31.01.2026 - 01:50
Després d’anys de guerra, desplaçaments, pèrdues humanes i canvis constants en el mapa polític i militar de Síria, l’anunci de l’acord d’ahir entre el govern sirià i les Forces Democràtiques Sirianes (SDF) arriba en un moment carregat de memòria, cansament i esperança continguda. Per a moltes persones del nord i el nord-est del país, aquest acord no es percep tan sols com un pacte polític, sinó com una decisió que pot definir com viuran les generacions vinents: entre l’estabilitat i la por, entre la reconstrucció i noves incerteses.
Aquest acord neix en un context marcat per ferides obertes, per comunitats que han viscut anys d’inseguretat i per una societat que encara prova de reconstruir la seva vida quotidiana. Mentre alguns veuen en aquest pas una oportunitat per a evitar noves guerres i obrir una etapa de reconstrucció institucional, uns altres mostren preocupació pel futur polític, per la preservació de la seva identitat i per les garanties reals de seguretat i drets. Entre l’esperança i la cautela, l’acord reflecteix no sols un moment polític, sinó també el pes humà acumulat després de més d’una dècada de conflicte.
L’acord estableix el cessament total de les hostilitats i mecanismes de coordinació militar entre ambdues parts. També preveu la integració gradual de combatents de les SDF dins les estructures militars estatals sirianes mitjançant la formació de brigades conjuntes i noves unitats organitzades sota el Ministeri de Defensa. Paral·lelament, es preveu la integració progressiva de les institucions de l’administració autònoma del nord-est dins l’estructura estatal siriana, tot mantenint part del personal civil i administratiu existent per evitar el col·lapse institucional a la regió. Com a part de l’acord, forces del Ministeri de l’Interior sirià seran desplegades en ciutats estratègiques com al-Hasakah i Qamixli, les dues ciutats de majoria kurda que romanen sota control de les forces kurdes, per supervisar-hi processos d’integració de seguretat i estabilització administrativa.
Ilham Ahmed, política kurda, diu en una entrevista que l’acord representa l’inici d’una nova etapa de construcció política i estabilitat a Síria. Assegura que l’acord té suport internacional i que els Estats Units i França podrien actuar com a garants de la seva implementació. Tanmateix, assenyala que l’acord no significa la fi definitiva del conflicte, atès que encara hi ha actors que representen una amenaça per a la població kurda, cosa que obliga a mantenir nivells de preparació defensiva.
En l’àmbit militar, Ahmed explica que les forces Asayish seran integrades dins el Ministeri de l’Interior sirià, i que les Unitats de Protecció de la Dona, com a part de les SDF, formaran part de les noves brigades militars que es crearan dins el procés d’integració. També diu que les forces de seguretat de Damasc entraran temporalment a al-Hasakah i Qamixli per a supervisar la integració de les estructures de seguretat locals i posteriorment se’n retiraran, i que en un principi es mantindrà una distància entre forces militars per evitar incidents.
En el pla administratiu, l’acord estableix que Damasc reconeixerà els certificats educatius emesos per institucions del nord-est i es nomenarà un governador per a al-Hasakah; les institucions locals mantindran el sistema de copresidència, i les estatals reprendran el seu funcionament coordinat. Kobane dependrà administrativament i en seguretat d’Alep, i les brigades de les SDF mantindran el lideratge kurd dins la nova estructura militar. Fronteres, aeroports i passos fronterers seran gestionats per l’estat amb participació de personal local, incloent-hi la continuïtat del pas fronterer de Semalka, que connecta Rojava amb la Regió Autònoma del Kurdistan iraquià i que va romandre obert durant anys de guerra.
En el pla internacional, França, els Estats Units i actors àrabs han participat en el procés de diàleg i s’ha sol·licitat la seva presència com a garants per a supervisar l’alto-el-foc. Quant a Turquia, es va indicar la seva possible retirada d’Afrin i Ras al-Ayn, ciutats de majoria kurda ocupades d’ençà del 2018 i el 2019 respectivament, tot i que el seu compliment dependrà de l’evolució política i militar sobre el terreny. També s’espera la redacció d’una nova constitució siriana i que hi hagi futures negociacions sobre els drets kurds entre delegacions kurdes i Damasc.
En l’àmbit social, l’acord desperta reaccions de tota mena entre la població. Alguns sectors el consideren una oportunitat per a estabilitzar la regió, facilitar el retorn de desplaçats i normalitzar la vida institucional després d’anys de guerra. Uns altres expressen preocupació per la possible pèrdua d’autonomia política i militar que va caracteritzar el nord-est sirià durant els darrers anys. Wardishan Gawre, ciutadana kurda d’al-Qahtaniyah, localitat on conviuen kurds, àrabs, cristians i yazidites, expressa la seva preocupació per l’acord i pel futur de la convivència entre diferents comunitats. “S’ha trencat una cosa important en la societat, que és la confiança en el veí. La por preval aquests dies. Espero que tot això s’acabi pel bé de tothom, perquè fa més de catorze anys que vivim amb guerra i inestabilitat”, diu.
D’una perspectiva estratègica, l’acord podria representar un pas cap a la reunificació territorial siriana, reduir el risc de guerra directa entre Damasc i les SDF i redefinir el model polític del nord-est del país, tot i que el seu èxit dependrà en gran manera de la seva implementació real, del nivell de confiança entre les parts i del paper que hi tinguin els actors internacionals en el procés. Hikmat Habib, responsable de relacions del Llevant de l’Administració Autònoma, assegura que l’anunci evita una guerra a gran escala i preserva la pau civil. “És un pas molt important per a avançar cap a una pau duradora i per a aconseguir en el futur el reconeixement dels drets del poble kurd a la regió. A més, aquest acord ha estat ben rebut per molts països del món i de la regió”, assenyala. “El més important ara és preservar la particularitat de les zones de majoria kurda a Síria. L’exèrcit sirià no entrarà en aquestes zones per evitar conflictes directes”, afegeix.
L’acord d’alto-el-foc entre les SDF i Damasc pot interpretar-se com un avenç polític significatiu per als kurds atès que preserva la cohesió militar de les SDF dins una estructura formal vinculada a l’estat sirià. Tanmateix, l’absència de definicions clares sobre qüestions estratègiques, com ara el repartiment d’ingressos petrolífers i l’administració dels passos fronterers, reflecteix que continua havent-hi desacords estructurals entre les parts. En aquest sentit, l’acord representa més un marc polític inicial que no pas una solució definitiva, i deixa oberta la incògnita sobre la seva viabilitat real i la seva aplicació pràctica en el futur.
