18.11.2019 - 18:51
Entre l’agost del 2018 i el juliol del 2019 s’ha comptabilitzat la desforestació d’un total de 9.762 quilòmetres quadrats a l’Amazònia brasilera, fet que suposa un augment del 30% respecte a l’any anterior i un màxim dels últims onze anys, segons dades de l’Institut Nacional d’Investigacions Espacials (INPE).
Els estats de Pará, Rondònia, Mato Grosso i Amazones acumulen el 84% de la superfície desforestada amb prop de 8.213 quilòmetres quadrats, segons l’informe oficial publicat avui. Percentualment suposa el tercer major increment de la història d’ençà que hi ha registres, només per darrere de les dades dels anys 1995 (95% i 29.100 quilòmetres quadrats) i 1998 (31%).
En la presentació de les dades a la seu de l’INPE a Sao José dos Campos han participat els ministres de Medi Ambient, Ricardo Salles, i de Ciència, Marcos Pontes, així com el director en funcions de l’INPE, Darcton Damião. Salles ha apuntat que aquest augment es deu a ‘l’economia il·legal’ i ha anunciat una reunió dimecres que ve per abordar mesures per aturar la desforestació.
‘També hi ha negociacions en l’esfera governamental com la transferència dels organismes d’identificació, vigilància i investigació de la biodiversitat i la flora i el sector de l’ecoturisme, també integrant del ministeri, per crear una seu a l’Amazònia’, ha indicat Salles.
En qualsevol cas, Salles ha argumentat que molts dels factors que contribueixen a la desforestació són responsabilitat dels governs anteriors del Partit dels Treballadors. ‘Gran part dels problemes vénen de gestions anteriors’, ha apuntat. Salles responia així a una pregunta de la premsa que recordava les insistents crítiques en campanya electoral de l’ara president Jair Bolsonaro contra els ecologistes i institucions com l’Institut Brasiler de Medi Ambient i dels Recursos Naturals Renovables (IBAMA) i la protecció de reserves indígenes.
Pel que fa a les dades de la destrucció de l’Amazònia, el mateix Bolsonaro les va qualificar ‘d’incorrectes’, ‘exagerades’ o ‘perjudicials per a la imatge de país’ i va arribar a insinuar que el director de l’INPE, Ricardo Galvão, podria estar ‘al servei d’alguna ONG’. ‘Jo comprenc la necessitat de preservar, però la psicosi ambiental va deixar d’existir amb mi’, va dir Bolsonaro al juliol.
L’organització ecologista Greenpeace ha alertat davant aquest greu escenari, ja que creu que el govern brasiler no ha presentat ‘cap política coherent’ per protegir els boscos i als seus pobles, ‘al contrari, s’han posicionat de la banda dels responsables d’aquests crims ambientals’.
La portaveu de Greenpeace Cristiane Mazzetti ha advertit que ‘aquesta taxa de desforestació juntament amb la manca de gestió sacrifica vides, col·loca al país contra direcció de la lluita contra el canvi climàtic i té perjudicis per a l’economia, ja que el mercat internacional no vol comprar productes contaminats per la destrucció ambiental i la violència’.
