[EN DIRECTE] Maduro declara davant un tribunal de Nova York

"Presoner de guerra"

Segons la BBC, que informa des del jutjat de Nova York, un membre del públic ha començat a cridar a Maduro que "pagaria" pel que havia fet al final de la lectura de càrrecs. El president s'ha girat cap a ell i li ha respost que és un "president segrestat" i un "presoner de guerra", abans de ser escortat per la porta del pati del darrere.

17 de març: pròxima vista

Els mitjans nord-americans informen que la vista següent del cas és prevista per al 17 de març. El jutge ha ordenat a Maduro de tornar-hi a comparèixer.

No demanen la llibertat sota fiança

Ara com ara, els advocats de Nicolás Maduro i de Cilia Flores han dit que no demanaran la llibertat sota fiança, però sí que presentaran una sol·licitud més endavant.

Amb els peus encadenats

Segons informen els mitjans estatunidencs, Maduro ha entrat a la sala amb roba de presó, auriculars per a traduccions i els peus encadenats. Ha declarat també que encara és el president de Veneçuela i que ha estat segrestat.

Maduro i Flores han estat traslladats als jutjats sota fortes mesures de seguretat.

Maduro es declara no culpable

El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, s'ha declarat avui no culpable dels quatre càrrecs contra ell: "Sóc innocent. No sóc culpable. Sóc un home decent", ha dit davant del jutge Alvin Hellerstein.

Com ell, Cilia Flores també s'ha declarat innocent dels càrrecs de conspiració per narcotràfic: "Completament innocent".

Maduro declara davant d'un tribunal de Nova York

Tot està a punt per a la primera vista de Nicolás Maduro davant de la justícia dels EUA, després de ser segrestat fa 48 hores pels EUA. Tant ell com la seva dona, Cilia Flores, estan assenyalats per diversos delictes de narcotràfic i tràfic d'armes.

Avui s'ha sabut que Maduro ha contractat a Barry Pollack com a advocat. Pollack va ser un dels advocats de Julian Assange, el fundador de Wikileaks.

Els EUA insisteixen amb el seu relat

Durant la sessió extraordinària del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, els EUA han mantingut en tot moment el relat sobre el segrest de Nicolás Maduro. El representat estatunidenc, Michael Waltz, ha parlat d'una "operació policial" i s'ha referit a Maduro com a "narcoterrorista il·legítim". De fet, s'ha preguntat quina classe d'organització és l'ONU si el tracta com un cap d'estat democràticament electe. "No estem ocupant un país", ha insistit.

La CE demana d'incloure l'oposició en la transició

La Comissió Europea ha demanat avui una “transició democràtica” a Veneçuela i que aquesta pugui ser “liderada pel poble veneçolà”. Una “transició” que, segons un portaveu de la Comissió, també ha d’incloure els líders de l’oposició, Edmundo González i María Corina Machado. D’ells dos, Brussel·les ha destacat que “han lluitat incansablement per la democràcia i els drets humans” a Veneçuela.

Rússia i la Xina condemnen "l'agressió armada"

Continua la sessió extraordinària del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Rússia i la Xina han condemnat "l'agressió armada" dels EUA contra Veneçuela. El representant rus, Vasili Nebenzia, ha dit que "no hi ha ni hi pot haver cap justificació per als crims cínicament comesos pels EUA a Caracas."

Per part seva, el representant xinès, Geng Shuang, ha denunciat que els EUA "han trepitjat la sobirania veneçolana, la seva seguretat i els seus drets i interessos legítims" i ha incidit que "cap país pot ser la policia del món ni cap estat es pot erigir en jutge internacional."

L'ONU diu que Trump contravé el dret internacional

Les Nacions Unides han advertit que la intervenció militar dels Estats Units a Veneçuela per a segrestar el president Nicolás Maduro contravé el dret internacional i no respecta els principis de la Carta de les Nacions Unides.

Avui es reuneix d'urgència el Consell de Seguretat de l'ONU i el secretari general de l'organització, António Guterres, ha expressat “la imperiosa necessitat que tothom respecti plenament el dret internacional, inclosa la Carta de les Nacions Unides, que constitueix la base per al manteniment de la pau i la seguretat internacionals."

Grenlàndia rebutja qualsevol "fantasia" de Trump

El primer ministre de Groenlàndia, Jens-Frederik Nielsen, ha reclamat avui respecte al president dels Estats Units, Donald Trump, a qui ha retret la seva retòrica intervencionista i, si bé ha deixat la porta oberta a una negociació, ha descartat la "fantasia" d'una annexió.

