Els dofins, víctimes oblidades de la guerra d’Ucraïna

Els estralls del conflicte han causat un augment de les morts d'aquests cetacis que els experts titllen d'extraordinari

VilaWeb
Un dofí jau mort a la costa de la Mar Negra, a Ucraïna. Fotografia: Ivan Rusev
Redacció
10.08.2022 - 21:40
Actualització: 10.08.2022 - 21:46

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

En gairebé mig any de conflicte, la invasió russa d’Ucraïna ha causat desenes de milers de morts i ferits, ha fet miques centenars de ciutats i ha empès milions d’ucraïnesos a emigrar. Però l’impacte del conflicte ha tingut conseqüències molt més enllà del terreny de batalla, amb afectacions greus no solament per als ciutadans sinó també la flora i la fauna del país. Una de les espècies més perjudicades han estat els dofins de la mar Negra, l’hàbitat dels quals ha estat deteriorat irremeiablement pels estralls de la guerra –amb conseqüències funestes per a una població que fins enguany havia tingut bona salut.

Un augment de morts extraordinari

Cada estiu, les ones arrosseguen el cos inert d’un dofí o dos a la riba del parc nacional de les llacunes de Tuzli, al sud-oest d’Ucraïna. Però enguany els investigadors n’hi han trobat gairebé una trentena. El parc no és pas l’únic indret on els cossos d’aquests cetacis s’han anat acumulant: a la costa turca, a l’extrem oposat de la mar Negra, la Fundació de Recerca Marina de Turquia n’ha comptat més de vuitanta, un augment interanual que han titllat d’extraordinari.

El fenomen és encara més preocupant atès l’estat en què la gran majoria d’aquests cossos arriben a les platges d’una de les mars interiors més grans del planeta. Generalment, els cetacis acaben anant a parar a la costa després d’haver mort per asfíxia, generalment causada per haver acabat atrapats en xarxes pesqueres o a la sorra, per la qual cosa l’estat dels cossos que s’hi troben sol ser bo. Ara, no és pas allò que Ivan Rusev, biòleg i director del parc nacional de les llacunes de Tuzli, ha constatat aquest estiu.

Gairebé cap de la vintena llarga de cossos que han arribat al llarg aquests darrers mesos a la reserva mostraven símptomes de mort per asfíxia. Sí que tenien, en canvi, tota mena de ferides, cremades, signes de malnutrició i, fins i tot, amputacions.

Segons l’investigador, és tan sols la punta de l’iceberg. La xifra de cossos que arriben a la costa és sempre una proporció molt petita del total de cetacis que es moren cada any la mar Negra, i el fet que bona part de la costa ucraïnesa sigui sota ocupació de l’armada russa impossibilita als responsables del parc de fer una investigació més a fons sobre el fenomen. Rusev, tanmateix, és pessimista, i calcula que el total de dofins morts enguany a la mar podria superar els dos mil.

La guerra, el denominador comú en les morts de dofins

Els experts atribueixen aquest esclat en la xifra de dofins morts a uns quants factors, però tots comparteixen un denominador comú: la guerra. Un dels principals culpables és la interferència dels sonars dels vaixells de la marina russa que patrullen la costa ucraïnesa amb el delicat sistema de navegació d’aquests cetacis, que es basen en els sons submarins per orientar-se i trobar menjar. El soroll subaquàtic no mata directament els dofins, però sí que els pot fer perdre el rumb i que es moguin cap a indrets de la mar on sucumbeixen a la fam i les malalties, i es moren de gana o de cansament. Aquesta teoria podria explicar, per una altra banda, per què els investigadors han registrat un èxode inusualment gran d’espècies marines cap a la costa búlgara i turca al sud de la mar Negra, dues àrees més allunyades dels efectes del conflicte.

Un altre causant és l’impacte immediat de les bombes que cauen a les àrees costaneres, que si bé no solen afectar directament els dofins, sí que en comprometen les fonts d’alimentació. La presència d’organismes com ara els rodòfits, unes algues clau per al manteniment de peixos i dofins, ha disminuït molt d’ençà de l’esclat del conflicte.

La contaminació derivada dels explosius, finalment, és un altre factor a tenir en compte: les toxines alliberades per la detonació d’explosius, fins i tot a quilòmetres de la costa, pot filtrar-se a l’aigua freàtica i acabar anant a parar a la mar, on perjudica tant els dofins com els peixos i mol·luscs de què s’alimenten.

Un present incert, un futur pitjor

Si el present dels dofins a la mar Negra és incert, el futur immediat no ofereix gaires raons més per a l’optimisme. Després de mesos de tombs en matèria d’estratègia bèl·lica, el front del conflicte sembla haver-se estabilitzat a l’est i a la costa sud d’Ucraïna, amb els aiguamolls de la costa de la mar Negra i la mar d’Azov en especial perill.

Segons el vice-ministre de Protecció Ambiental i Recursos Naturals ucraïnès, Olexànder Krasnolutski, l’extensió de la zona sota amenaça per la guerra és d’unes 400.000 hectàrees, incloent-hi la desembocadura del riu Dniéper –el més important del país– i catorze aiguamolls declarats d’importància internacional per la UNESCO. Les afectacions als paratges naturals, segons que va explicar, ja són d’uns quants milers de milions de dòlars i no faran més que créixer durant mesos vinents, amb conseqüències previsiblement adverses per als dofins i la resta de fauna de la regió.

Rússia, mentrestant, continua espolsant-se les culpes i al·lega que l’augment de les morts de dofins respon merament als impactes de la pesca a la mar Negra. En un moment en què l’activitat pesquera ha disminuït considerablement a conseqüència, també, del conflicte, és una excusa de mal pagador.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes