24.02.2026 - 20:16
|
Actualització: 24.02.2026 - 20:37
Una investigació de la ràdio pública nord-americana NPR indica que el Departament de Justícia dels Estats Units va retenir o retirar de la base de dades pública alguns documents dels anomenats arxius d’Epstein en què també apareixen referències al president, Donald Trump. Segons l’emissora, hi ha desenes de pàgines catalogades dins el sistema del departament però no són accessibles en la publicació oficial feta aquests darrers mesos.
L’anàlisi de NPR es basa en la revisió de números de sèrie i registres documentals presents en el banc de dades dels arxius, a més de registres de casos de l’FBI, correus electrònics i índexs de proves judicials difosos a final de gener. Aquesta comparació assenyala que hi ha més de cinquanta pàgines d’entrevistes i notes d’investigació que no han estat publicades tot i constar als registres oficials.
Entre els documents que no s’han difós hi ha entrevistes de l’FBI i anotacions de converses amb una dona que va acusar Trump d’haver-la agredida sexualment quan era menor d’edat fa dècades. Segons la investigació, l’FBI la va entrevistar unes quantes vegades, però solament una de les declaracions –del 2019 i sense cap referència a Trump– és actualment al banc de dades públic. En total, dels quinze documents associats a aquest testimoni dins el material probatori del cas contra Ghislaine Maxwell, tan sols set s’han fet públics. La resta, incloses notes de diverses entrevistes, no apareixen als arxius accessibles.
El Departament de Justícia va declinar de respondre a les preguntes de NPR sobre aquests documents concrets. Més tard, una portaveu va reiterar que el fet de no publicar qualsevol arxiu pot respondre a motius legals, a la protecció de material sensible, a duplicacions o a la vinculació amb investigacions federals en curs.
Una acusació dins els registres interns de l’FBI
La investigació també indica que l’estiu passat l’FBI va fer circular internament una llista d’al·legacions relacionades amb Jeffrey Epstein en què apareixia el nom de Trump. Moltes d’aquestes acusacions van ser marcades pels agents com a no verificables o poc creïbles, però almenys una va ser derivada a l’oficina de Washington amb l’objectiu d’entrevistar l’acusadora. Segons aquests documents, la dona afirmava que el 1983, quan tenia uns tretze anys, Epstein la va presentar a Trump i que aquest la va agredir sexualment. Dels més de tres milions de pàgines d’arxius difoses pel Departament de Justícia aquests darrers mesos, aquesta acusació apareix solament en còpies d’una llista interna de l’FBI i en una presentació del departament.
Uns altres documents relacionats amb testimonis del cas també han estat retirats temporalment o modificats aquestes darreres setmanes, segons la comparació feta per NPR entre diferents versions del banc de dades.
Sobre aquestes informacions, una portaveu de la Casa Blanca va afirmar que Trump havia estat “totalment eximit” de qualsevol acusació vinculada amb Epstein i que l’administració havia cooperat amb les investigacions i amb el congrés. Segons la portaveu, la publicació de milers de pàgines d’arxius demostra la voluntat de transparència del govern.
Alhora, responsables del Departament de Justícia han assegurat que cap document no s’ha retirat per evitar incomoditats polítiques o perjudicis en la reputació de figures públiques.
Polèmica política a Washington
La gestió dels arxius d’Epstein s’ha convertit en un nou focus de tensió política a Washington. Aquestes darreres setmanes, membres dels dos grans partits han criticat la manera com el Departament de Justícia ha publicat la documentació i han reclamat més transparència en les decisions sobre quins materials es fan públics i quins no. El cas continua despertant controvèrsia anys després de la mort d’Epstein i del judici contra la seva col·laboradora Ghislaine Maxwell, condemnada a vint anys de presó per tràfic sexual. Les noves revelacions tornen a posar en qüestió fins a quin punt la publicació dels arxius ha estat completa.