"Estem oberts al diàleg. Estem oberts a les converses. Però ha de ser a través dels canals adequats i respectant el dret internacional. I els canals adequats no són publicacions aleatòries i irrespectuoses per les xarxes socials", ha assenyalat Nielsen a Facebook.

Nielsen ha reaccionat en aquests termes a les darreres afirmacions de Trump en les quals reclamava el control de Groenlàndia "per motius de seguretat" i criticava la gestió de l'illa que duu a terme Dinamarca.

"El nostre país no és un objecte de la retòrica d'una superpotència. Som un poble. Una terra. I una democràcia. Això s'ha de respectar", ha dit Nielsen.

Les aspiracions expansionistes de Trump sobre Groenlàndia han estat una constant des que va tornar a la Casa Blanca. Amb la justificació de la seguretat nacional, apel·lant a la presència de vaixells xinesos i russos a la regió, el president ha reclamat el control de l'illa.

Mèxic reitera el rebuig a l'ofensiva dels EUA

La presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, ha defensat avui el dret de les nacions a elegir el seu propi model polític, econòmic i social "sense pressions externes". Ho ha dit reiterant el rebuig a la intervenció militar dels Estats Units a Veneçuela: "La sobirania i els principis dels pobles no són negociables."

Sobre la situació de seguretat a Mèxic, vinculada precisament al tràfic de drogues cap als EUA, Sheinbaum ha defensat atendre les causes de la crisi per a "erradicar aquest mal social i evitar que les drogues arribin tant als EUA, com a Mèxic o a qualsevol país."

França i Alemanya defensen Grenlàndia

Les autoritats de diversos països europeus, entre ells França i Alemanya, han defensat la sobirania de Grenlàndia davant les amenaces provinents de Donald Trump.

Els governs europeus han subratllat la necessitat d’avançar en el rearmament del continent i d’incrementar la despesa militar per fer front a la “impotència” que, segons que alerten, genera aquesta mena de situacions.

“El futur de Grenlàndia correspon als grenlandesos i als danesos. Són ells els qui decideixen què volen fer. No podem tolerar una modificació de les fronteres mitjançant la força”, ha afirmat el portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers francès, Pascal Confavreux, en una entrevista a la cadena TF1.

Confavreux ha reaccionat així a les declaracions de Trump sobre la seva voluntat de situar l’illa sota control nord-americà. Groenlàndia forma part del Regne de Dinamarca, membre de la Unió Europea. “El que diu Dinamarca és que els Estats Units han de deixar de banda les amenaces, sobretot tenint en compte que es tracta de dos aliats dins l’OTAN”, ha remarcat el portaveu francès.

De camí als jutjats

La policia ha traslladat el president de Veneçuela, Nicolás Maduro, en un jutjat de Nova York. El mandatari ha sortit des d'un centre de detenció de Brooklyn, a Nova York, on ha estat reclòs els darrers dos dies. Està acusat de delictes relacionats amb el narcotràfic i les armes.

Segons imatges difoses per la cadena WABC, Maduro ha estat vist sortint d’un vehicle blindat que formava part del comboi policíac. En el vídeo, l’exmandatari apareix vestit amb una granota de color beix.

Poc després, un helicòpter amb Maduro a bord ha aterrat en un heliport proper al tribunal de Nova York on està previst que comparegui al llarg del dia. Després de l’aterratge, ha estat escortat fins a una furgoneta per continuar el trasllat fins a la seu judicial.

Maduro serà jutjat per un tribunal federal sota la supervisió del jutge Alvin K. Hellerstein, que té 92 anys i té l'estatus de sènior des del 2011, una espècie de mitja jubilació per als jutges federals dels Estats Units.

HAPPENING NOW: Nicolás Maduro is escorted off a helicopter and into an armored vehicle by law enforcement, heading to a New York City courtroom for his arraignment. pic.twitter.com/XSeM300wEF

— Fox News (@FoxNews) January 5, 2026

Petro apuja el to contra Trump

El president de Colòmbia, Gustavo Petro, ha condemnat les amenaces de Trump que diu ha rebut en les darreres hores per part del seu homòleg nord-americà, d'ençà del segrest de Maduro. Petro ha advertit que, “per la pàtria”, seria capaç fins i tot de tornar a agafar les armes, malgrat haver-les abandonat després del seu passat guerriller.

