10.01.2017 - 20:14
MADRID, 10 (EUROPA PRESS)
Dos fills del financer Javier de la Rosa, Javier i Gabriela, declararan aquest dimecres davant el jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata per les sospites que van percebre comissions juntament amb el fill menor dels Pujol, Oleguer, en el marc de la compravenda d’oficines del Banc Santander.
El magistrat els ha citat en qualitat d’investigats per un delicte de blanqueig de capitals.
Segons defensa la Fiscalia Anticorrupció, els pagaments irregulars, que superen els sis milions d’euros, van ser canalitzats a través de la societat pantalla amb seu a Holanda Marway.
L’empresa era utilitzada pel menor del clan Pujol, Oleguer, per introduir al mercat, d’amagat del fisc, capitals procedents de la venda de 1.152 sucursals del Banc Santander, que es va tancar per un total de 2.177,38 milions d’euros.
El magistrat ha citat, a més, José María de Villalonga Bardella i el seu fill José María de Villalonga Cabarrocas, als quals també es relaciona amb el repartiment de comissions.
Dimecres serà el torn del menor del clan. En una sentència del passat 13 de desembre, De la Mata ha afirmat que el fill menor del matrimoni Jordi Pujol i Marta Ferrusola va signar el novembre del 2007 un contracte de compra de les sucursals del Banc Santander per un total de 2.012.889.663,99 euros més 317 milions d’euros d’IVA actuant en representació de la societat limitada Samos Servicios i Gestiones.
De la Mata detalla en la seva sentència del 13 de desembre que no es tracta d’investigar l’operació en si –les indagacions sobre l’operativa van ser ja arxivades per Pedraz– sinó que els fets objecte d’investigació en aquesta causa estan referits a l'”ocultació i blanqueig de les comissions que van ser cobrades per persones físiques” amb motiu de l’operació de compravenda mitjançant la utilització d’estructures societàries radicades en tercers països i la subcontractació en cadena dels serveis sol·licitats, “aconseguint així que la Hisenda Pública no fos coneixedora de la percepció de les mateixes”.
Fins a dues vegades ha manifestat raons d'”urgència” per formalitzar l’acte malgrat que el notari ha advertit que no havia pogut accedir al Registre per comprovar càrregues sobre les finques i de l’absència d’exhibició dels títols pel banc.
L’operació es va portar a terme després que el Santander posés en venda la pràctica totalitat dels béns immobles dels quals era titular a condició que se li arrendessin tot seguit, un procediment que es va denominar “Project Brick”.
Dins del citat procés, Samos Servicios i Gestiones SLU va acordar l’adquisició dels immobles, que sumaven 437.834,83 metres quadrats.
Per tal de finançar el pagament, Samos va obtenir préstecs de tercers i va acordar amb el Santander rebre d’aquest una renda de 101 milions d’euros durant el primer any que s’ajustaria anualment.
SOCIETATS PANTALLES PER CANALITZAR FONS
Per a l’operació es va comptar amb la participació de diferents experts i es van utilitzar les societats Marway BV i ARD Choille BV –que haurien estat utlitzades com a societats pantalles– i que eren controlades per Jacobs Broers i John Willeken MacDonald a través del grup ITPS.
Aquestes persones haurien cobrat un 2,2 % del volum total de fons canalitzats a través d’aquestes societats, la qual cosa els hauria proporcionat un benefici d’un mínim de 253.000 euros.
El jutge afegeix que existeixen indicis que les persones físiques beneficiàries dels fons canalitzats a través d’ARD Choille BV han estat Oleguer Pujol i el seu exsoci Luis Iglesias Rodríguez Vinya, gendre de l’exministre Eduardo Zaplana, que van rebre 5.089 milions a través de Aegle Internacional procedents d’ARD Choille.
Les persones beneficiàries dels fons canalitzats a través de Marway haurien estat Javier de la Rosa Misol i la seva germana Gabriela, a través de Barcem BV; i José Luis Villalonga Bardella i José María Villalonga Cabarrocas, a través de Davenport Trading Group Limited.
D’altra banda, el jutge esmenta a Drago Real Estate Partners, un fons d’inversió tancat que va ser el que va impulsar el projecte de compra d’immobles juntament amb Phoenix Life Assurance LTF i altres inversors constituïts al voltant de Sun Capital Partners, i precisa de manera detallada en la seva sentència la participació de totes elles en l’operació juntament amb la immobiliària VICA S.A..
DE LA MATA ASSUMEIX LA INVESTIGACIÓ DE TOTA LA CAUSA
El titular del Jutjat Central d’Instrucció 5 de l’Audiència Nacional, José de la Mata, va assumir el mes de desembre passat tota la causa relativa al patrimoni de la família Pujol-Ferrusola, i va acceptar així la part que havia començat el seu company Santiago Pedraz.
En una sentència, De la Mata va explicar que en vista de les diligències seguides en els dos jutjats existeix una connexitat entre totes dues, tant en relació amb els inculpats com amb els fets punibles, per la qual cosa la seva acumulació resulta “necessària”.
La unió de les dues parts investigades es va produir després que Pedraz s’inhibís el passat setembre a favor de De la Mata, acceptant així part de la petició feta per la Fiscalia Anticorrupció, que va sol·licitar que tota la causa relativa a Oleguer s’unís a la investigació ja en curs del Jutjat Central d’Instrucció 5 sobre el presumpte blanqueig de capitals contra diversos membres de la família, entre els quals hi ha els patriarques Jordi Pujol i Marta Ferrusola.
L’assumpte va arribar a l’Audiència Nacional a finals del 2015 des del Jutjat d’Instrucció número 31 de Barcelona Beatriz Balfagón.
Segons assenyala De la Mata en un altre dels actes que va dictar aquest mateix dia sobre els Pujol –un total de cinc–, el relatiu a l’assumpció de competències sobre aquesta part de la investigació als Pujol, l’esmentada connexitat s’acreditaria en diversos indicis.
Entre aquests indicis hi ha vincles existents entre els membres de la família, les seves pautes comunes de comportament, la coordinació d’activitats, l’assignació de rols, la distribució o repartiment de quantitats multimilionàries entre tots ells en funció dels ingressos que rebien en els comptes bancaris ocults que mantenien en jurisdiccions estrangeres i el particular sistema de rendició de comptes per controlar aquests repartiments de fons.
