20.03.2017 - 11:06
Els participants interaccionen entre ells amb un dispositiu mòbil i, a partir de l’anàlisi, els experts obtenen un esquema visual
ALMERIA, 20 (EUROPA PRESS)
Investigadors de la Universitat d’Almeria han desenvolupat un joc de realitat augmentada per detectar casos de violència escolar. Els estudiants han d’interaccionar entre ells mitjançant accions que realitzen amb un dispositiu mòbil i, a partir de l’anàlisi d’aquestes dinàmiques, els experts obtenen un esquema visual amb el qual poden identificar possibles situacions d’assetjament.
La metodologia d’aquesta investigació consta de tres fases. Una primera, en la qual es recullen les dades del comportament dels estudiants a través d’un joc de realitat augmentada. En una segona fase, totes aquestes dades passen a un servidor on s’interpreten a través d’un esquema visual o sociograma. Finalment, s’extreuen les conclusions que permetrà entendre la realitat de l’aula i preveure els possibles casos de violència o assetjament escolar, ha indicat la Fundació Descubre en una nota.
Com explica l’investigador de l’àrea d’arquitectura d’ordinadors de la Universitat d’Almeria, José Antonio Álvarez, durant el joc cada participant té un peto amb dos codis QR i cada un d’ells codifica un número. Els mòbils fan servir aquests codis per identificar cada jugador. D’aquesta manera, quan un usuari n’assenyala un altre amb el seu dispositiu, activa la seva càmera per llegir el codi QR de l’oponent i tenir informació sobre ell.
A més, el sistema es compon de sensors per mesurar el moviment dels participants. Per exemple, si es pretén donar una ‘empenta virtual’ a l’oponent per treure-li punts, se sacseja el mòbil, mentre en la pantalla apareix la seva imatge. La situació és similar a la que es produeix durant una partida de paintball, però en lloc d’utilitzar armes i boles, en aquest cas, els atacs s’executen de manera virtual amb el mòbil.
Totes les accions realitzades amb el mòbil passen a un servidor connectat a un ordinador extern d’on s’extrauran les dades del comportament dels jugadors. Així, al final del joc es pot conèixer a través dels seus moviments i actituds qui són agressors i quins participants tenen el perfil de víctima. “Per exemple, les empentes són interpretades com a agressions i restaran punts”, assegura José Antonio Álvarez.
La segona fase del procés implica la recollida de dades, i intervé un portàtil i un router. L’ordinador té un servidor amb una base de dades que recull la interacció de cada participant. Una vegada analitzades totes les dades, s’obté un esquema visual, anomenat ‘sociograma’, que mostra de manera gràfica les interaccions entre els alumnes i la seva manera de comportar-se.
COMPORTAMENT RACIAL
Després de l’anàlisi dels sociogrames, els investigadors han conclòs, en un estudi publicat en la revista Frontiers in Psychology amb el títol ‘System to Detect Racial-Based Bullying through Gamification’, que les principals discriminacions o situacions de violència es produeixen entre estudiants de nacionalitats diferents.
En quatre dels cinc col·legis examinats, cap dels estudiants estrangers s’ha assegut en els escriptoris de la primera fila, és a dir, han estat més a prop de la part de darrere de la classe, excepte en el grup que tenien entre set i vuit anys d’edat.
Les dades també revelen que encara que la majoria dels estudiants prefereix treballar o compartir taula amb un company natiu (un 72% de la mostra), la desconfiança no s’associa més amb els estudiants estrangers, ja que el 60 per cent dels participants ha expressat que desconfiava de qualsevol company de qualsevol nacionalitat.
Pel que fa a la coexistència fora de l’aula, la discriminació per estigma racial no està present en els esports, només el 20 per cent de la mostra ha afirmat que no convidaria un company de classe immigrant. Respecte a altres activitats no esportives, com una festa d’aniversari, el percentatge de rebot dels estudiants estrangers s’eleva al 64 per cent.
Quant al comportament dels estudiants en activitats fora de l’aula, com sortir de vacances amb un company, els resultats reflecteixen que el 56 per cent de la mostra prefereix anar amb estudiants estrangers.
L’estudi ha comptat amb finançament del grup d’investigació ‘Intervenció psicològica i mèdica al llarg del cicle vital’ de la Universitat d’Almeria.