En un llarg missatge publicat a les xarxes socials, el mandatari colombià ha recordat que va jurar no tornar a empunyar cap arma arran de l’acord de pau de 1989. “Tot i que no he estat militar, sé què és la guerra i la clandestinitat. Vaig jurar no tocar mai més una arma, però per la pàtria tornaré a prendre les armes que no vull”, ha afirmat.

Petro també ha rebutjat amb duresa les acusacions provinents de l’Administració Trump. “No sóc il·legítim ni narcotraficant. L’únic bé que tinc és la casa familiar, que encara pago amb el meu sou. Els meus extractes bancaris són públics i ningú pot dir que hagi gastat més del que guanyo. No sóc cobdiciós”, ha assegurat.

Petro ha defensat les polítiques del seu govern contra el narcotràfic i els grups armats, citant l’erradicació de cultius il·lícits, detencions, bombardejos controlats, confiscacions rècord i la persecució del finançament d’aquestes organitzacions. També ha advertit els Estats Units contra qualsevol intervenció militar, alertant que “matarien molts nens”.

“Si bombardegen camperols, es convertiran en milers de guerrillers a les muntanyes”, ha advertit el president, que ha acusat la Casa Blanca de deixar-se portar per informació “completament errònia”, influïda pels “interessos de polítics colombians” vinculats a la “màfia”.

Hoy veré si las palabras en inglés de Trump se traducen como dice la prensa nacional. Por tanto, más tarde las responderé hasta saber lo que significa realmente la amenaza ilegítima de Trump.

En cuanto al señor Rubio que desliga autoridades del presidente y dice que el…

— Gustavo Petro (@petrogustavo) January 5, 2026

Militars cubans morts

Trump amenaça Cuba

"Cuba està preparada per a caure", ha dit Donald Trump, en una conversa amb periodistes a l'avió presidencial Air Force One. "No sé com poden aguantar, però Cuba ara no té ingressos, els obtenen tots del petroli veneçolà, i ara Cuba està preparada per a caure. Hi ha molts cubans nord-americans que estaran contents quan passi això", ha afegit. Quan li han demanat si hi hauria cap acció armada contra Cuba, Trump ha respost que no caldria: "Cauran pel seu compte."

Dinamarca respon a Trump

La primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, va avisar ahir el president dels Estats Units d'Amèrica, Donald Trump, que no té "cap dret" d'annexionar-se Grenlàndia. Ho va dir en un comunicat oficial. En una entrevista a The Atlantic Trump havia assegurat que Grenlàndia continuava essent un objectiu després de la captura del president veneçolà Nicolás Maduro. "Necessitem Grenlàndia, absolutament", va dir. Frederiksen l'acusa d'amenaçar un "aliat històric" i recorda que els EUA ja tenen "un ampli accés" a aquest territori controlat per Dinamarca. També ha assenyalat que Dinamarca, "i per tant Grenlàndia", formen part de l'OTAN i estan "coberts per la garantia de seguretat de l'aliança".

La UE demana "contenció" després de l'atac

Tots els estats membres de la UE, menys Hongria, han publicat una declaració en la qual demanen "contenció" després de l'atac dels Estats Units. "La UE demana calma i contenció a tots els actors per evitar una escalada i garantir una solució pacífica a la crisi", han plantejat.

Consideren que "en aquest moment crític és essencial que tots els actors respectin completament els drets humans i el dret internacional humanitari."

També han recordat que la UE ha reiterat que Maduro "no té la legitimitat d'un president democràticament electe" i ha demanat que "es respecti el dret del poble veneçolà a decidir el seu futur."

Els signants diuen que estan en "contacte estret" amb els EUA i altres països de la regió per "donar suport i facilitar un diàleg amb totes les parts implicades" per aconseguir una "solució negociada i democràtica."

Concentracions per "celebrar l'alliberament" de Veneçuela

Prop d'un miler de persones a Barcelona i unes desenes a València i a Palma –amb la presència de dirigents del PP– s'han concentrat avui per "celebrar l'alliberament" de Veneçuela.

Milers de persones protestes a Veneçuela

Milers de persones han sortit avui als carrers de Caracas, la capital veneçolana, en la denominada Gran Marxa per Veneçuela. Han denunciat el segrest del president, Nicolás Maduro. "Exigim respecte a la nostra sobirania i el retorn del nostre president i la nostra primera dama", ha declarat una de les assistents.

Els participants han mostrat pancartes i corejat consignes contra l'atac estatunidenc: "L'imperi el va segrestar. El volem de tornada".

