Algunes altres publicacions, ras i curt, qüestionen que aquests albiraments s’hagin produït en primer lloc.
Després dels albiraments, alguns grups coneguts per haver defensat opinions pro-russes, com el partit Alternativa per a Alemanya (AfD), aprofitaren la confusió inicial per a reiterar el suport a Moscou mentre el govern continuava provant d’identificar l’origen dels aparells.
“El canceller i els seus aliats s’afanyen a responsabilitzar l’estat rus, sense proves, de la presència. Aquestes acusacions generals alimenten la histèria bèl·lica i amenacen de desestabilitzar la població alemanya”, escrigué l’AfD a X.
Mentrestant, els governs europeus s’afanyen a contrarestar tant els drons com la desinformació russa.
La Comissió Europea ha impulsat la creació de l’anomenada “muralla de drons”, un sistema integrat de detecció i defensa antidrons de cap a cap de la frontera oriental de la UE, mentre finança programes per a monitorar i controlar la desinformació a les xarxes, que Brussel·les presenta com una amenaça a la seguretat del continent.
“Rússia duu a terme una campanya híbrida contra Europa”, afirmà la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en un discurs fa poc. “Vol posar a prova les nostres fronteres, les nostres defenses i les nostres democràcies”.
Fedorowicz, per una altra banda, assenyala que els governs europeus solen veure’s impotents a l’hora d’aturar la desinformació a les xarxes socials, atès que la gran majoria de plataformes són propietat d’empreses dels Estats Units o d’uns altres països. Això, diu, dificulta la regulació d’aquestes plataformes, moltes de les quals són enormement populars al continent.
L’investigador cita un sondatge publicat fa poc que revelà que tres quartes parts dels polonesos s’informen sobre el món per les xarxes socials. “El taló d’Aquil·les de la UE són les xarxes socials, perquè no les poden controlar”, afirma.
Ellen Francis, de Brussel·les estant, ha contribuït en aquest reportatge.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
