Allò que havia de ser una incidència ferroviària va acabar essent un acte de discriminació lingüística del personal del tren. Divendres, l’actor Roger Batalla va pujar a un tren Alvia a l’estació de Lleida-Pirineus amb destinació a Barcelona. El comboi, que havia de sortir a les 20.58, va acabar anant amb retard, i el trajecte es va complicar encara més quan el tren es va aturar a l’altura de Sant Vicenç de Calders.

Segons Batalla, el tren es va aturar i, uns vint minuts després, l’interventor va entrar al vagó per informar els passatgers de la situació. “Arribarem amb una hora de retard. Hi ha un incident a Sants”, va anunciar en castellà. I afegí que hi havia uns quants trens davant seu intentant d’entrar a l’estació.

En aquell moment, Batalla es va adreçar a l’interventor per fer una pregunta breu: “Som en un túnel?” La resposta del treballador va ser en castellà: “No t’entenc.” Batalla explica que va repetir la pregunta vocalitzant més clarament, pensant-se que potser havia parlat de pressa i no l’havia entès. L’interventor li va replicar amb una frase en basc, que Batalla no va comprendre: “Tu em parles català i jo en basc. Tu no m’entens a mi, jo no t’entenc a tu”, va afegir l’interventor, aquesta vegada en castellà.

Arribats a aquest punt, en un ambient de tensió, Batalla va replicar-li en castellà i li va explicar que eren a Catalunya i que tenia el dret de parlar en català, una llengua que ací és oficial. Batalla reconeix que va ser un error canviar al castellà: “Vaig fer una cosa que no havia d’haver fet. Però si em va dir que era basc, vés a saber si no m’entenia…” El revisor que acompanyava l’interventor encara va reforçar l’argument del company: “Som a Espanya.” Batalla va respondre que també eren a Catalunya i que el català hi és oficial.

“Sempre sou els mateixos”

La discussió va anar pujant de to. L’interventor, segons Batalla, va començar un monòleg en què va barrejar la qüestió lingüística amb referències polítiques, amb un to agressiu. “Sempre sous els mateixos. És que els independentistes, una altra vegada amb la llengua”, va dir. En vista de la situació, Batalla va optar per deixar el diàleg. Segons ell, el conflicte s’hauria pogut resoldre amb una interacció molt més simple i educada.

Batalla considera que l’actitud dels treballadors reflecteix una percepció jeràrquica de les llengües: la idea que el castellà ocupa una posició superior i que l’ús del català es pot interpretar com una reivindicació política o una provocació. Diu que en cap cas no volia imposar el català, sinó recordar que els ciutadans tenen el dret d’expressar-se en una llengua oficial.

“L’home s’ho va agafar a títol personal i em va voler ensenyar com havia d’atendre algú que no conec. Si li ho hagués dit en francès o italià, això hauria passat?”, es demana Batalla. “Això hauria passat a Suïssa o Bèlgica, on conviuen altres llengües?”, afegeix.

Reconeix que aquests darrers anys ha guanyat molta més consciència del fet de mantenir la llengua, sobretot a partir del 2022, quan va tornar de viure quatre anys a Madrid. “Quan era petit, de seguida canviava perquè és allò que t’ensenyaven. Deien que era per educació i aquestes coses falses”, diu. El 2022, després d’haver viscut durant quatre anys a Madrid, va tenir clar que no canviaria més de llengua.

L’escena la van sentir una quinzena de passatgers i una jove es va atansar a Batalla per a expressar-li solidaritat i el desacord amb l’actitud del personal del tren. “Em va reconfortar. Era basca [com l’interventor] i em va dir que si volia posar denúncia, faria de testimoni. Amb ella li parlava en català i ella en castellà”, explica Batalla. El tren va arribar finalment a Barcelona passades les onze de la nit, amb més de cinc quarts de retard.