La OEA convoca el Consell Permanent

L'Organització d'Estats Americans (OEA) ha convocat el Consell Permanent el pròxim dimarts per abordar la situació de Veneçuela. El secretari general de la OEA, Albert Ramdin, va demanar ahir una desescalada a Veneçuela que conduís a una "sortida pacífica" sota els paràmetres del dret internacional.

Trump amenaça Delcy Rodríguez

El president dels EUA, Donald Trump, ha amenaçat a la vice-presidenta Delcy Rodríguez, a qui el Tribunal Suprem de Veneçuela ha exigit d'assumir la direcció del país, amb un "destí pitjor que el de Maduro".

En una entrevista telefònica amb The Atlantic, ha dit: "Si no fa el que és correcte, pagarà un preu molt alt, probablement més alt que el de Maduro."

Trump ha dit que s'havien posat en contacte amb Rodríguez i que s'havia mostrat partidària de cooperar amb els Estats Units, que ahir van anunciar que a partir d'ara controlarien Veneçuela i n'explotarien el petroli. "Està disposada a fer el que nosaltres pensem que és necessari per tornar a fer gran Veneçuela", ha resumit.

Trump també ha reafirmat que Veneçuela potser no seria l'últim país subjecte a la intervenció dels EUA: "Necessitem Grenlàndia, absolutament", ha dit, després d'haver dit que l'illa era "envoltada de vaixells russos i xinesos".

El CNE condemna el bombardament

El Consell Nacional Electoral de Veneçuela (CNE) ha condemnat el bombardament dels EUA i el "vil segrest" del president. L'organisme refusa categòricament els atacs dirigits a les instal·lacions de l'estat i a habitatges de la població, que van causar morts de servidors públics i civils a la ciutat de Caracas, Aragua, Miranda i l'estat de La Guaira.

Ha instat la comunitat internacional, l'ONU i els pobles del món a condemnar l'atac i ha reiterat que era una vulneració flagrant del dret internacional, de la Carta de les Nacions Unides i dels principis de convivència pacífica dels estats.

Illa advoca per una transició pacífica

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha dit avui que allò que havia passat a Veneçuela, després de l'atac militar dels Estats Units i la captura del president Nicolás Maduro, podia ser un precedent perillós i ha advocat per una transició pacífica i "sense més ingerències externes".

En un missatge a X, Illa ha dit que la Generalitat estava compromesa amb el "multilateralisme i el dret internacional", i també amb una transició pacífica i justa a Veneçuela que permetés "un futur en democràcia, sense més ingerències externes i respectant els drets de tota la ciutadania veneçolana".

Els EUA descarten de donar suport Machado

El secretari d'Estat dels Estats Units d'Amèrica, Marco Rubio, ha considerat "prematures" unes eleccions a Veneçuela després del segrest del president del país, Nicolás Maduro, i ha descartat de cedir el poder a la dirigent opositora María Corina Machado.

Entrevistat al canal NBC News, ha dit que Machado era "fantàstica" però que la gran majoria de l'oposició no era a Veneçuela. Quan li han demanat si convocarien uns comicis perquè els veneçolans elegissin un nou govern, ha dit que primer hi havia feina a fer i que "tots els problemes que hi havia amb Maduro" encara s'havien d'afrontar. "Fins que no ho afrontin continuaran enfrontant-se a la pressió dels Estats Units", ha reblat.

Condemna conjunta

Els governs d'Espanya, el Brasil, Xile, Colòmbia, Mèxic i l'Uruguai han rebutjat en un comunicat conjunt l'atac nord-americà a Veneçuela. Els sis països expressen la seva preocupació per l'acció militar dels Estats Units d'Amèrica per contravenir el dret internacional i ser un atac a la sobirania veneçolana, la qual cosa suposa "un precedent summament perillós per a la pau, la seguretat regional" i és alhora un risc per a la població civil.

Avisen que la situació a Veneçuela s'ha de resoldre "exclusivament per vies pacífiques, mitjançant el diàleg, la negociació i el respecte a la voluntat del poble" i rebutgen, per tant, les ingerències dels EUA. "Només un procés polític inclusiu, liderat per les i els veneçolans, pot conduir a una solució democràtica, sostenible i respectuosa de la dignitat humana", assenyalen. També han denunciat la intenció dels Estats Units d'apropiar-se del petroli veneçolà.

També han demanat al secretari general de l'ONU, António Guterres, i als països de l'organització que activin els "mecanismes multilaterals pertinents" per contribuir a la desescalada i preservar la pau.

