11.06.2025 - 12:17
|
Actualització: 11.06.2025 - 13:05
Mònica Martínez Bravo, consellera de Drets Socials, ha comparegut per iniciativa pròpia al parlament per a retre comptes sobre el cas de la menor de dotze anys que va ser violada per una xarxa de pederàstia. La consellera ha reconegut que el sistema va fallar. “El sistema va protegir la menor com va poder i l’acció dels professionals va ser clau, però no n’hi va haver prou. Tot i l’actuació, el sistema va fallar a la menor i res no pot compensar el mal que va sofrir durant la seva adolescència”, ha dit Martínez Bravo.
La consellera ha donat més detalls sobre el cas de la menor, però també ha exposat algunes dates i detalls que no acaben de casar amb el relat que va explicar l’ex-cúpula de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) ara fa dues setmanes al parlament.
Per exemple, la consellera avui ha dit que la denúncia d’abusos es va fer el maig del 2021 i, en canvi, l’ex-cúpula havia explicat que havia estat a l’octubre, arran d’una fugida de dos dies. Martínez Bravo també ha dit que l’escola va detectar els abusos i va avisar els serveis socials, però l’equip anterior assenyalà que l’escola havia detectat la inestabilitat familiar que motiva l’ingrés al centre d’infants. La consellera ha explicat les xifres a partir d’un informe jurídic que va encarregar ella mateixa.
La menor va ingressar en un centre d’infants a petició dels pares el maig del 2021. En aquest centre, la menor hi passava unes quantes nits, les sortides es podien controlar més i els educadors provaven d’establir-hi una relació de confiança. L’octubre del 2021 va desaparèixer durant dos dies. Quan va tornar l’equip d’educadors socials va començar a explorar-la i va detectar que tenia una relació amb un home que, presumptament, era molt més gran que ella. Finalment, la jove ho va confessar i, segons l’ex-cúpula de la DGAIA, es va presentar una denúncia als Mossos d’Esquadra.
La consellera ha explicat que l’actuació dels educadors socials va ser clau per a destapar la xarxa de pederàstia, malgrat les mancances.
Un cas “complex” i els errors detectats
Martínez Bravo ha dit: “La primera conclusió és que no hi ha un error concret ni una solució fàcil. És un cas molt complex amb moltes arestes i el sistema de protecció de la infància va funcionar tan bé com va ser possible amb les eines que hi havia.” Segons la consellera, cal fer una valoració profunda sobre què va fallar.
En la compareixença, Martínez ha explicat que, arran del cas, s’han detectat unes quantes disfuncions. Ha dit que hi va haver retards en els protocols d’abusos sexuals; que inicialment es va fer un treball de guarda, però que també s’hauria pogut enviar a un centre especialitzat; que es va obrir un expedient de desemparament –quan la jove es va escapolir–, però que no es va tancar i va caducar el juliol del 2024; i que va ser molt difícil de tenir informació sobre la situació de desprotecció perquè no s’ha tingut accés a la informació dels Mossos i no se sabia la magnitud de la xarxa de pederàstia.
“Hem de posar tots els mitjans perquè això no torni a passar”, ha dit. Martínez Bravo ha explicat que la reestructuració de Drets Socials i la refundació de la DGAIA – ara anomenada Direcció General de la Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència, DGPPIA– van en aquesta línia. Així i tot, ha dit que la lluita contra els depredadors sexuals interpel·la tothom. “No podem actuar de manera reactiva quan hi ha una víctima. Cal passar a l’acció proactiva, amb prevenció i més educació, acompanyant-los de millor manera, actuant i perseguint tot el submon de perversió d’una manera més efectiva”, ha dit.
La consellera ha explicat que es faria una nova comissió mixta amb els Mossos d’Esquadra que inclou campanyes de sensibilització i l’ús de la intel·ligència artificial per a detectar casos com la de la menor violada. Així mateix, s’oferiran recursos en línia com a canals de denúncia per als infants i adolescents. “La comissió mixta ha de convertir-se en un òrgan recurrent per a detectar els casos”, ha dit.
