ADIF va ordenar el tancament de la web que informava de les limitacions de velocitat als trens

  • La pàgina web informava de les limitacions de velocitat temporal gràcies a filtracions dels treballadors ferroviaris

VilaWeb
06.03.2026 - 12:48
Actualització: 06.03.2026 - 14:28

ADIF va ordenar de tancar la pàgina web que informava sobre les limitacions temporals de velocitat ara mateix en vigor a la xarxa ferroviària, segons que ha reconegut la companyia a VilaWeb. L’argument és que es tracta “d’informació sensible”.

La plataforma d’usuaris de Rodalia Dignitat a les Vies havia denunciat el tancament de la web mitjançant un comunicat públic, en què ja es queixava d’una voluntat de censurar-la. “Tenim la creença que s’ha instat una ordre judicial contra el nostre domini sota l’argument que la informació sobre les limitacions temporals de velocitat és ‘sensible'”, deia el comunicat. El cas és que l’ordre de tancament de la web ha anat a càrrec d’ADIF i no ha calgut cap ordre judicial per fer-ho.  

VilaWeb s’havia posat en contacte amb l’encarregat de la web de Dignitat a les Vies, que veia clar el motiu fos aquest perquè es van trobar que no s’hi podia accedir i que hi apareixia el missatge “HTTP 451 File unavailable for legal reasons” [“HTTP 451 Arxiu inaccessible per causes legals”]. Aquest codi apareix quan la pàgina ha estat censurada per motius governamentals o legals. El codi 451 és una referència a la novel·la distòpica Fahrenheit 451, en què es cremen els llibres per a censurar-los.

La pàgina web oferia informació actualitzada de les limitacions de velocitat temporal.

De fet, les dificultats amb la web van començar dimecres, quan es va detectar que no s’hi podia accedir amb el navegador Chrome perquè Google l’havia etiquetada com un lloc de phishing, és a dir, com una pàgina que es dedica a robar les credencials dels usuaris per motius espuris. Quan ho va saber, el responsable de la web la va revisar de cap a peus per si hi havia cap element susceptible de ser considerat phishing, però no en va trobar, i quan va demanar a Google una revisió, van considerar-ho un fals positiu i van aixecar el filtre sense necessitat de fer-hi cap canvi. Aquesta seqüència fa pensar al responsable de la web en una acció coordinada per a denunciar la pàgina web a Google.

L’endemà es van trobar amb més problemes. Ara la web no carregava i mostrava l’error 451, però sí que era accessible amb l’ús d’una VPN que simulés l’accés de l’estranger estant. Cal tenir en compte, a més, que algunes altres pàgines web allotjades al mateix servidor sí que eren accessibles, i que el blocatge era tan sols a la web de les limitacions de velocitat. Això feia pensar en un blocatge del domini fet per les operadores d’internet, a instàncies d’algun altre organisme, sigui judicial o governamental.

L’origen de les dades, possible origen del conflicte

Al comunicat, Dignitat a les Vies deia que el motiu d’aquest possible blocatge judicial podia ser que la informació sobre les limitacions temporals de velocitat fos considerada “sensible”, i és aquest el motiu que ha esgrimit ADIF. Cal tenir en compte que la informació que publicava Dignitat a les Vies no era pública, sinó que provenia de filtracions internes fetes per treballadors ferroviaris, que compartien amb elles els documents actualitzats amb les limitacions.

“Així com en altres països de la Unió Europea disposen de portals públics on es publiquen aquestes dades de manera oberta i transparent, aquí es tria l’opacitat”, s’exclama la plataforma. Diu que el fet que el portal fos creat “en menys d’una jornada laboral” demostra que si el govern no ofereix aquesta informació “és per una clara falta d’interès i no pas per limitacions tècniques”. En canvi, afegeix, la resposta dels treballadors ferroviaris va ser immediata i en les primeres 24 hores ja van rebre una desena d’aportacions d’uns quants treballadors. “Això demostra que el mateix personal té un interès real perquè es conegui l’estat de la xarxa”, diu.

Dignitat a les Vies reivindica que conèixer l’estat de la infrastructura no solament  ajuda l’usuari a entendre els retards crònics, sinó que ho veuen l’única manera de constatar amb dades que les vies són segures. “La seguretat ferroviària no pot ser un secret d’estat; la transparència és la millor garantia de confiança pública”, afirmen. De fet, remarquen l’interès que té saber aquestes dades pel fet que hi ha hagut mitjans de comunicació que han publicat mapes i estatístiques similars emprant les mateixes fonts. “La llibertat d’informació ens empara a tots igual –diuen–. No deixarem de reivindicar el nostre dret de saber i de viatjar amb dignitat.”

Recomanem

Fer-me'n subscriptor