EUA diu que no està en guerra amb Veneçuela

El secretari d'estat dels EUA, Marco Rubio, ha dit avui que no es troben en guerra amb Veneçuela i que el conflicte és només pel narcotràfic. De fet, ha insistit que no preveu cessar els atacs sobre les presumptes embarcacions que utilitzen els narcotraficants en el Carib i que ja han deixat més d'un centenar de morts.

També ha defensat el pla de Trump per a dirigit el període de "transició" a Veneçuela: "Volem que avanci en certa direcció, perquè no només creiem que és bo per al poble veneçolà, sinó que també beneficia el nostre interès nacional", ha admès.

Preguntat per la premsa sobre la possibilitat que Cuba pugui ser el pròxim objectiu de Trump, Rubio ha volgut esquivar respondre, tot i que ha dit que "el govern cubà és un gran problema". "No comentaré les nostres pròximes passes ni sobre les nostres polítiques actuals al respecte, però no som molt partidaris del govern cubà i crec que no és cap misteri", ha sentenciat.

Feijóo no vol que governi Delcy Rodríguez

El Partit Popular continua l'ofensiva contra el règim de Maduro i, ara, rebutja que el país sigui governat per la vice-presidenta Delcy Rodríguez. El líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, ha dit que "el futur de Veneçuela no el pot dirigir qui ha estat la mà dreta de Maduro durant els darrers anys" i ha titllat Delcy Rodríguez de "còmplice i protagonista de la dictadura i de la corrupció de Veneçuela".

La Xina demana l'alliberament immediat

El govern xinès ha demanat avui als Estats Units l'alliberament immediat del president de Veneçuela, Nicolás Maduro, i la seva dona, Cilia Flores.

Com ja va fer ahir, ha manifestat la seva "greu preocupació" per la "detenció forçosa i deportació" de Maduro i Flores. "Les accions dels Estats Units suposen una clara violació del dret internacional i de les normes bàsiques de govern de les relacions internacionals, així com de les finalitats i principis de la Carta de l'ONU", ha advertit.

El Papa demana superar la violència

El Papa Lleó XIV ha expressat la seva preocupació pels recents esdeveniments a Veneçuela. "El bé de l'estimat poble veneçolà ha de prevaler sobre qualsevol altra consideració i portar-nos a superar la violència i a emprendre camins de justícia i de pau, salvaguardant la sobirania del país, garantint l'estat de dret consagrat en la Constitució, respectant els drets humans i civils de cada persona i de tots", ha afirmat el Pontífex des de la finestra del Palau Apostòlic.

Lleó XIV ha demanat per a Veneçuela treballar per construir junts un futur "serè de col·laboració, estabilitat i concòrdia", amb especial atenció als més pobres que pateixen a causa de la difícil situació econòmica.

El Caucus Hispà, contra Trump

El Caucus Hispà del congrés dels Estats Units, format per 43 congressistes d'ascendència llatinoamericana, han condemnat "l'ús il·legítim de la força" per part del president Trump. "Rebutjam la idea que els Estats Units puguin administrar una altra nació sobirana", han dit.

Reunió del CELAC

El Brasil ha anunciat la convocatòria d'una reunió a escala ministerial de la Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Caribenys (CELAC) per a tractar la situació a Veneçuela. Hi participaran tots els països de la regió.

Sánchez condemna els fets

En una carta a la militància en què defensa la continuïtat del govern tot i l'escàndol que persegueix l'entorn del partit, el president espanyol Pedro Sánchez ha aprofitat per a condemnar els fets.

S'ha referit a "la recent violació de la legalitat internacional a Veneçuela, acte de condemnem amb rotunditat", així com també ha recordat "el patiment dels pobles d'Ucraïna i Palestina".

"Bona nit i bon any"

"Bona nit i bon any." Aquestes són les primeres paraules que s'han sentit de Nicolás Maduro. Al compte oficial de la Casa Blanca, Rapid Response 47, s'han difós noves imatges del president veneçolà en un centre de la DEA. A les imatges preses es pot sentir com Maduro diu aquestes paraules, ara vestit amb roba diferent de la de les primeres imatges difoses d'ençà del segrest.

