05.09.2015 - 06:00
Amb aquesta dita sempre m’imagino un estany serè, amb l’aigua quieta i el renou que provoca una pedra deixada caure al mig. La pedra s’enfonsa i provoca unes ones concèntriques que expandeixen aquell moviment inicial.
Passa el mateix amb les notícies que es transmeten i retransmeten de boca a orella, de boca a orella, fins arribar als racons més recòndits i insospitats.
Ja ho diuen, que si no vols que se sàpiga, no ho facis. Altrament, segur que s’acabarà sabent, en un degoteig constant de persona a persona, en una proporció exponencial i incontrolable.