Perp walked.pic.twitter.com/34iIsFUDdG

— Rapid Response 47 (@RapidResponse47) January 4, 2026

El TSJ ordena a Rodríguez que exerceixi de presidenta

El Tribunal Suprem de Justícia de Veneçuela (TSJ) ha ordenat que la vice-presidenta executiva del govern, Delcy Rodríguez, passés a exercir de presidenta. En la lectura d'un comunicat difosa per mitjans veneçolans, la presidenta de la sala constitucional, Tania d'Amelio, constata "l'absència forçosa" del president i encarrega les seves atribucions, deures i facultats a Rodríguez. El TSJ ha argumentat que aquesta decisió es prenia per "garantir la continuïtat administrativa i la defensa integral de la nació."

De fet, la presidenta de la sala ha dit que el país era en "un estat d'urgència manifesta i amenaça certa", que feia que calgués actuar per "preservar els interessos de la nació davant l'agressió estrangera". En aquesta línia, ha afegit que era una situació excepcional, atípica i de força major i ha remarcat que calia certesa constitucional davant "la màxima gravetat" que amenaçava l'estabilitat de l'estat, la seguretat de la nació i l'efectivitat de l'ordenament jurídic.

L'ONU es reunirà demà

El Consell de Seguretat de l'ONU ha convocat una reunió per a demà. Caracas ja havia sol·licitat formalment la convocatòria d'una sessió d'urgència del Consell de Seguretat per abordar "l'agressió criminal" dels Estats Units. Més països, com ara l'Iran i Colòmbia, també havien demanat que es fes.

Per la seva banda, el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha condemnat l'operació militar executada pels Estats Units contra Veneçuela i ha sostingut que era un precedent perillós.

Musk ofereix internet de franc a Veneçuela

Elon Musk, que va ser assessor de Donald Trump, oferirà internet de franc a Veneçuela fins a començament de febrer, mitjançant la seva empresa d'internet per satèl·lit, Starlink. La companyia ho ha anunciat en un comunicat breu, en què ha explicat la connectivitat contínua de la connexió fins el 3 de febrer.

Amnistia Internacional veu "probable" una vulneració del dret internacional

Amnistia Internacional ha observat una "probable" vulneració del dret internacional amb el segrest del president de Veneçuela i ha mostrat gran preocupació per la possibilitat que una escalada de tensió causés vulneracions dels drets humans.

Maduro arriba en avió a Nova York

El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, ha arrribat en avió a Nova York. La fiscal general dels Estats Units, Pam Bondi, ha anunciat que serà jutjat a partir de dilluns en un jutjat de la ciutat de Nova York.

Sánchez diu que Espanya no reconeixerà una intervenció que vulneri el dret internacional a Veneçuela

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha afirmat que Espanya no reconeixeria cap intervenció a Veneçuela que vulnerés el dret internacional. En un missatge publicat a X, ha recordat que, de la mateixa manera que no havia reconegut “el règim de Maduro”, tampoc no reconeixeria “una intervenció que violés el dret internacional i empenyés la regió cap a un horitzó d’incertesa i bel·licisme”.

A més, ha fet una crida a tots els actors implicats perquè pensessin en la població civil, respectessin l'Organització de les Nacions Unides i la seva Carta, i articulessin una transició justa i dialogada.

El president espanyol ha insistit en la necessitat d’evitar una escalada del conflicte i de situar el dret internacional com a marc de referència per a qualsevol sortida política a la crisi veneçolana.

Veneçuela demana una reunió d’urgència del Consell de Seguretat de l’ONU per l’“agressió criminal” dels EUA

El govern de Veneçuela ha sol·licitat formalment la convocatòria d’una sessió d’urgència del Consell de Seguretat per abordar el que qualifica de “agressió criminal” dels Estats Units. Ho ha anunciat el ministre d’Afers Estrangers veneçolà, Yván Gil.

En una missiva oficial, l’ambaixador de Veneçuela davant l’ONU, Samuel Reinaldo Montcada Acosta, demana que es convoqui de manera urgent una reunió d’emergència per discutir “els actes d’agressió perpetrats pels Estats Units d’Amèrica contra la República Bolivariana de Veneçuela”. El document reclama, a més, una condemna explícita dels fets, l’aturada immediata dels atacs armats nord-americans i mesures perquè Washington “respongui pels crims d’agressió”.

Segons Caracas, els Estats Units han dut a terme “un conjunt d’atacs armats brutals” contra instal·lacions civils i militars a Caracas i més punts dels estats de Miranda, Aragua i la Guaira. El text afirma: “Tropes especials nord-americanes executen atacs en diversos punts del territori nacional amb helicòpters i avions.”

El govern veneçolà qualifica els fets de “flagrant acte d’agressió, premeditat, reconegut i publicitat” pel govern dels Estats Units, i sosté que vulneren clarament el paràgraf 4 de l’article 2 de la Carta de les Nacions Unides, que prohibeix l’ús de la força contra qualsevol estat.

Caracas considera que es tracta d’un atac “criminal i injustificat” sense precedents en la seva història recent, excepte els episodis del 1902 atribuïts al Regne Unit, Alemanya i Itàlia. Sobre això, denuncia que l’ofensiva nord-americana “mostra el seu veritable rostre com una guerra colonial destinada a destruir la forma republicana de govern del país i a imposar un govern titella que faciliti el saqueig dels recursos naturals”, entre els quals destaca “la reserva de petroli més gran del món”.

Finalment, Veneçuela adverteix que es reserva “el dret inherent de la legítima defensa” per protegir la població, la sobirania i la integritat territorial. Països com Colòmbia i Rússia ja s’han mostrat favorables a la convocatòria d’aquesta sessió d’urgència del Consell de Seguretat, que aquest mes presideix Somàlia.

Trump expressa dubtes sobre Machado i evita descartar Delcy Rodríguez en l’escenari post-Maduro

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha expressat dubtes sobre la capacitat de lideratge de la dirigent opositora veneçolana María Corina Machado, guardonada amb el premi Nobel de la pau, perquè considera que no té prou suport entre la població.

“Crec que seria molt difícil que fos presidenta si no té el suport ni el respecte del país. És una dona molt agradable, però no té el respecte del país”, ha dit Trump. El president nord-americà no ha concretat quina alternativa política veia més viable ni quin paper hauria de tenir l’oposició en el futur immediat.

Tampoc no ha repudiat explícitament la figura de l’actual vice-presidenta de Veneçuela, Delcy Rodríguez. “La va elegir Maduro, però ja ho veurem”, ha dit. Sobre això, ha recordat que Rodríguez havia mantingut converses amb el secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, durant les negociacions prèvies amb el president veneçolà, Nicolás Maduro, que finalment no van prosperar. Segons Trump, la vice-presidenta va mostrar una “bona disposició” malgrat ser la número dos de Maduro.

El president dels EUA ha evitat parlar de terminis concrets per a una transició política. “M’agradaria que tot fos ràpid, però cal temps”, ha dit, abans d’afegir que els Estats Units preveien de reconstruir “tota la infrastructura” del país, que ha qualificat de “podrida”.

En un pla més general, Trump ha defensat la seva actuació a Veneçuela com un nou exemple de la seva política exterior per al continent. “El domini americà a l’hemisferi occidental no tornarà ser qüestionat”, ha dit, en una nova referència a la doctrina de força que l’administració nord-americana diu voler imposar a la regió.

Marco Rubio també amenaça el govern cubà

El secretari d’Estat dels Estats Units, Marco Rubio, ha advertit el govern de Cuba en la compareixença després de l'atac contra Veneçuela i del segrest del president Nicolás Maduro. Concretament, ha dit que Washington volia ajudar Cuba perquè, segons les seves paraules, el país era dirigit per “homes incompetents i senils”.

Rubio ha assenyalat que la situació del govern cubà hauria de generar inquietud dins mateix de l’executiu de l’illa. “Si visqués a l’Havana i formés part del govern, estaria una mica preocupat”, ha dit, sense concretar quines mesures o iniciatives pensava impulsar l’administració nord-americana.

Les paraules del cap de la diplomàcia dels Estats Units s’inscriuen en l’enduriment del discurs de Washington cap als governs del Carib i de l’Amèrica Llatina, en un context marcat per la intervenció nord-americana a Veneçuela i per les declaracions reiterades de responsables dels EUA sobre la necessitat de canvis polítics a la regió.

Ara com ara, el govern cubà no ha respost públicament a les afirmacions de Rubio.

Trump no concreta com els Estats Units goveraran Veneçuela

A preguntes dels periodistes, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha afirmat que els seus col·laboradors ajudarien a “governar” Veneçuela conjuntament amb un grup que no ha concretat. “Ho governarem amb un grup, i ens assegurarem que es governi correctament”, ha dit Trump, sense precisar ni la composició d’aquest grup ni el marc polític o institucional en què actuaria.

El president nord-americà també ha explicat que els Estats Units reconstruirien la infrastructura petroliera veneçolana, que ha qualificat de molt deteriorada. Segons que ha dit, el cost d’aquesta reconstrucció l’assumiran directament les companyies petrolieres, tot i que ha afegit que posteriorment serien reemborsades.

El secretari de Defensa dels EUA diu que Maduro “ha provocat i n’ha assumit les conseqüències”

El secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, ha justificat l’atac militar contra Veneçuela amb una expressió contundent. Segons que ha dit, el president veneçolà, Nicolás Maduro, “ha provocat i n’ha assumit les conseqüències”.

Hegseth ha comparat l’operació contra Veneçuela amb els bombardaments nord-americans contra l’Iran de l’estiu passat pel programa nuclear. “Maduro va tenir una oportunitat, igual que l’Iran va tenir la seva”, ha afegit.

En aquest context, el cap del Pentàgon ha llançat una advertència directa als adversaris dels Estats Units, a qui ha demanat que estiguessin avisats. “Amèrica pot projectar la seva voluntat a qualsevol lloc i en qualsevol moment”, ha dit.

“Benvinguts al 2026. Amb el president Donald Trump, Amèrica ha tornat”, ha conclòs Hegseth, en unes declaracions que reforcen el relat de força i intervenció directa de l’administració nord-americana en plena escalada de tensió internacional.

Trump amenaça Veneçuela amb un segon atac

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha advertit que Washington tenia preparada una segona onada d’atacs militars a Veneçuela, tot i que ha posat en dubte que fos necessària. “Estem preparats per dur a terme una segona onada d’atacs, molt més gran, si cal. De fet, donàvem per fet que una segona onada seria necessària. Però ara probablement no ho serà”, ha afegit. Ara com ara, no ha concretat en quines circumstàncies activaria aquesta segona onada ni quins objectius tindria i ha insistit que la situació era sota control.

En aquesta línia, ha invocat la doctrina Monroe, formulada el 1823 pel president James Monroe, que històricament ha servit per a justificar intervencions militars nord-americanes a l’Amèrica Llatina. Concretament, ha dit que afegia el seu nom a aquella doctrina i l’ha rebatejada com a “doctrina Don-Roe”. “La dominació nord-americana a l’hemisferi occidental no tornarà a ser qüestionada”, ha afirmat.

Trump diu que les empreses dels Estats Units explotaran el petroli del país

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha descrit un futur per a Veneçuela en què les empreses petrolieres nord-americanes explotaran el petroli del país. “Les enormes companyies petrolieres dels Estats Units, les més grans del món invertiran milers de milions de dòlars per a reparar una infrastructura molt malmesa i “començar a guanyar diners per al país”, ha assegurat.

Trump ha fet aquestes declaracions després de recordar que el president veneçolà, Nicolás Maduro, està imputat als Estats Units per delictes relacionats amb el narcotràfic i el terrorisme. En aquest context, ha confirmat que Maduro i la seva esposa, la primera dama Cilia Flores, també detinguda, seran traslladats a Nova York.

Trump anuncia que governarà Veneçuela, sense concretar com

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat que, després de l'atac militar d'avui contra Veneçuela i el segrest del president Nicolás Maduro, governaran el país temporalment fins que es produeixi una transició pacífica cap a un nou govern. “Governarem el país fins que es pugui fer una transició segura, adequada i ponderada”, ha assegurat en la compareixença pública des de la seva residència personal a Mar-a-Lago, Florida.

“Ja hem arribat, però ens quedarem fins que es produeixi la transició adequada. Així que ens quedarem, ens en farem càrrec, en essència, perquè la transició sigui possible”, ha afegit.

Ara, no ha especificat com ho farà.

María Corina Machado diu que l’oposició està preparada per “prendre el poder” a Veneçuela

La dirigent opositora veneçolana i Premi Nobel de la Pau, María Corina Machado, ha assegurat que l’oposició està “preparada per fer valer el seu mandat i prendre el poder” a Veneçuela. En un comunicat titulat "Ha arribat l’hora de la llibertat", Machado ha afirmat que el president veneçolà, Nicolás Maduro, afronta “la justícia internacional pels crims atroços comesos contra els veneçolans”.

Segons Machado, el govern dels Estats Units “ha complert la seva promesa de fer valer la llei” davant la negativa de Maduro a acceptar una sortida negociada a la crisi política. En aquest context, ha defensat que Edmundo González Urrutia ha d’assumir “immediatament el seu mandat constitucional” i ser reconegut com a comandant en cap de la Força Armada Nacional per tots els seus membres.

“Ha arribat l’hora que la sobirania popular i la sobirania nacional regeixin al nostre país”, ha dit Machado, que ha promès “posar ordre, alliberar els presos polítics, construir un país excepcional i fer tornar els nostres fills a casa”.